dijous, 9 d’octubre de 2008

El naixement d'un oceà






És possible que al nostre planeta hi hagi cabuda per un altre oceà? Tot sembla indicar que la resposta és un sí. De seguir la tendència actual, el que avui es coneix com la falla de l’Àfrica Est, que s’estén des del sud del mar roig en direcció sud, passant a través d’Eritrea, Etiòpia, Kènia, Tanzània i Moçambic, podria esdevenir un nou oceà en el futur.


L’evidència prové de la zona coneguda pels geòlegs com la Depressió D’Afar, situada al nord d’Etiòpia, al vell mig d'una falla. Es tracta d’una de les regions més àrides del planeta, amb temperatures que poden arribar prop dels 50 graus durant el dia i a on no hi plou durant la gran majoria de l’any. Sembla impossible que una de les zones més seques de la terra pugui esdevenir un mar ple de vida, però els diferents anàlisis geològics indiquen que els dos costats de la falla s’estan separant, aprimant la capa superficial de l’escorça terrestre que descansa al mig i causant una depressió que actualment arriba als 100 metres per sota el nivell del mar. De fet, l’únic que evita que les aigües del mar roig es precipitin sobre Afar i colonitzin la falla de l’Àfrica Est són les muntanyes del nord d’Etiòpia, que fan de mur de contenció.


Figura: Al globus pots veure la depressió d'Afar i la falla de l'Àfrica Est.




Entre tant, el que acabarà sent un oceà, actualment és un paradís pels geòlegs . El progressiu aprimament de l'escorça terrestre d'aquella zona l'ha portat a un gruix actual de només 20 kilòmetres, menys de la meitat del seu gruix original. I això permet que els fenòmens que es donen a capes més internes de la terra aflorin amb més facilitat en aquest punt del planeta. Entre les meravelles d'Afar es pot trobar un dels pocs llacs quasi-perennes de lava, que arriba a 1200 ºC, al cor de l’Erta Ale, un dels volcans que formen l’extensa falla de l’Àfrica Est. Llacs d’aigües tòxiques que emanen fums letals per les diferents sals que l’aigua ha dissolt en els seus periples subterranis. O manantials d’aigua vermella i borbollejant letal pels animals que es paren a beure-la. Tot plegat, un espectacle de la terra que només es repeteixen a llocs tan singulars com Yellowstone o Nova Zelanda.





Però a tot això, quan arribarà el moment que les aigües del mar roig envaeixin Afar? Quan podrem ser testimonis del naixement d’aquest oceà? Doncs els geòlegs calculen que deu quedar un sospir, no res, tan sols és qüestió d’un milió d’anys fins que Afar quedi al fons d’un nou oceà i uns deu milions d’anys perquè tota la falla de l’Àfrica Est quedi submergida sota les aigües. Així que si no et sembla malament, podríem anar a fer un cafè mentre el nou oceà es decideix a néixer.


9 comentaris:

Pere ha dit...

Collons lo de la creació de l'oceà! M'ha fet molta gràcia al mapa que separaria Eritrea (conec una noia d'allà) que es van independitzar d'Etiòpia fa pocs anys i no de forma pacífica que diguem. Amb un oceà pel mig adéu problemes, clar que si han d'esperar 1 milió d'anys... jeje!

Asimetrich ha dit...

jeje, doncs no ho havia pensat així, però podríem començar a plantejar-nos posar pel mig un oceà entre Catalunya i Espnya a veure si així ens deixen tranquils.

Salva ha dit...

Gran article i grans imatges!

Aquest moviment de plaques té encara més importància perquè (si no vaig errat) és el mateix que va provocar l'aparició de la falla del Rift. Aquesta falla va separar les selves tropicals d'Àfrica en les de l'est i les de l'oest. Mentres que les de l'oest van mantenir-se més o menys inalterades, les de l'est van començar a transformar-se en la savana on uns homínids van veure posada a prova la seva adaptació i supervivència.

Per cert, respecte al comentari... hi ha una falla en semi-activitat que va pel llevant de la Península i que sembla ser que va separar Menorca i Còrcega i Sardenya de Catalunya... també seria la responsable de l'activitat volcànica "recent" de la Garrotxa... aquesta falla rep el nom de Solc de València, tot i que jo prefereixo "La Falla de València" (és més lògic).

Asimetrich ha dit...

Ei Salva, moltes gràcies per l'informació, molt interessant. Desconec força aquests temes i no deixen de sorprendre'm. D'això de la falla de València no en tenia ni idea, no m'imaginava que en tinguessim una tan aprop.

Edu ha dit...

Molt interessant l'article!

La veritat és que els meus coneixements de geologia són bastant escassos, tot i que de petit volia ser geòleg i paleontòleg :)

Ara precisament estic llegint un llibre (Una breve historia de casi todo) que en un dels capítols explica en clau divulgativa com va sorgir la teoria de les plaques tectòniques, tot el rebombori que va provocar, i el que va costar que finalment s'acceptés.

Salut!

Jesús M. Tibau ha dit...

MOlt interessant. Em sembla que no hi tinc res a l'agenda, per a d'aquí un milió d'anys.

Asimetrich ha dit...

Hola Edu, últimament sento a parlar força d'aquest llibre, a veure si el trobo.

jesús, benvingut a Nòmades, tot un plaer tindre't per aquí. Jo tampoc tinc res programat, així que ja quedarem (sense presses però) :-)

Albertinho ha dit...

Deu ni do quins paisatges els de les fotos! A vegades és difícil imaginar-se la terra en constant moviment i evolució. Des dels nostres ulls, que acostumen a mirar uns 80 o 90 anys, sembla tot inmovil! Notícies o explicacions com aquesta ajuden a entendre el món com a natura en constant evolució. Trascendim una mica de la falsa inmovilitat.

Asimetrich ha dit...

Eeeeeeeeep. Acabes d'escriure el paràgraf final que el post es mereixia. Estàs fet un poeta!