Fa un temps vaig publicar un post anomenat el naixement d'un oceà. El cas d'avui és tot el contrari.
Unes dècades enrere, el mar d'Aral, a l'Àsia central, era el quart major reservori d'aigua continental sobre el planeta, però el desviament dels seus afluents per ús agrícola han fet mimbar el nivell de l'aigua al llarg dels anys. L'únic que s'ha salvat, gràcies a la construcció de dics a Kazakhstan, han estat algunes parts de la zona nord que ara semblen tolls esquitxant el terra.
A continuació pots veure una seqüència de fotografies que van de l'any 1998 fins avui:
Del 1989 al 2003
Del 2006 al 2009:
La desaparició del mar d'Aral té un problema afegit a més de la pèrdua de línia de costa, i és el que ha quedat al seu lloc: El desert d'Aral Karakum, una extensió salada i erma propícia a les tempestes de sorra, que mouen prop de 150000 tones mètriques de sal anualment i deixen escenes tan paradòxiques com aquestes:
Font: D&T
Font: FlickrVa ser a la dècada dels 60s quan l'antiga unió Soviètica va iniciar una sèrie de projectes de regadiu que feien ús de l'aigua dels rius Abu Darya i Sir Darya. Aquests eren els principals afluents del mar d'Aral. Des de llavors, els 68000 kilòmetres quadrats que formaven aquest ecosistema han anat reduint-se irremeiablement. Al 2004, el seu volum arribava a un 25% de l'original i, com a conseqüència, la salinitat havia augmentat de tal forma que cap animal hi podia viure. Avui ja no hi ha mar, i el que abans era una zona pròspera basada en la pesca, avui és un indret erm on les enormes quantitats de sal causen problemes constants a la salut dels habitants d'aquelles contrades. La poca aigua que queda està contaminada per la quantitat de proves armamentístiques realitzades a la zona i ara els estius són més secs i calorosos i els hiverns més llargs i freds. D'aquesta manera, per donar prosperitat a una zona, portant-hi aigua, es va enfonsar la vida d'altra gent.
El mar d'Aral i la trista història que el rodeja és un clar exemple de creixement insostenible. I és que, com va dir Víctor Penyas i recull en Carles Sampietro al seu blog, "L'ús principal d'un riu és precisament el de ser un riu".
El mar d'Aral i la trista història que el rodeja és un clar exemple de creixement insostenible. I és que, com va dir Víctor Penyas i recull en Carles Sampietro al seu blog, "L'ús principal d'un riu és precisament el de ser un riu".
Informació: Scientific American, Wikipedia, Gotes d'aigua
5 comentaris:
El mar d'Aral ha mort pel fet que han deixat sense aigua els rius que hi desembocaven. Aqui a Catalunya els nostres rius els passa el mateix: el Ter, el Segre i l'Ebre també els estan deixant eixuts.
La primera vegada que vaig llegir això, vaig buscar informació, i vaig quedar parada, però sembla que sí que hi té quelcom a veure la pèrdua del cabal que hi arriba, i jo també penso en els rius i rierols que trepijava de petita i que han desaparegut. Quina pena
Gran frase final!
Ben trist això del mar d'Aral. Cada cop em sento més proper a les tesis del decreixement.
Salut!
I han mirat que si deixen de recollir l'aigua dels efluents i rius que hi desemboquen no seria una situació reversible? o no interessa? Coi es que ho hem de destrossar tot... visca la sostenibilitat en la gestió dels projectes perquè el ser humà sobrevisqui.. no seria possible ser menys egoistes i mirar el que tenim al voltant. I les malalties que tenen ara? bona frase final, lo riu es vida!!!
Gràcies pels vostres comentaris
Martell de Reus i Zel, alhora que recopilava informació també em passava pel cap la gestió hidrològica del nostre país i de l'estat espanyol. Concretament el fallit (afortunadament) Plan Hidrológico Nacional, que hagués tingut un efecte devastador sobre la conca de l'Ebre i el Delta, malmetent la vida de la gent que viu del riu per augmentar la riquesa de la huerta Murciana... una "huerta" totalment artificial.
Edu, crec que les tesis del decreixement tenen punts molt interessants. I també crec que seguirà una tendència similar a la de l'ecologisme. L'ecologisme al principi era cosa de "Hippies menjaflors", però amb el temps les idees derivades s'han anat instaurant a la societat, i avui hi ha idees ecologistes a molts programes electorals (encara que només sigui per guanyar vots). Amb el decreixement podria passar el mateix amb el temps.
Noemí, doncs suposo com tu que ha de ser reversible. Però dubto que interessi ja que l'aigua es va desviar per regar el desert i desenvolupar la indústria del cotó, conegut llavors com a "or blanc".
Publica un comentari a l'entrada