Sens dubte, per un diari, el fet de comptar amb internet dona un munt d'oportunitats de difussió i el mateix passa amb la publicitat. Si ajuntem els dos conceptes, tenim una simbiosi que pot arribar a ser molt lucrativa per tots dos negocis. El problema arriba quan el diari decideix posar de forma permanent publicitat que va apareixent a l'atzar al costat de les noticies. El fet que sigui a l'atzar fa que, de tant en quant, ens trobem amb combinacions grotesques. Si no, fixeu-vos en la següent captura de pantalla del meu ordinador. Em trobava llegint algunes noticies de l'edició on-line de "El Pais". Fixeu-vos en el titular i seguidament en l'anunci ... fa de molt mal veure.
dimecres, 30 de gener del 2008
Coses que passen ... el mal gust de l'atzar
Sens dubte, per un diari, el fet de comptar amb internet dona un munt d'oportunitats de difussió i el mateix passa amb la publicitat. Si ajuntem els dos conceptes, tenim una simbiosi que pot arribar a ser molt lucrativa per tots dos negocis. El problema arriba quan el diari decideix posar de forma permanent publicitat que va apareixent a l'atzar al costat de les noticies. El fet que sigui a l'atzar fa que, de tant en quant, ens trobem amb combinacions grotesques. Si no, fixeu-vos en la següent captura de pantalla del meu ordinador. Em trobava llegint algunes noticies de l'edició on-line de "El Pais". Fixeu-vos en el titular i seguidament en l'anunci ... fa de molt mal veure.
Publicat per Asimetrich en 19:36 4 comentaris
Etiquetes: curiositats
diumenge, 27 de gener del 2008
Fabricant òrgans.
Figura 1: procés de "buidatge" del cor. Partint del cor original (esquerra), el pas de diverses solucions de detergents (i suposo que algun que altre enzim) van "digerint" el cor i arrosegant les cèl·lules (imatge central), fins deixar-ne sols la carcassa, coneguda com matriu extracel·lular o ECM (dreta).
Aquesta carcassa és molt important per a un teixit, doncs permet a les cèl·lules establir-se i agafar forma i funció. És l’esquelet de l’òrgan, al igual que nosaltres sense esquelet seriem una massa informe, els nostres òrgans sense ECM no serien funcionals, doncs els diferents tipus cel·lulars que ens formen no “sabrien” on col·locar-se.
Us deixo un video sobre el tema:
Publicat per Asimetrich en 14:41 4 comentaris
Etiquetes: bioètica, biomedicina, biotecnologia, ciència, natura, recerca
dimecres, 23 de gener del 2008
Dubtes ... reflexions ... contradiccions
A arrel d’una sèrie d’incursions a blocs de caire lliberal (neoliberal, de fet) em pregunto perquè pica tant fort el liberalisme a la nostra societat, perquè està de moda.
Una de les principals premisses d’aquesta tendència de pensament és la llibertat i l’individualisme. És a dir, que les persones arribin al màxim nivell de prosperitat potencial que posseeixin d’acord amb els valors, actituds i coneixements que tinguin.
Per altra banda, assumeixen que l’Estat ha de servir a l’individu i no a l’inrevés. Creuen, per tant, en l’estat de dret com un conjunt de lleis que garantitzi la igualtat de tots els individus, evitant els privilegis.
En matèria d’economia, que tot es regeixi per la llei de la oferta i la demanda, de la competència. I que l’estat ha de reduir els impostos a la mínima expressió, eliminant qualssevol restricció sobre comerç o producció. Però sense deixar de banda, diuen, la defensa dels més febles (subsidis per atur, pensions públiques, beneficència) i contra els més forts (arancels, subsidis a la producció).
Em resulta si més no divertit. En primer lloc, mínims impostos però defensa dels més “febles”. Bé, sobre qui ha de recaure l’enorme responsabilitat de definir “feblesa”? És feble un pagès que ha de plegar perquè ha de vendre el seu producte per sota el preu de cost? En principi sí. Però, és clar, aquesta és la conseqüència lògica de la competència. Per tant un lliberal podria pensar que el pagès no ha tingut els “valors, coneixements i actitud” suficients com per prosperar. No vull dir que el lliberal donaria una patada al cul al pagès, això dependrà de la persona... però si ho volgués fer, estaria emparat pel liberalisme. Sense impostos no hi ha ajuts socials. Fins a quin punt hem de renunciar als ajuts socials o a la sanitat universal per tal de pagar menys impostos? Deu ser que la definició de "feblesa" del liberal està condicionada al volum d'imposts que vulgui pagar.
I quan es parla de competència, ja sí que m’entra el riure. Només cal anar a veure com es mou el preu de la benzina o de la telefonia. Es pacten preus a tots els sectors. I el que no et cobren per una banda, t’ho endollen per una altra. Quina és la solució? Lleis per fomentar la competència... i ja tornem a tindre-la liada, perquè en principi l’estat no hauria de poder intervindre. Però és clar, com es tracta de defensar la competència ... potser sí que el liberalisme accepta l’intervencionisme de l’Estat en aquest cas ... bé doncs, quan intervé l’estat i quan no? És més, intervé o no intervé? En què quedem? I, sobretot, fins a on pot arribar a intervindre?... força enrevessat tot plegat ...
...És clar, que el liberalisme econòmic es basa en una competència perfecta, a on no es pactin els preus ... pitjor m’ho poses llavors. Això és tant probable com que jo aixequi ara mateix el cap i vegi un elefant rosa volant ...
... ????
Mirant cap a Catalunya, ens trobem amb altres paradoxes dels que s’autoanomenen lliberals. Un exemple pot ser el Català. Està clar que tots podem deduir quin dels dos idiomes és el feble, Català o Castellà. Si, segons el lliberalisme, l’Estat ha d’estar al meu servei, jo vull que defensi el Català, per que és la meva llengua. Si ha de defensar “al feble”, que defensi al Català, ja que si no es perdrà. Això contrasta amb partits autodenominats lliberals a Catalunya com Ciutadans... “libertad! Libertad!”. Aquests partits clamen que volen tindre la llibertat de poder escollir entre Català i Castellà, i diuen que no hi ha llibertat a Catalunya. Però el que no hi ha és llibertat de la seva, I què hi ha de la meva llibertat? Què hi ha de la llibertat de la majoria del poble Català que ha escollit democràticament un govern que defensi el Català?. Hem de renunciar els Catalans a la nostra llibertat perquè una minoria es trobi agust?. Si els Catalans necessitéssim llibertat lingüística, partits com Ciutadans o el PP estarien al govern ... i on són? Ai, lliberals Espanyolistes, que només volen la llibertat per a ells.
... O a qui collons se li acudiria un eslògan com aquest?
Tot plegat, una altra corrent de pensament més. Abans va ser el comunisme, es va posar en pràctica i s’ha vist, sobradament, que no funciona. Ara li toca al lliberalisme. Serà qüestió de posar-ho en pràctica per veure que tampoc aquesta ideologia funciona en favor nostre. I quan parlem del liberal Espanyolista ... bé, llavors ens desplacem a un altre nivell, al nivell de la intolerància i de l’autoritarisme ... un ésser dogmàtic esclau d'unes idees que creu que són seves, però mai tindrà la certesa ... .Precisament allò que no li hauria de passar mai a un lliberal ... Contradictori, no?
Publicat per Asimetrich en 20:48 7 comentaris
Etiquetes: catalunya al món, Espanya, globalització, liberals dels collons, política, ultradreta
diumenge, 20 de gener del 2008
Alerta, transgènics a la vista
Quin és aquest perill dels OGM?
Avui en dia és ben conegut el risc de la introducció de noves espècies a diferents hàbitats. No cal anar a Australia a veure plagues de conills. Sense haver de passar-nos 24 hores a un avió, podem anar a fer una volta per la riba de l’Ebre a veure si veiem un d’aquests Sirulos gegants introduïts fa anys per alemanys afeccionats a la pesca, posant en perill la biodiversitat d’aquesta meravella hidrogràfica. Així, tenint en compte que els cultius transgènics es basen en espècies amb gens “més favorables” per la supervivència, el problema el tenim assegurat.
I no és cap sorpresa, la possibilitat de confinar al 100% cultius és pràcticament nul·la. L’exemple més sòrdid el trobem al 2006 i és un cas de contaminació global. Al 2001 l’empresa Bayer treballava amb dues varietats d’arròs transgènic anomenades LLRICE601 i LLRICE 62. Aquestes varietats mai han estat aprovades pel consum, el que vol dir que mai haurien d’haver sortit d’un cultiu experimental. No obstant, al 2006 Estats units va estar exportant arròs contaminat amb LLRICE601 i LLRICE62. Ara, cultius d’arròs arreu del món (Austria, Belgium, Cyprus, Finland, France, Germany Greece, Hungary, Ireland, Italy, Luxembourg, Malta, Netherlands, Norway, Poland, Slovenia, Sweden, Switzerland, and the UK. United Arab Emirates, Dubai, Kuwait and the Philippines, Ghana, Sierra Leone) estan contaminats per aquesta varietat.
Els organismes i gestors destinats a controlar el consum d’aquests productes necessiten una actualització i prendre’s seriosament el problema, doncs avui en dia no ens garantitzen la salubritat d’aquests nous aliments i molt menys el confinament dels cultius. Malgrat alguns estudis independents (com s'ha vist), la majoria d'assajos sobre aquests productes es fan desde les mateixes empreses que els comercialitzen, el que "podria condicionar" els resultats.
I és que el poder de les grans multinacionals (Monsanto, Bayer, Syngenta, Dow, Novartis, Dupont) arriba a tots els estaments. Com a resultat de tot plegat ens trobem que la tecnologia il·lusionant, capaç d’erradicar els grans problemes mundials s’ha convertit en una eina dels més detestables, dels sense escrúpols, que es dediquen a monopolitzar el mercat i el comerç, esclavitzant i destrossant la vida dels més febles. Els transgènics no només desplacen espècies autòctones, també desplacen famílies i arruïnen a milers d’agricultors que no poden lluitar contra les grans agropecuàries.
A continuació us deixo un documental sobre la problemàtica a nivell espanyol:
documental 01/04
documental 02/04
documental 03/04
documental 04/04
Publicat per Asimetrich en 13:30 5 comentaris
Etiquetes: bioètica, ciència, globalització, natura, transgenics
dimecres, 16 de gener del 2008
Coses que passen ...
ue ueueu ueue ue ué?
Ehemmm. Haig de recòrrer a la paraula que més he emprat aquests darrers temps
Sorry?
Ue ue ueueue ue Business?
Joeeeer,podria treure's el polvoró de la boca, senyoreta? - penso- .
Excuse me, repeat please?
Ue ue ue after business?
ui ui ui -penso- after business? això no pot ser res de bó, però no entenc que cony m'està dient. Per si de cas li hauria de dir "No, thanks" ... pero... i si m'està preguntant on està una facultat o algo així? ... la deixaré estesa, pobra.
Excuse me ... I don't understand ... what you mean?
La noia es para. Noto certa hostilitat. I ni curta ni peresotsa em crida
YOU WANT SEX?
Cal que ho diguis cridant i que s'enteri tot el carrer? Troç de mala pu biiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip ta ?
Total, que començo a partir-me de riure. I gairebé entre llàgrimes, i roig com un perdigot (que diuen per allà abaix) ... Wow! No thanks!
London Road és coneguda per la seva afluència de dones d'aquelles que es dediquen a l'ofici més vell del món. I jo no sabia que business té tants registres diferents...
Bé. Aquí no acaba la meva lluita diaria amb l'anglès (paga acadèmies durant mitja vida per adonar-te que no t'ha servit de res).
A l'endemà explico la conya al despatx.
se sent un "Oh my gooood" generalitzat
riures (evident). I una pregunta
And what did you do?
Jo, interiorment, vaig pensar la resposta: "Vaig riure un munt". Ok, traduim:
I laughed a lot.
...
...
...
Ho has llegit literal o has intentat pronunciar-ho correctament? Si ho has pronunciat correctament, te n'anodaràs de com s'assembla (maleïdament) "laughed" (lae u ft) a "loved" (laeft). La diferència és una misserable i gairebé inapreciable "u" per un català, però que en aquest contexte pren una inusitada rellevància, donat que la meva resposta va ser:
Vaig ESTIMAR un munt.
Ehemmm
Cares de pòquer al despatx. Cares de "m'estas explicant això per dir-me que vas tirar-te a una prosti ahir a la tarda?". Cares de "Guarro!".
Però gràcies a la bombeta que se m'encén un cop cada 20 anys, vaig captar la meva cagada.
No puc dir que la cosa no va anar a més, però de moment tampoc hi ha tanta confiança com per penjar-me pels collons.
Per cert, la frase era "Are you after business?" o "Are you looking after business?"
Apunteu-la. No sigui cas.
Publicat per Asimetrich en 23:24 7 comentaris
Etiquetes: curiositats
El pitjor negoci
Imaginem una situació:
Absurd, oi?
Doncs així és el negoci de la recerca a Espanya. Amb els diners dels contribuents, Espanya forma investigadors de bon nivell. S’encarrega de la seva formació durant, al mínim, 4 anys, pagant els respectius sous i finançant-li totes les despeses de material.
I quan l’investigador està format, es troba al bell mig d’un desert. Mira a un costat i a un altre, però no hi ha res. I no li queda més remei que començar a marxar, cercant terres més fèrtils, amb l’esperança que algun dia el desert, casa seva, esdevindrà un indret on poder viure. I a l’estranger, entre tant, l’esperen uns quants grups de recerca, fregant-se les mans per que els hi arriba un investigador ja format que començarà a produir desde bon principi. Si existeix un mal negoci a la terra, aquest és el de la recerca Espanyola. Inverteixen en la formació per després regalar l’investigador a altres països.
Conversa entre Espanya (E) i un investigador (I)
I-Escolta, em sembla estrany...
E- Què tens?
I- Bé ... has invertit un bon munt de pasta en formar-me i ara em regales a la competència ...
E- Ah si? Com pot ser això?
I- No sé, això tu que no has desenvolupat la recerca en tot aquest temps ...
E- Recerca? I això què és?
I- Bé ... com t’ho diria ... Es el que proporciona a un país capacitat d’innovació, que es tradueix en patents, creació de noves empreses ... que comporta nous llocs de treball, inversions a l’estranger ... riquesa, vaja.
E- Empreses? Però si ja en tenim aquí.
I- Sí, estrangeres.
E- I què? Donen feina i aporten diners.
I- Això era abans, quan eres un país de mà d’obra barata. Ara les empreses estrangeres marxen a produir a altres països més barats. De fet ja fa temps que marxen ... Aquí en queden ben poques.
E- Sí, pot ser sí. Però també tinc la construcció per generar riquesa ...
I- D’això ... no has vist el que està passant amb la construcció?
E- Sí,és veritat. De fet ja em semblava estrany ... Jo construïa vivendes i jo mateixa me les comprava. Però com això del mercat és un tema bastant absurd, aquest cercle viciós ha fet que augmenti la meva economia. Sóc bona, eh?
I- Eeeh ... sí ja. Però ara el tema construcció se t’acaba ...
E- Home tranquiiiiil, que encara em queda el turisme.
I- I vols dir que el turisme et solucionarà el pitote que s’està muntant..
E- Bé, no se, però jo sempre he improvisat ...
I- Però tu ho veus que les grans potències dediquen molts recursos a la recerca? Que és la única via que te un pais ric per continuar creixent? Fins i tot les potencies emergents estan invertint en recerca per que no els enganxi el toro.
E- Jeje ... toros a mi, amb ho torera que sóc jo.
I- Joeeeeer ... Perquè hauré tret el tema? No desviïs la conversa, dona!. L’únic que et vull dir és que t’he costat una pasta, i que m’agradaria poder compensar-ho amb producció científica. Així jo no hauria de marxar a prendre pel sac i tu trauries un bon munt de diners... i podries continuar creixent.
E-Uffff... es que això de la recerca és molt complicat, noi. Mola més les coses fàcils, a curt termini ...
I- Però això és pa per avui i gana per demà!. Mira, Espanyita, amb el clima que tens i l’estil de vida d’aquí, si donessis quatre ajudes a la recerca, vindrien eminències de tot el món a treballar!!!. En poc temps estaries al nivell de les grans potències. Si tots els Europeus voldrien vindre aquí a viure, has estat triada com el país més desitjat per viure-hi de tota la comunitat Europea!!!.
E-Veus que bé?
I- Però dona ... Espavila!!
E- Mira, saps que et dic? Que això que em planteges és molt complicat. Jo no entenc de recerques. Però home, si ni tant sols el meu president sap parlar Anglés! Que m’estàs demanant?
I- Serà possible ...
E- Saps que et dic?. Tu busca’t la vida que jo ja faré.
Bé petits, aquí queda això.
dilluns, 14 de gener del 2008
Evolució a una placa petri
Cadascú mata el temps d’espera als aeroports com pot. L’altre dia vaig decidir comprar
Alfonso Navas, Guillermo Cobas, Miguel Talavera, Juan Ayala, Juan López y José Luis Martínez. Experimental validation of Haldane's hypothesis on the role of infection as an evolutionary force for Metazoans. PNAS, 13-17 agost de 2007.
Figura 1. Imatge dels c. elegans ... els cucs simpàtics
Comparats amb els seus predecessors, els nous cucs són de moviments extra lents i consumeixen un 30% menys d’oxigen. Pel que sembla, això es deu a un canvi radical en els mecanismes de respiració, que es basen en enzims diferents als utilitzats pels progenitors dels nous c.elegans. De fet, els nous mutants tenen fins a set canvis proteics respecte als cuquets originals. En el cas d’altres nemàtodes, aquest número de divergències és suficient com per parlar d’espècies diferents. No obstant, els autors diuen que no ho consideren com una nova espècie, però que està molt a prop de ser-ho. És evolució en directe i dins una placa de petri.
Figura 2. Un glòbul vermell falciforme al costat de cèl·lules sanes vist amb SEM.
Es creu que aquesta persistència es deu a la resistència que confereixen les cèl•lules falciformes front la malària, una plaga que s’enduu milers de vides cada any. Estadísticament, els individus amb cèl•lules falciformes tenen 1/10 menys probabilitat de contraure la malària que els individus amb glòbuls vermells normals. Ara, gràcies a aquests cucs tant fastig ... simpàtics, podem comprovar al laboratori el paper de les malalties en la selecció de les espècies.
Publicat per Asimetrich en 15:00 6 comentaris
Etiquetes: ciència, curiositats, evolució, recerca
dijous, 10 de gener del 2008
Projecte 80%
Des d'aquest Blog se'ns planteja una inciativa engrescadora , arribar al 80% de participació a les properes eleccions. Amb un objectiu ben concret, impedir l'ascens al poder del PP. No importa el teu color polític, només que comparteixis els ideals d'esquerres. I l'únic que se't demana és molt senzill, que vagis a votar, a qui vulguis. Us deixo a continuació la traducció al Català del manifest del projecte 80%. I en breu suposo que començaran a còrrer mails amb el missatge.
L'esquerra porta 4 anys adormida, esperant el seu moment, guardant les distàncies en el debat polític, mossegant-se la llengua i el que no és llengua, respirant fons, empassant bilis, suportant insults, rebent menyspreus, passiva, retirada, ofegada en un sospir. Recordem la desena de manifestacions de la dreta mediàtica; les coses que han cridat; els disbarats que s'han atrevit a dir; fins a on han estat capaços d'arribar grapejant institucions sagrades com el Tribunal Constitucional; fins i tot s'han atrevit a jugar amb el dolor de les víctimes i amb els morts del 11M. Nosaltres, convençuts del nostre sentit de la responsabilitat cívica, hem triat, sigui per omissió o per comoditat, no respondre aquests avalots. Apostem per la política de la pau i per cedir el nostre espai al carrer confiats que les concentracions es deslegitimessin per si soles a causa dels discursos antidemocràtics que es desenvolupaven en cadascuna de les intervencions de la dreta social espanyola. 4 anys de silenci, 4 anys estoics tolerant l'intolerable.
Però ha arribat el moment en què els ciutadans progressistes d'aquest país podem respondre amb tota la força merescuda a aquests 4 anys de descrèdit i deslleialtat democràtica per part de la dreta espanyola, individualitzada en personatges com Acebes, Zaplana, Alcaraz, Rouco Varela o Jimenez Losantos. Ha arribat el moment de convocar una manifestació col•lectiva, tant gran i espectacular, que sigui capaç de procurar tal lliçó democràtica per a aquells que han violentat la nostra convivència, que mai, mai, l'oblidin. És hora, és el moment, de treure a passejar el nostre orgull, la nostra sang, el nostre cor, els nostres ideals, amb el cap ben alt. Però no ho farem al carrer en forma de concentració sorollosa amb pancarta i eslògans. Ho anem a plantejar des de la xarxa, més enllà de la xarxa, al•ludint al sentit de responsabilitat ciutadana que milions d'espanyols tenim. Serà un boca a boca a escala nacional el qual cridarem als nostres amics, coneguts, familiars, companys de treball, a unir-se a un objectiu espectacular i grandiós: aconseguir el 80% de participació en les eleccions generals. Sí, has llegit bé! Un 80%! Un repte tant gran, tant valuós, que si s'aconseguís ens omplís d’orgull i satisfacció a tots. Tots a una, posant grans de sorra per a arribar a formar una bella muntanya de vots, tan grandiosa que aconseguim, el dia 9 de març, admirar-la amb sorpresa i profunda satisfacció.
Tot comença amb una pregunta. Coneixes el "Projecte 80%"? Sí, el gran objectiu, la gran obra mestra de l'esquerra espanyola, serà arribar a aquesta xifra per a impartir una lliçó que mai serà oblidada. Una demostració de força que ningú podrà negar. Un cop d'efecte que obri portades, titulars i rodes de premsa. No és impossible. És una xifra a la qual es va arribar al 1982 per exemple. Al 1993 i 1996 es va arribar al 77%. A les últimes, al 76%. Algú recorda unes eleccions democràticament més transcendentals des de 1982? Mirant fins a on és capaç d'arribar la dreta espanyola un té la impressió de que són els mateixos que en plena transició qüestionaven la Constitució i l'Estat Autonòmic. Són els mateixos que deien com llavors que "España se rompe". Per què no arribar llavors al 80% de participació per a marcar-li el terreny a aquesta dreta casposa i retrògrada? Per què no donar-los una lliçó en tota regla? Per què no demostrar-los que Espanya no tolera actituds post franquistes i antidemocràtiques com el boicot als productes catalans o el col•lapse de les nostres institucions? Per què no recordar-los que els ciutadans que conformem aquesta societat imperfecta no tolerem ni tolerarem que es jugui amb la mentida, amb la falsedat i amb la desqualificació burda? Per què no arribar al 80% per a deixar al món bocabadat i donar-li una lliçó als Acebes i als Zaplanas! Una meta difícil, però altament motivant; un objectiu grandiós que donaria la volta a mig món i que retornaria la fe a la ciutadania espanyola. Anem!
Com? Alhora senzill i estel•lar. Una campanya per internet, un mailing anunciant-la, una recollida de signatures, SMS, un lloc on centralitzar propostes, vídeos, iniciatives de mobilització. Ens sobren idees si ens posem. Som la gent de la cultura, de la inspiració, els creadors! Som l'esquerra espanyola, unida malgrat les seves diferents tonalitats. Que es facin eco els mitjans digitals, que s'assabenti el país que tenim un grandiós objectiu. Anem a aconseguir el 80%! D'internet es podrà passar al boca a boca, aconseguir que es parli en els col•lectius ciutadans progressistes, en les tertúlies..."saps què és el projecte 80%?". Veureu que remarco sempre, progressistes, bé, tots sabem que no fa falta llançar campanyes per a mobilitzar a la dreta. Ells van a votar fix, plogui nevi o hi hagi un terratrèmol. Nosaltres i solament nosaltres tenim la responsabilitat i el pes per a arribar, i per què no superar, aquesta xifra. Ens atrevim? Ens il•lusionem? Ens mullem? Un repte per a ser atractiu ha de ser difícil, estimulant, ha de ser de tal manera que per a aconseguir-ho calgui dedicar-li esforç i temps, poc individualment però en suma una enorme iniciativa ciutadana i social. Un 80%!
Qui s’hi apunta? Et sumes tu? Es sumen els teus amics? Aquests que tenint ideals progressistes gairebé mai s'animen a anar a votar perquè tots els polítics són iguals? I els teus familiars? Què proposes? Hi ha tanta gent a la qual mobilitzar i il•lusionar....Podem organitzar grans coses. Podem organitzar una enorme festa al carrer el mateix dia 9 de març si aconseguim l'objectiu. Al carrer a celebrar-ho! Som del projecte 80% i ho hem aconseguit! Som grans! Anem a Gènova a celebrar-ho amb Rajoy! Que se'ns escolti, que se'ns conegui! Anem a muntar l'enorme festa de la democràcia, la del vot, la de la participació! Podem donar moltes lliçons als polítics! Som poderosos si ens ho creiem! Avui serà al PP. Però el PSOE, i la resta de forces polítiques, prendran nota per a futurs comicis. És un crit de "no ens fallis" més alt i nítid que els anteriors. És la nostra resposta a les embranzides dels que insulten, dels que separen, dels que odien.
Ens atrevim? Ens atrevim? Jo, m'atreveixo. Qui s'apunta? Projecte 80%!
“La sombra de Aznar” convoca a tots els progressistes i us demana que us feu eco als vostres webs, blogs, fòrums i mitjans. Servidor posa la llavor. El sol, l'abonament i l'aigua és cosa de tots perquè aquesta enorme iniciativa culmini. Orgull companys, orgull! Projecte 80%!
Publicat per Asimetrich en 0:43 14 comentaris
Etiquetes: Espanya, política, ultradreta
dimarts, 8 de gener del 2008
El món perdut
I gairebé alhora, en una expedició a les muntanyes Foja de Papua, els investigadors de Conservation International informen (o reporten... jeje ) de la troballa d’un nou marsupial nan i una rata gegant.
La rata gegant i el opossum nan de Foja
Nova espècie trobada a Foja l'any 2005
És recomfortant veure com mentre el llistat d’espècies en perill d’extinció augmenta alarmantment, a algun lloc de la superfície del nostre planeta encara queden formes de vida desconegudes. I dic a la superfície, perquè encara ens queden els oceans “gairebé” per descobrir. En un cens d’espècies oceàniques iniciat al 2003, s’estimava que s’estaven trobant 3 noves espècies de peixos a la setmana. Els càlculs aproximats indiquen que al 2010, any en que es finalitzarà l’estudi, s’hauran trobat uns 2 milions de noves espècies de vida marina.
Publicat per Asimetrich en 18:37 4 comentaris
Etiquetes: ciència, curiositats, natura