gel inquiet

Una de les principals amenaces de l’escalfament global és la pujada del nivell dels oceans. Tots tenim en ment el que suposaria la descongelació del gel dels pols... Però resulta que no cal que aquest gel es descongeli. Estudis recents indiquen que la pujada del nivell dels mars podria ser molt més ràpida del que s’ha estimat.

Una de les propietats de l’aigua és que el seu estat sòlid és menys dens que el seu estat líquid, per això els glaçons suren a l’aigua d'un got. I per això mateix, un cop els glaçons de gel es desfan, el nivell de l’aigua no augmenta, sinó que es queda igual. El mateix passa amb el gel polar: Si es desfés el gel que sura al mar no experimentaríem cap canvi en els nivells dels oceans. El problema està en que es desfaci el gel que descansa sobre les plataformes continentals polars (em refereixo a Antàrtida i Groenlandia), per que l’aigua resultant es sumaria a l’aigua dels mars augmentant-ne el seu volum.

Però cal que es desfaci el gel continental per que això passi? La resposta és NO!. Si tenim un got d’aigua i hi posem glaçons de gel, el nivell de l’aigua augmenta pel principi d'Arquímedes. De la mateixa manera, si poséssim tot el gel dels continents polars a dins el mar, el nivell dels oceans augmentaria... sense necessitat de descongelar res. Però ... això pot passar?

Transcripció de la conversa dels pingüins: No fotis!

La doctora Robin E. Bell, directora del programa ADVANCE al Earth Institute de la Columbia University fa anys que dedica la seva carrera als estudis de la dinàmica de les plaques de gel, i els seus descobriments presenten un panorama força desencoratjador per aquells que vivim al costat del mar.

El gel dels pols que es troba sobre terra no és només una capa blanca, quieta i adormida, sinó que es mou, està en continu moviment, desplaçant-se per sobre de la terra i dirigint-se cap al mar doncs, literalment, fa baixada. Tenint en compte això,com afecta l’escalfament global?

Tots hem assistit recentment al despreniment de part de la placa Wilkins a l’antàrtida, un despreniment que s’esperava per d’aquí a 30 anys. Si bé ha estat noticia per la magnitud de l’incident, és un fenomen que es dona sovint. L'antàrtida és un continent colgat de gel (com dirien els Fatarelluts) on la placa de gel s'estén des de l'interior continental fins al mar, endinsant-se kilòmetres sobre la superfície de l'oceà. El gel que sura sobre l’aigua (com la placa Wilkins) actua com a “mur de contenció” del gel continental, evitant el lliscament de les immenses masses blanques i la seva precipitació cap a l’aigua. Així, si l’escalfament desfà el gel oceànic, no pujarà el nivell dels mars ... però el gel continental veurà lliure el seu camí cap a mar obert, i quan arribi a l’aigua sí que veurem augmentar els nivells oceànics, malgrat que el gel no s’hagi desfet.

Però això no és tot, l’escalfament dels pols té un altre efecte. El gel superficial es desfà i l’aigua resultant llisca per les escletxes fins arribar a la terra que suporta la massa gelada. Aquesta aigua alimentarà el que es coneix com a llacs subglacials, llacs d'aigua líquida, més aviat fang, que actuen com a lubricant afavorint el lliscament del gel i accelerant així l’arribada de les plaques a l’aigua. Però a més suposen un mecanisme de feedback: en accelerar-se el lliscament, també augmenta la fricció del gel sobre el terra, el que augmenta la temperatura i, conseqüentment, es fon més gel, alimentant la quantitat d’aigua líquida subglacial ... fet que accelerarà tot el procés.

Figura: representació d'un llac subglacial i la seva contribució al lliscament del gel

Tot just es comença a entendre la importància dels llacs subglacials en el moviment de les llengües de gel i les conclusions que se n’extreuen en relació a l’escalfament global són ben preocupants. No cal que augmenti la temperatura a l'interior de l'antàrtida per que el gel faci cap a l'oceà pujant el seu nivell, només és necessari que es desfaci per les vores... que precisament és el que està passant. Així que mes val que ens anéssim comprant unes barquetes, no sigui cas que demà haguéssim de sortir a treballar remant des del balcó de casa... Tant que ens vam enfotre d'ells i resulta que eren uns PROFETEEEEES