dimecres, 1 d’octubre del 2008

foc al gel (II). El metà, l'amenaça imminent


El metà, un àtom de Carboni i quatre d’hidrogen, té una capacitat com a gas d’efecte hivernacle unes 20 vegades superior al CO2. Algunes estimacions diuen que el metà atrapat sota els mars i oceans de tot el món conté el doble d’energia que totes les fonts de carboni juntes. Per tant no és estrany que el poc que es sap sobre els reservoris mundials d’aquest gas hagi estat dirigit a la seva explotació com a recurs energètic, tot i que avui, ara mateix, el metà representa més una amenaça que no pas una font d’energia.


Envarquem-nos al vaixell britànic de recerca the James Clark Ross, navegant per les aigües que envolten l’arxipèlag d’ Svalbard, a l’oceà Àrtic.



El dia 24 de Setembre d’aquest any, un bombolleig a les aigües va alertar als científics que voltaven per la zona. Les sondes van confirmar la sospita, el que estava sent alliberat des del fons mari' era metà en grans quantitats. Van trobar fins a 250 xemeneies submarines d’aquest gas en una àrea de 30 milles quadrades. Una noticia esfereïdora si tenim en compte el potencial d’efecte hivernacle d’aquest gas. Però d’on prové aquest metà? Caldrà que ens posem l’escafandra i ens submergim a les gèlides aigües.



Si ens enfonsem entre 200 i 400 metres, a prop de la costa, podrem observar sobre les roques del fons unes clapes que, a primer cop d’ull, semblen de gel. Però si n'agafem un troç entre les mans veurem que comença a descompondre’s enmig d’un bombolleig cada cop més pronunciat, ben bé com una pastilla efervescent. Aquestes bombolles són metà que fa molt de temps va quedar atrapat en l’estructura tridimensional que forma l’aigua quan es glaça. A aquest complex metà-gel se’l coneix com a hidrats de metà. De fet, malgrat l’aparença de gel –que en certa manera no deixa de ser-ho- si hi apropem un misto encès, obtindrem una bonica i potent combustió com la que es veu a la imatge que ilustra el post o al vídeo de més avall.

Figura: una molècula de metà continguda dins l'estructura del gel.

Es creu que va ser abans de l'última glaciació quan es van formar els hidrats, quan el metà procedent de la descomposició de la vida submarina i de l’activitat geotèrmica d’algunes xemeneies es va combinar amb l’aigua, fred i la pressió suficient. El resultat va ser quest gel carregat de gas. Els requisits per que es formi, com pots veure, són molts. I és per això que la seva localització és molt definida, es troba a poca profunditat i a prop de les costes (figura 2), precisament allà on hi havia prou matèria orgànica per generar el metà, però també la pressió i el fred necessaris.


Figura 2: La localització dels hidrats de metà és molt discreta, es troba allàon es cumplien tots els requisits necessaris per la seva formació.



Així ens trobem davant un material amb un alt potencial energètic i una localització immillorable per la seva extracció, Com és que les grans empreses energètiques no l’estan explotant encara? A la dècada dels 90s es va començar a contemplar els hidrats de metà com a possibles substituts del petroli com a font energètica. Es van realitzar alguns estudis i de fet es va aconseguir reproduir aquest compost al laboratori utilitzant aigua a la que s’injectà metà dins un dispositiu on es disminuïa la temperatura i s’augmentava la pressió (veure vídeo a continuació). El resultat fou un gel que es resisteix a fondre’s per sobre de 0 graus. Però malgrat aquesta aparent resistència a la temperatura, no deixa de ser un material molt fràgil. És inestable, si el movem dels seus llits submarins es desintegra en pocs minuts. I això és el que ha frenat la seva explotació durant uns deu anys.






I és precisament aquesta inestabilitat el que ara podria fer accelerar el compte enrere cap a un canvi climàtic escandalós. No es sap ben bé perquè, però es creu que degut a l’augment de la temperatura de les aigües, els hidrats de metà de l'hemisferi nord s'estan fonent, i actualment s'estan alliberant quantitats ingents de metà a l’atmosfera que es compten per milions de tones. Els efectes poden ser gens menyspreables, contribuint i impulsant l’efecte hivernacle que coneixem pel CO2. La petita espurna d'esperança resideix al curt temps de vida del metà a l'atmosfera, que farà que els possibles efectes sobre el clima no s'allarguin en el temps, però està clar que un cop tan fort, tot i que sobtat i de curta durada, pot fer molt de mal i tindre conseqüències a llarg termini. Segurament ho veurem en un futur immediat quan comencem a tindre dades dels registres de temperatures d'aquest any i el vinent.

Fonts: Pots trobar la notícia a The Independent o a El Mundo. Però si t’interessa el tema i vols aprofundir et recomano el següent vídeo. És la ponència que la Doctora Miriam Kastner va exposar a la conferència perspectives on Ocean Sciences. És molt recomanable, tot i que força llarga (vora 1 hora) però ens mostra vídeos en els que podrem veure els hidrats de metà, com es descomponen i com s’inflamen, així com les possibles conseqüències de la seva alliberació a l’atmosfera, tot en un Anglès molt clar i fàcil de seguir.







BONUS: Per últim, dedicat a aquells que en algun moment us heu topat amb la novel·la "El quinto día", aquí estan els cucs que s'alimenten del metà dels hidrats i que a l'història es transformen en un autèntic malson:




8 comentaris:

Teresa Bosch ha dit...

Com sempre, un post molt interessant. Personalment, a mi aquesta és la crisi que realment em preocupa, no pas la dels bancs i la de la construcció.

Asimetrich ha dit...

Jeje, i tant, aquesta crisi ens pot portar al desastre. L'altra passarà. Però suposo que és normal que la gent estigui més preocupada per la butxaca. Això del canvi climàtic encara sona molt lluny tot i que ja hi som de plè.

Miquel Duran-Frigola ha dit...

asimetrich ara venia a escriuret al gmail, per no sonar repelent, però tu (sempre més rapid) ja has canviat sexto per quinto.

per cert, ja em donaras lopinio daquest llibre. a mi el uqe mes em va agradar va ser la portadaXD.

Asimetrich ha dit...

ep, gràcies en qualsevol cas :-). En quant al llibre, té una altra virtut, és tan però tan gros que s'aguanta d'empeus per si sol i el pots usar per mantindre els altres llibres ben rectes al prestatge. Em va encuriosir al principi, quan parla dels hidrats de metà i els cucs, també vaig trobar curiós la rebel·lió de les balenes. Però a mesura que avança cada cop la lia més i de la meitat endavant el vaig trobar bastant intragable. trobo que el missatge que vol transmetre podria haver estat el mateix sense fantasmades.

Però bé, se suposa que és best-seller i que en general agrada.

Dan ha dit...

Ep! D'on has tret aquests cucs? Si son els del llibre... quina por!

Asimetrich ha dit...

Jeje, sí, estava rondant pel Youtube i em vaig topar amb aquests cucs dels hidrats de metà. Espero que aquests no amenacin el planeta com feien al llibre.

Mireia ha dit...

Molt interessant i curiós el post. Sembla que l'escalfament global té econseqüències més greus del que pensàvem. A veure com acaba tot això...

Asimetrich ha dit...

ei mireia, ets la primera visita de Nòmades desde Costa Rica. Quina envejotaaaaaa (sana, eh?). Doncs jo espero que no veiem com acaba això del canvi climàtic pel nostre bé jejeje. Una abraçada desde terres (molt) més fredes.