dijous, 28 de maig del 2009

Barça


A un pub de Liverpool, rodejat de "manchesterians", però també de gent de Manchester culé (que han vingut a LPL a veure el partit), de gent del Madrid culé (per un dia, però de tot cor, potser només per mi, però culé), de gent de l'atleti també culé per un dia, de gent de l'atletic, de gent de castelló, de Múrcia, de Girona, de gent mexicana amb la samarreta de Marquez. De gent del Liverpool que m'ha abraçat al final del partit, del cambrer que em felicitava mentre demanava una altra pinta. Erem pocs, però feiem soroll. Hem vist a l'Etoo recuperant el gol, als petits fent un partidàs, a la defensa del Barça, de la que reien els anglesos, parant-ho tot i, al final, a Messi fent el "gol de Pin i Pon". Ens hem enfrontat al millor equip del món i li hem fet un bany.

El triplet no em soluciona la vida, no em fa estar més aprop d'aquells que estimo, no farà que els meus experiments funcionin. Eren 22 paios en calça curta corrent darrera la pilota, sí. Però avui dormiré feliç. Avui he viscut història. He tornat a la infància.

Gràcies Barça.

Visca Catalunya

dilluns, 25 de maig del 2009

Una grip no tan nova (?)

(imatge de microscopia electrònica del virus H1N1)

Sí, ho sé, estem tots una mica fins als trons de sentir a parlar de la "nova" grip, la grip A o de la "swine flu", molts noms pel mateix. I et prometo que no em faré pesat, però trobo que hi ha un parell d'estudis d'última hora que val la pena revisar. En primer lloc, per que són un exemple magnífic de com la comunitat científica avença a un ritme cada cop més òptim. I en segon lloc, per que tot això de la nova grip està rodejat d'un munt d'interrogants que comencen a tindre resposta.

És ben sabut que aquest nou bitxo té tendència a infectar als joves, mentre que la gent gran hi presenta certa resistència.
Aquesta observació pot semblar fins i tot anecdòtica, però, pel que sembla, podria ser la clau a la solució a la pandèmia. En un principi aquest fet es va atribuir a una major relaxació entre els joves, donat que la grip ens ataca sovint i acostumem a superar-la sense majors complicacions, passem d'anar a l'hospital o al metge. Fins i tot continuem anant a la feina tot i estar fets pols... que per cert, cal?. La gent gran, en canvi, s'ha de cuidar més i, davant els primers símptomes, comença a prendre mesures.

Però aquesta resposta, que sembla la més simple i plausible, no és pas l'única a la vista dels darrers estudis. El primer d'ells, del que es fa ressò nature, ha estat publicat a Morbidity and Mortality Weekly. En aquest treball s'han analitzat mostres de sang de 359 participants provinents d'estudis de vacunació contra la grip duts a terme entre els anys 2005 i 2009. Els anticossos continguts en aquestes mostres van ser testats contra la nova grip, obtenint-se uns resultats força aclaridors i espectaculars: El 33% de les mostres de gent major de 60 anys contenia anticossos capaços de reconèixer i actuar contra el virus de la nova grip. Al seu torn, només un 6-9% de les mostres provinents d'individus entre 18-64 anys eren actives contra el nou virus. I en el cas de les mostres provinents de nens, cap d'elles va mostrar reactivitat contra el virus.

Què volen dir aquests resultats? Doncs els autors apunten que ,segurament, aquesta grip "nova" és molt similar als virus de la grip que corrien pel món al 1950, o fins i tot abans. Aquells individus exposats als virus antics van desenvolupar-hi immunitat després de patir la malaltia, fet normal i quotidià, però els més joves, que no hem tingut contacte amb soques tan "arcanes", no hem desenvolupat aquesta resistència i el virus es troba ben còmode a les nostres vies respiratòries.

Però això no és tot. Existeix un segon treball, també acabat de sortir del forn, publicat a Science (22 de maig) i liderat per la Nancy J. Cox (i signat per 50 científics més) dels Centers of Disease Control and Prevention, on es revelen els resultats d'un estudi molecular d'aquest "nou" virus H1N1. Aquests resultats són, si més no, sorprenents. Pel que sembla, el virus de la grip A no és res tan i tan nou com es pensava en un principi, sinó que es tracta d'una combinació de virus que ja han estat circulant per amèrica, Àsia i Europa durant força temps, infectant humans arreu del món, i que tenen un ancestre comú que es remunta a abans del 1957. L'única novetat és que aquests virus s'han combinat d'una manera que no s'havia vist mai encara. Això explicaria la immunitat que presenta la gent gran, doncs segurament molts ja havien estat exposats als "avis" de la nova grip, i els seus anticossos han reconegut al "hijo pródigo" (Aquest fet es coneix com a reactivitat creuada). I el més encoratjador de tots dos estudis és que, potser, no cal una nova vacuna, sinó que potser n'hi ha alguna de fa uns quants anys que podria ser efectiva. Calrà esperar, però, per veure si aquest darrer punt (que és pura especulació meva) es compleix.

Així anem disseccionant aquest nou virus i entenent força coses. De moment, a partir de dos estudis independents, hem arribat a una mateixa època, els anys 50, per començar a traçar la "genealogia" d'aquest virus i, el que és més important, per trobar-hi solució. Més enllà de les respostes al problema immediat, veiem com la comunitat científica, des dels investigadors a les mateixes publicacions, es mobilitza i aconsegueix aportar respostes en un temps rècord. Per una banda hi ha l'acumulació de coneixement de moltes generacions de científics i, per una altra banda, la rapidesa de les noves tecnologies i l'eficiència dels investigadors actuals, capaços de dur a terme estudis molt més complexes del que ens pensem amb una velocitat sorprenent. Malauradament, encara no estem a l'alçada de les pel·lícules de Hollywood, a on un sol investigador és capaç d'aturar una pandèmia en dies. En ciència no hi ha herois que apareixen de la nit al dia, és tota una comunitat que actua alhora, amb moltes ombres, sí, enveges, competitivitat deslleial, interessos econòmics, però que, en la seva majoria, és forta, resolutiva i avença a un ritme inexorable.

(Si vols saber més sobre la grip, el virus, les variants, l'origen del nom H1N1... tota una senyora revissió en clau blocaire, distesa i molt amena, et recomano una visita a aquests post dels amics d'ADSADN.)

dijous, 21 de maig del 2009

I'm back



Sí, sé que ha estat una llarga temporada sense Nòmades. Ho has d'entendre, no he pogut fer-hi res, ha passat allò que em temia que podia passar. Però tot, fins i tot el pitjor, té un final. Avui, col·lega, he estat alliberat, per fi. Però deixa que comenci pel principi.

Era una tarda plujosa de Gener, cap al tard. Em trobava sol al meu despatx de detectiu privat, a la penombra, esperant un nou cas, una trucada, una visita d'última hora. Res. Què em feia pensar que arribaria un client en aquell instant, just a l'hora de plegar, quan no ho havia fet en tot el dia?. Així que em vaig posar la gavardina i el barret i em vaig dirigir cap al meu petit apartament al 13 de Prescot Street.

La pluja era l'únic murmur que recorria el carrer a aquella hora i l'única cosa que m'acaronava amb suavitat aquells dies d'hivern. Vaig arribar al semàfor justament al moment que es posava vermell. Fill de puta, vaig pensar. I es que dos cops és casualitat, tres és força casualitat, quatre és una casualitat sospitosa, però que ocorri sempre... que sempre es posi vermell quan jo arribo no pot voler dir una altra cosa: el semàfor és un fill de puta que m'odia. Així que allà estava, junt al semàfor fil de puta, esperant que tornés a posar-se verd, quan va passar un camió ple de porquets. Va ser un instant, dècimes de segon. Però just en aquell moment el refredat incipient que m'acompanyava em va fer esternudar. L'esternut va impulsar un petit virus de dins la meva fossa nasal dreta. El virus va arribar a la fossa nasal esquerra d'un dels porquets, que estava en ple procés gripal. I un dels virus de la grip del porc es va recombinar amb el petit virus que havia sortit del meu nas. Un dia després aquell porc era enviat a Mèxic.

En arribar a l'apartament em vaig treure el barret i la gavardina i em vaig servir un whisky. Amb el got a la mà vaig dirigir-me cap a la finestra per fixar la meva vista a l'infinit, com fan els autèntics detectius privats. Llavors alguna cosa va cridar la meva atenció: els núvols s'obrien enmig d'un remolí turbulent, cada cop més gros. De un i do el cumulunimbus, vaig pensar. De cop, d'entre aquells núvols va sorgir una llum brillant, era un artefacte volador de grans dimensions. I venia a per mi. Quan l'ovni em va abduir el got de whisky va caure a terra, vertint el seu contingut sobre la moqueta color cru.

Vaig despertar estirat sobre una superfície dura al vell mig d'una sala blanca, plena de llum. Al meu costat tres extraterrestres manipulaven estris que mai abans havia vist.

-Qui sou?- vaig preguntar.
Un dels éssers alienígenes es va apropar.
-Som científics d'una societat molt més avançada que la teva- em va aclarir.
-I llavors perquè sembleu top-models?- vaig preguntar, estranyat.
-Bé, és que tots som així, tenim l'aparença de dones canyón. A ulls dels humans, siguin mascles o femelles, estem boníssimes.

Què fort, havia estat abduit per un ovni ple de top-models, allò que sempre havia temut que em podria passar.

-I com és que m'heu abduit?- vaig preguntar.
-Veuràs, la nostra raça està en perill d'extinció i necessitem reproduïr-nos. - Ostiaaaaa la mare de deuuuuu, m'ha tocat la loteria! vaig pensar, tot i que externament em vaig limitar a assentir impassible, controlant els meus instints com només un home curtit en mil batalles sap fer. Aquell ésser va continuar

- Però hem d'estar segures de que la nostra descendència és tan perfecta com nosaltres, necessitem a l'home més perfecte sobre la terra.

Llavors ho vaig entendre tot, estava clar. M'havien escollit a mi entre tots els humans, a l'home perfecte.

-A tu t'hem agafat com a control negatiu, capçot- em van aclarir.

Al principi m'ho vaig prendre malament. Però després vaig pensar que, malgrat tindre l'orgull ferit, al control negatiu se l'ha de tractar exactament igual que al subjecte de l'experiment.

-Correcte- em van confirmar elles - Et sotmetrem a activitat sexual constantment. Així podrem contrastar el teu baix rendiment reproductiu amb el de l'home perfecte.

Jo, veient que no hi havia marxa enrere, que era qüestió de vida o mort, una missió d'aquelles per la que et prepares tota la vida, vaig contestar capcot, amb semblant seriós i veu profunda, com només els grans herois saben fer

-Bé, faré l'esforç per tal de salvar una civilització.

Vet aquí el perquè de la meva absència. Tot just ahir em van alliberar de la meva difícil missió, en part perquè tenien prou descendència de l'home perfecte i, per altra banda, perque seria una crueltat intolerable no deixar-me veure la final de la Champions.

Per cert, tot i ser control negatiu vaig aconseguir repoduïr-me tres vegades. Però, donat que la meva descendència era el pitjor que havia vist aquella civilització en tota la seva existència, van decidir repartir els meus fills per l'espai i el temps del planeta terra. El primer fill el van enviar al segle passat, i va ser el cap d'un partit alemany nacional-socialista que la va liar parda a tot el món. Aquest primogènit meu acostumava a portar un bigotet igualet que el de Charles Chaplin a "el gran dictador". El segon fill meu també el van enviar a abans del meu naixement, però a diferència del primer, el segon encara és viu i ha arribat molt lluny, és Papa de Roma. I el tercer, bé, aquest encara està per arribar. Però m'han dit que serà president d'Espanya.

Però hi ha quelcom en aquesta història que no he arribat a aclarir: Qui és l'home perfecte? Tot i que ell estava al picade... al laboratori del costat, no el vaig arribar a conèixer, però ben bé es podria dir Lola.