dissabte, 11 de juliol de 2009

el secret per viure més i millor: de 76 macacos a l'illa de Pascua

(o Buscant els secrets de l'eterna joventut. Part 2)


Què cal per allargar la vida? Cremites antiedad? iogurts amb bitxitos bons per activar les defenses? Cirurgia estètica? Res de tot això. Aconseguir viure molts anys amb bona qualitat de vida és tan senzill com menjar menys, però equilibrat.

El que s'anomena restricció calòrica ha donat resultats espectaculars en tots els models experimentals, des de llevats fins a ratolins, passant per cucs, aranyes i tot bitxo que et puguis imaginar. I els darrers resultats experimentals sobre la restricció calòrica arriben ben fresquets des de la revista Science, que publica el dia 10 d'aquest mes un treball dut a terme per un equip d'investigadors de la University of Wisconsin-Madison. Es tracta del primer estudi d'aquest tipus que es fa amb primats, i fou iniciat al 1989 amb 76 Macacos Rhesus i dut a terme fins avui. Els simis es van dividir en dos grups: Al primer se li va deixar lliure accés al menjar mentre que el segon grup ha viscut amb una dieta controlada, a on s'ha reduït un 30% la ingesta de calories. Què pensarien els del primer grup respecte els micos del segon? Segurament quelcom semblant a "Pringaoooooos". Però ja ho diu la dita: "Quien ríe el último ... patada en los huevos".

El que han observat és un augment significatiu en el temps de vida dels animals sotmesos a restricció calòrica respecte els animals amb lliure accés al menjar . Però el més espectacular han estat les millores de la qualitat de vida: La incidència de tumors cancerosos i malaltia cardiovascular als primats sotmesos a una dieta restrictiva ha estat de menys de la meitat. I encara més, el desenvolupament de diabetis o la desregulació del control de la glucosa plasmàtica encara està per aparèixer als simis sotmesos a restricció calòrica, mentre que als micos amb lliure accés al menjar la incidència d'aquestes afeccions és quelcom usual. De fet, aquest tipus de simis, vivint en captivitat, acostumen a desenvolupar diabetis, el que fa encara més meritoris els resultats associats a la restricció calòrica.

Però això no és tot, encara hi ha més. La salut del cervell dels macacos sota dieta restrictiva és millor que la dels seus veïns amb buffet lliure. No en general, però sí en àrees relacionades amb les capacitats motores i la velocitat mental. Així que ... Qui és el mico que riu ara? eeeeeh? Vaaaah, xulooooo zampabollooooos

I penso, sí, sí, tot això està molt bé. Però vols dir que cal estar d'"operación Bikini" tota la vida? Vols dir que no hi ha alguna cosa que pugui fer aquests efectes sense renunciar al tiberi del Diumenge? Doncs una possible resposta ens la donen investigadors del University of Texas Health Science Center, de San Antonio, a un treball publicat a Nature el 8 de Juliol.

I la substància miraculosa que ens podria fer allargar la vida arriba, ni més ni menys, que de l'illa de Pascua. Allà, al mig del pacífic, entre els mil·lenaris Moais es troba una substància anomenada Rapamycin en referència al nom de l'illa, Rapa-Nui. I no es tracta d'un compost vegetal ni animal, és un tipus d'antibiòtic d'origen bacterià que, de moment, sembla ser endèmic de l'illa de Pascua.




El curiós del cas és que la Rapamycin (o Rapamicina, suposo, en català) es coneix des del 1970, i ha estat utilitzada com a antifúngic i com a immunosupressor en trasplant d'òrgans. Però no ha estat fins ara que a aquest grup de recerca li ha donat per assajar-la per allargar la vida. I els resultats no poden ser més encoratjadors.

Van donar aquest compost a ratolins amb una edat equivalent a uns 60 anys humans. I, per sorpresa de tots, la vida d'aquests ratolins es va allargar entre un 28 i un 38 percent més que la dels companys que no prenien la Rapamycin. Aquests efectes longevitzants sembla que es deuen a la modulació d'una proteïna anomenada mTOR, la qual controla un fotimer de processos del metabolisme cel·lular i de resposta a l'estrés. I resulta que, per ritzar el ritz, fa una dècada el Dr Z. Dave Sharp va proposar que la mTOR podria estar estretament relacionada amb la restricció calòrica.

Així que, d'alguna manera, el secret per allargar i augmentar la qualitat de la vida es troba en una dieta baixa en calories o en prendre quelcom que la pugui simular, enganyant el nostre cos a nivell mol·lecular.

Però com pot ser que la restricció alimentària allargui la vida? No és tan estrany. Sens dubte la situació actual al primer món, pel que fa al menjar, és anòmala per l'espècie humana. Mai hem tingut tan accés a tan menjar com avui en dia. El problema deu ser que el nostre cos ha estat moldejat durant milers d'anys d'evolució per viure a la cerca de teca, havent-nos de guanyar el pa amb la suor del nostre front (bé això ho va dir Déu i no pas l'evolució, però pel cas tan fa). El que vol dir que, per la nostra pròpia naturalesa, estem dissenyats per funcionar millor amb poc menjar que amb l'excés amb el que vivim avui en dia.

Així que ja ho saps, si vols viure més i millor, menja poc (però equilibrat) ... o passa't per l'illa de Pascua a fer-li uns bons lametons als Moais.

4 comentaris:

Alasanid ha dit...

Havia sentit alguna cosa d'això de la restricció calòrica.

I com sempre (una de les coses que m'agrada més dels humans ^^), ja s'està trobant cap on hem d'anar per intentar enganyar el cos i l'obra mestra de la creació.

Wayfarer ha dit...

Hola, m'agrada molt el teu bloc perquè el veig molt interessant. M'agradaria subscriure-m'hi però no he pogut. Ja m'hi passaré sovint!

Dodger ha dit...

Restricció calòrica i Rapamicina! Però Asimetrich, psssst, no ho esbombis d'aquesta manera... s'ha de pensar bé això... un món superpoblat com el nostre... el primer món monopolitzaria la distribució de rapamicina... revoltes arreu per aconseguir allargar la vida... caos i destrucció! Primer hi ha d'haver un bon control de la natalitat!

mTOR... el martell de TOR ens esclafarà a tots!

Asimetrich ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris.

Alasanid, tinc els meus dubtes que l'obra mestra de "la Creació" siguem els humans. I enganyar el cos ... bé, crec que l'he cagat amb l'expressió al text. M'explico: una quantitat ingent dels nutrients que ingerim interaccionen amb vies de senyalització cel·lulars i amb els nostres gens, modulant-ne l'expressió. D'igual manera ho fan molts components dels aliments que no són nutrients, però sí components bioactius. Alguns fan bé i d'altres mal. Així, el fet de menjar no és més que una interacció amb el nostre entorn. L'ús de la Rapamycin es pot entendre d'igual manera. Fins i tot l'ús de medicaments: L'aspirina és un derivat acetilat de l'àcid salicílic que abans s'obtenia de l'escorça d'un arbre. "Enganyar el cos" doncs, no ho volia utilitzar amb connotacions antinaturals. Tot es basa en aplicar els coneixements extrets de la natura, començant per la saviesa popular i acabant per la biotecnologia.

Si existís una "Creació", nosaltres no estaríem fent res més que utilitzar els infinits productes d'aquesta creació. Uf, quin rotllo ... No sé si és ben bé per on anaves :)

Wayfarer, benvingut. Celebro que t'agradi el blog. T'hi pots subscriure per RSS, hi ha l'enllaç a la barra lateral de la pàgina. Si et refereixes al widget de seguidors, el vaig posar una temporada, però a alguns li donava problemes a l'entrar aquí amb l'Explorer, així que el vaig treure. Em sap greu, potser ho torno a intentar mes endavant quan m'assabenti d'on pot estar el problema.

Dodger, entre el teu comentari i l'últim post que has publicat només puc dir una cosa: Estàs sembrat, tio!. Passa'm una mica del que et prens, que també en vull!