dilluns, 13 de juliol de 2009

Doctor, m'han Hackejat el cervell

I et preguntaràs si és per això que sóc tan capullo. Doncs no, no és que m'hagin hackejat la neurona, ser així és només mèrit meu. Però no parlem de mi que em ruboritzo, sinó d'una nova qüestió que preocupa a certs científics: És possible que els Hackers que tafanegen ordinadors aliens avui, el dia de demà tinguin accés directe als nostres cervells.




L'afirmació pot semblar sorgida d'una pel·lícula de ciència ficció de sèrie B, però l'expert en seguretat informàtica Tadayosji Kohno de la University of Washington està severament preocupat per aquesta possibilitat. I el perquè l'ha publicat a la revista Neurosurgical Focus a principis de mes.

I és que durant els darrers anys s'han desenvolupat tecnologies que permeten utilitzar el pensament per dirigir un ordinador, maniobrar una cadira de rodes o, fins i tot, utilitzar Twitter. Són els anomenats dispositius neurals, autèntics prodigis de la tecnologia. És clar que el fet que puguem dirigir ordinadors o altres enginys amb el pensament, no vol dir que des d'aquests mateixos ordinadors se'ns pugui dirigir la ment ... o si?

Avui en dia existeixen certs dispositius neurals que, de ser malmesos, podrien fer molt de mal als seus propietaris. Un exemple el trobem als estimuladors cerebrals utilitzats per tractar el parkinson o certes depressions. Fins i tot a sistemes d'elèctrodes utilitzats per dirigir extremitats protètiques. Si bé no es podria arribar a controlar l'individu putinejant el software d'aquests dispositius, sí que se li podria causar un bon problema. Actualment, però, la seguretat informàtica d'aquests enginys cerebrals no representa pas un obstacle.

No obstant, la preocupació per la seva seguretat front atacs de l'exterior creix a mida que aquestes tecnologies es desenvolupen, doncs és molt probable que les noves generacions d'implants neurals es facin amb connexions wireless per tal de facilitar la tasca dels metges si han d'ajustar algun paràmetre de la màquina. Però, és clar, a una connexió sense cables hi pot tindre accés qualsevol que es trobi el suficientment aprop. Si el disseny d'aquests enginys no es fa tenint en compte certes mesures de seguretat, algú amb no massa bones intencions podria fer-se amb el control de l'extremitat protètica d'algú, per exemple, i controlar-la a voluntat.


Però quin interès pot tindre algú a prendre el control d'un dispositiu neural per fer mal? Aquesta seria una pregunta sense sentit si no fos per que el món està ple de cabronets. Que algú faci mal per que sí no és res sorprenent, i menys en aquesta era d'internet, on els Hackers amb males intencions tenen via lliure a través de la xarxa. Sense anar més lluny, al Novembre de 2007 i Març de 2008, uns programadors amb molta mala llet van hackejar pàgines web de suport a epilèptics amb animacions que feien pampallugues, causant atacs a pacients fotosensibles. Com diu un amic, al món hi ha gent que està per a que hi hagi de tot.

Si hi ha una cosa segura és que tots els sistemes complexes tenen "bugs" o forats de seguretat (que li preguntin a Bill Gates si no). I, malgrat el risc que suposen aquestes noves tecnologies, escriu Kohno, la majoria de dispositius neurals són creats sense pensar en la seguretat. I si no es fa de bon principi, amb el pas del temps i l'augment en la seva complexitat, cada cop serà més difícil implementar mesures anti-hacker (una altra sentència a la que assentiria el senyor Gates).

-Senyor, li hem implantat un dispositiu neural. A partir d'ara caldrà actualitzar l'antivirus, l'anti-phising i el firewall cada dia. I no oblidi prendre una actualisasión de seguridad cada vuit hores. I si comença a veure llumetes de colors ja ho sap: Ctrl+Alt+Del

-Gràcies doctor, molt ... amable?

Si ara els nostres ordinadors són una presa suculenta per intrusos a la cerca de números de targetes de crèdit, dades personals o documents confidencials; en un futur a on podrem connectar els nostres cervells a les màquines, què pot arribar a passar? T'imagines hackejar la ment dels dirigents de l'estat espanyol per convencer-los de que Catanlunya ha de ser independent? Serà hackejar el cervell d'algun dirigent del PP l'única opció per que dimiteixi quan el porten davant els tribunals per corrupció? I si tu fossis un hacker maligggggno ... A qui manipularies el cervell? Escalofirannnnnteeee.



via wiredscience

6 comentaris:

la Teresa ha dit...

M'has recordat una pel·lícula (o un curt) de sèrie més aviat "B": tothom tenia un dispositiu al cervell per connectar-se a la "gran xarxa" i, aleshores, algú introduïa un virus. Només els "discapacitats" (als que a resultes d'un accident o d'una deficiència genètica no se'ls havia pogut insertar un dispositiu), tenien la clau per salvar la humanitat.

la Teresa ha dit...

La vaig veure fa temps (abans de l'eclosió d'internet), no en recordo el nom, però em va impressionar moltíssim.

Anònim ha dit...

Tot i que m'arrisco a semblar un purista pedant, per fer honor al sentit de les paraules, els hackers són investigadors que busquen el coneixement pel plaer del coneixement. Els que tenen males intencions són anomenats crackers. I els que van sabotejar els fòrum dels epilèptics, a casa meva els hi diem fills de puta. Ja s'ha de tenir mala llet per fer això!

MARTELL DE REUS ha dit...

Jo crakejaria el cervell del banquer español Emilio Botín i dels banquers "catalans" de la Caixa per que ens facin un retorn de tots els calers que ens han usurpat.

Asimetrich ha dit...

Teresa, a mi no em sona aquesta peli, el més semblant que em passa pel cap és The Matrix, pel tema de connectar-se a algun lloc, però aquesta no és pas sèrie B. A veure si fas memòria que m'agradaria veure-la, m'has encuriosit!.

Anònim, sembles un purista pedant, tio. jejeje. Tens raó, jo també havia sentit aquesta distinció, bon apunt.

Martell de Reus, quina llàstima que encara no sigui possible fer això... m'entra salivera només de pensar-hi ;)

Roger ha dit...

Clap clap clap

Pel happy end!