dimarts, 8 d’abril de 2008

Nutrigenòmica: entre la ciència i el negoci

La seqüenciació del genoma humà va marcar una fita en la història. Ara coneixem les lletres que composen la nostra dotació genètica i això ha portat a tot un munt d’especulacions sobre les possibilitats que això ens ofereix. Però tot just és el començament...

Centrem-nos en un gen. Segurament aquest gen serà idèntic en tu i en mi, codificaran la mateixa proteïna i tindrà la mateixa funció. Però això és des del punt de vista qualitatiu del gen. Quantitativament, un gen pot expressar-se molt o poc, resultant en menys o més quantitat de proteïna. I aquesta pot ser una diferencia substancial entre tu i un altre. Pot ser en tu s’expressa en la quantitat adient, mentre que a una altra persona s’expressa massa o massa poc ... el que fa que tu siguis tant preciós/a i l'altre un malalt (mental).


La ciència ...



Què causa els canvis d’expressió gènica? Doncs gairebé tot. El fred, per exemple, fa que el nostre cos augmenti la termogènesis, el que implica tot un desplegament de mecanismes de senyalització i la síntesi de certes proteïnes ... o el que és el mateix, es produeixen canvis en l’expressió gènica (d’uns 46 gens ni més ni menys en rates). I si el fred ja produeix canvis, és ben esperable que també ho facin els nutrients.


Sovint es pensa en allò que mengem com a font d’energia i, com a molt, com a font d’elements estructurals pels nostres ossos i músculs. Res més lluny de la realitat. Els nutrients tenen la capacitat de modular l’expressió gènica. I és aquesta capacitat la que fa que sigui tant important cuidar el que mengem. El greix no és bo, tots ho sabem, per que en-greix-a (uala quina gràcia ... ehemmm). Però a banda de fer augmentar les nostres reserves i el nostre volum (alguns ja saben de què parlo) certs àcids grassos poden esdevindre una bomba de rellotgeria per la seva capacitat de modular l’expressió gènica, el que pot portar a la generació de resistència a la insulina a la llarga, després de molts anys amb una expressió gènica alterada per l’excés.

Els nutrients, però, també ens podrien ajudar a solventar problemes, es podrien utilitzar com a fàrmacs naturals, de forma que ajustant la nostra dieta en funció de la nostra genètica poguéssim restablir desajustaments metabòlics, millorant, i fins i tot curant, certes patologies. Aquest és el darrer objectiu del que es coneix com a nutrigenòmica, una disciplina que combina la nutrició, la bioquímica i la biologia molecular. No obstant, encara queda molt per arribar a un objectiu com aquest, doncs tot just es comencen a conèixer els mecanismes i els efectes sobre els gens dels nutrients de la dieta.

... i el negoci ...


Tot i això no són pocs els que intenten treure tajada del concepte nutrigenòmica o nutrigenètica. A internet creixen com a xampinyons diferents empreses que t’ofereixen consells nutricionals i dietes personalitzades en funció del teu perfil genètic. T’envien a casa un kit per la presa de mostra (normalment saliva). Et fan un anàlisi d’alguns gens per detectar variants associades a patologies i et retornen una dieta personalitzada. Evidentment, tot per un preu desorbitat, però és clar, ja sabem que les últimes tecnologies són cares. La pregunta és: Com poden fer tot això si encara no existeix el coneixement necessari per arribar a aquest punt?.

Hi ha més gent que s’ha fet aquesta pregunta. La US Government Accountability Office entre elles. Per això van fer el següent test.

A una d’aquestes empreses van enviar 3 mostres. La primera era d’un home de 48 anys, del qui es van inventar uns hàbits com tabaquisme, exercici, dieta. La segona era d’una nena petita, de la que es van inventar un altre perfil femení adult. La tercera era d’una altra nena petita i van dir que era d’un home de 59 anys. La resposta va ser la mateixa per tots tres: Alt risc d’Osteoporosis, Diabetis tipus dos, pressió arterial i infart... casi res eh? Per a colmo, ni es van enterar que els hi colaven una mostra femenina dient que era d’un home... bona forma de contrastar dades, només calia mirar si hi havia dos cromosomes X o un de sol. I per més colmo, i ara ve la bona, en tots els casos es recomanava la ingesta d’un suplement que ven la mateixa empresa al mòdic preu de ... 1200 dòlars anuals. Casi res!.

És a dir, que aquests assajos no són més que el típic truc de les cartes del tarot disfressat de ciència i tècnica. No ens deixem enredar, avancem ràpid però tot i això cal ser lògic i tindre present que la generació de coneixement és lenta malgrat tot. Encara queda per arribar a les dietes personalitzades per previndre patologies o certs estats alterats... però hi arribarem, d’això no en tinc cap dubte.

5 comentaris:

Albertinho ha dit...

Així doncs ja has arrivat a una dieta per tu mateix o seguiràs engrapant pinxos del Lizarran compulsivament? :)

L'únic que veig que es té clar de moment és que s'ha de menjar poc, sovint i variat i sobretot fruita i verdura (ja saps això que tu pases per davant del supermercat buscant les salxitxes de Frankfurt) jijiji!!!

Està clar que alguns nutrients afecten la expressió genètica, però com tu diu això obre la porta a una sèrie d'estafadors. I com no...ja els podem trobar a Internet....el reflex de lo bo i lo dolent que portem a dins.

Asimetrich ha dit...

Que than semblant els missatges ocults aquest cop, albertinho? jejejeeee.

Sí a tot, però això de menjar poc i fruita i verdura i tal és ho bàsic. La nutrigenòmica ens dirà quins d'aquests aliments ens van bé o malament de forma personalitzada, depenent del nostre perfil genètic, per tal de poder solventar problemes o malalties. És la gràcia que te.

la Teresa ha dit...

Això de la nutrigenòmica, promet! La veritat és que no n'havia sentit a parlar.

A banda, suposo que hi deuran haver altres disciplines que ens recomanin en quin clima hauríem de viure, quin esport ens cal fer, quin horari hem de seguir, quin tipus de feina... en funció del nostre perfil genètic. O potser és que he fet volar massa la imaginació!

Asimetrich ha dit...

Teresa, el que dius em recorda massa a "un món feliç" i em fa por!. De fet es tractaria de poder tractar-te alguna dolencia amb base genètica mitjançant només l'alimentació,sense haver de recórrer a un medicament.

Jo no conec cap disciplina centrada en el que dius ... però qui sa. Potser podem començar a patentar noms com esportgenòmica o horarigenòmica de cara a forrar-nos amb royalties en un futur!. :)

Prisma ha dit...

Hola, tant sols deixar constància de l'error que darrerament es dona en la comunitat científica. Es comú confondre els termes Nutrigenòmica o Genòmica Nutricional i Genètica Nutricional (rares vegades emprat així) o Nutrigenètica.

En cap cas dicto sentència ja que no n'hi ha però si dir que la majoria de la comunitat aposta per a dir que le Nutrigenòmica considera la relació entre nutrients específics o la dieta i l'expressió gènica,és a dir, com afecten de forma genèrica l'expressió dels gens que constitueixen els organismes a fi d'entendre els mecanismes que regulen el seu comportament influit per la dieta.
Una altra cosa (subtil però de repercussions incalculables) és la Nutrigenètica, una disciplina més moderna que en la interfase de la genètica, nutrició molecular i biologia molecular. El que fa és estudiar com la variabilitat genètica d'un individu afecta la resposta a la dieta.

A partir d'aquí el que comenta el blog es enormement interessant i dir que aquest fet es dona en l'actualitat al nostres Estat on hi ha empreses que perfilen la teva dieta en funció de la genètica i els hàbits. Quelcom poc rigurós i que, a la fi, no ajuda als que creiem que la ciència està per ajudar a fer millor la vida i no a jugar a fer creure que la teva vida pot ser millor.