la guerra de l'aigua

Si de transvasar nar amb compte amb la paraula "d' l’aigua en volien dir “captació temporal” i al final s’ha quedat en “minitransvasament”, ull amb el concepte “guerra”, que no sigui un altre intent per emmascarar una altra paraula que ben bé podria ser “catxondeo”, “desgabell”, “circ” o “putiferi”. I és que tot el que està passant més aviat recorda a “humor amarillo” que no pas a un conflicte bèl·lic. Tot i això, de “batalles” n’hi ha força, tantes com conques.

En primer lloc està el concepte “emergència nacional”, triat per evitar el clam “emergència Barcelonina”, ja que anteriorment s’han patit restriccions d’aigua a diferents llocs del territori, però llavors ni era emergència ni era nacional. Però bé, per tal de solventar aquest episodi d’emergència s’arriba a un dels punts àlgids del “Show de l’aigua” que van protagonitzar els dos màxims representants del govern Català: el president i el cap de l’oposició. Es reuneixen com si fos la gran solució... Aquests dos, que en saben d’aigua? ... D’aigua ben poca cosa que vagi més enllà de transvasar-la. I com són polítics i de solucions no en tenien ni idea, es van dedicar al que sí dominen al 100%: llençar-se pilotades enlloc de deixar fer als experts per buscar solucions imaginatives i factibles, fonamentades en tecnologia i possibilitats actuals. Com a resultat d'aquella reunió i la manca d'idees pròpia de la classe política, surt (de nou) el transvasament del Roine.

Gran idea anar a demanar aigua als Francesos ... si els pagesos del país veí es dediquen a cremar camions i boicotejar l'exportació de les nostres fruites i verdures per que diuen que en produïm massa ... de veritat algú es pensa que la comunitat de regants del Roine ens donarà una miserable gota d’aigua? Si som la seva competència!. I llavors va arribar el convidat especial del Show, que li va faltar el canto d’un duro per “prometre” que es faria el transvasament del Roine... i al pobre Mas una mica més i li ve un orgasme davant les càmeres mentre el Montilla es menjava els mocs.

Entre tant, es coneixien les dades de consum d'aigua de la petroquímica de Tarragona ... tanta que es podria abastir tota la ciutat. Aigua potable que s'utilitza per refrigerar... Què bé!!!. Per a colmo, hi ha un projecte per abastir la petroquímica amb aigua reciclada, però porta nosequant temps aturat, i s'espera que es faci realitat a ves a saber quin any... Potser quan ja no calgui per que no quedi petroli que processar?

I en mig de tot això, un petit gest de sentit comú de mans dels tècnics (que són els que hauríem d’escoltar enlloc de perdre el temps amb els polítics): Proposen retornar l’aigua de sortida de la depuradora del Prat al riu Llobregat i utilitzar-la tant per regar com per obtindre aigua potable. Es tractaria doncs de reciclar l’aigua...

De fet, aquesta no és la primera proposta en aquest sentit: La Noemí m’explicava que a la depuradora van col·leccionant noticies que fan referència al camp de la depuració de l’aigua ... les tenen penjades a un suro (i des d’aquí els recomanaria que vagin pensant en empaperar la depuradora amb noticies per que ara en tenen per parar un tren). Una d’aquestes noticies, de fa ja un bon temps, parlava d’una proposta: Portar part de l’aigua tractada de la depuradora del Besòs cap a Lleida, de forma que els regants d’aquella zona (que consumeixen el 60% de l’aigua que s'utilitza a Catalunya) podrien regar amb aigua reciclada. Així, part de l’aigua potable que usen ara pel reg es podria utilitzar per consum humà (síiii ... a Barcelona tambéeee).

Veiem-ho amb números. La depuradora del Besòs processa 500000 metres cúbics al dia, amb pics de 800000, o el que és el mateix, el consum de 1500000 persones. Per fer-nos una idea, el cabal mitjà del Llobregat ronda els 1700000 metres cúbics al dia i el seu cabal ecològic s'ha estimat entre 300000 i 500000 metres cúbics/dia, el que vol dir que amb el que surt de la depuradora del Besòs es podrien mantindre els nivells mínims del riu Llobregat (o el Ter, que es mou en valors molt similars). No obstant, tota aquesta aigua es torna al mar per un emissari submarí. La idea doncs és: Portem l’aigua, la consumim, la pixem, la depurem i la usem per regar. Amb estratègies d'aquest tipus s'aconseguirien uns guanys d’aigua potable enormes... per que pensa que no és només l'aigua de la depuradora del Besòs: la majoria dels municipis, per petits que siguin, connecten el seu clavegueram a una estació de depuració d'aigües residuals ...

...Però aquí entra en joc un altre col·lectiu dins el “show de l’aigua”, els regants. Diuen que no s’enrefien de l’aigua depurada i no volen utilitzar aquest recurs. I per darrera hi ha un fotimer de pagesos que “punxen” els conductes de les aigües de sortida de les depuradores per regar els seus cultius clandestinament... Ho haveu vist?!!!.

Per una altra banda, utilitzar l’aigua reciclada per potabilitzar-la pot sonar com si ens diguessin que ara ens hem de beure els pixats, i és clar, la gent no acaba de veure-ho amb bons ulls. Però el cert és que l’aigua reciclada, amb els tractaments correctes, és tan apta per ser potabilitzada com l’aigua de qualssevol riu...

A veure quin és el proper episodi d’aquest Show. Amb que ens sorprendran ara el Montilla, el Mas i el Baltasar? No se si seran las Zamburguesas o els rollitos de primavera, però del que estic segur és que veurem trompades.