dimecres, 22 d’octubre de 2008

animals fotosintètics

Crec que sóc fotosintètic. Si fos verd n’estaria completament segur, i segurament em dirien Muzzi. Però és que arriba la tardor i els dies s’escurcen i em fot molt, sembla que tot s’acabi abans i que les tardes es facin interminables, i em passo el dia mirant per la finestra si veig clapes de blau al cel. I quan toca el sol al despatx, oooh!, aquella llum creuant el vidre i explotant a la meva cara. Al despatx sóc l’únic que no baixa la persiana, tot i que em molesti el resol, no estic disposat a perdre ni un miserable raig de llum. De vegades em quedo assegut sense fer res, només prenent el sol. Pot ser els companys (companyes ara que hi penso) del despatx em prenen per raro, no els culpo, ho sóc, què collons. Però elles més.

Però de fet no sóc tan estrany, fins i tot hi ha una patologia associada amb la manca de llum, li diuen SAD. Sí, sad but true, com deien els mestres de Metallica. Però el SAD no és per la traducció a l’anglès de trist sinó per Seasonal Affective Disorder, una mena de depressió que es manifesta en certes estacions de l’any, tot i que es pensa que en molts casos pot estar relacionada amb la manca d’hores de llum. Però és només una tonteria emocional?

Sembla que no del tot, que existeixen causes fisiològiques. Al menys un tal Dr David Williams així ho creu. Segons un recent estudi el grau de depressió en 1282 individus correlaciona amb els seus nivells de Vitamina D. A menys vitamina, més aguda és la depressió. I resulta que aquesta vitamina la sintetitzem a la pell gràcies a l’exposició solar, concretament la Vitamina D3 es sintetitza només en presència de radiació UV. De fet, existeix un altre estudi del 1999 en el que s’utilitzen dos sistemes diferents per tractar la SAD, per una banda l’administració de la vitamina i per altra la fototeràpia, un tractament basat en posar-se dins una càmera plena de fluorescents. L’estudi conclou que la vitamina mostra una clara efectivitat, mentre que exposar-se a llum artificial no dóna cap resultat apreciable.

Per tant tot sembla indicar que la manca de llum disminueix els nivells de vitamina D i això pot portar al SAD, també conegut amb un nom tan guapo com winter-time blues. Així que ara que ve l’hivern i que aquí a les 5 de la tarda ja serà negra nit no sé que fer. Podria embutirme de vitamina D o comprar-me un parell de fluorescents. Però el que de veritat em crida l’atenció és posar-me una gavardina, un barret i tocar una melodia trista amb una harmònica, tot entonant un winter-time blues. Oooooh yeah.




10 comentaris:

la Teresa ha dit...

Quan vivia a Brussel·les, un dels meus companys de feina, originari de Goa, tenia una làmpada de llum artificial que engegava tots aquells dies grisos en què per més que miris per la finestra, el sol no surt. S'ha de dir que el pobre home també patia periodes de depressió.

Asimetrich ha dit...

Osti, si ja ho dic que m'hauré de comprar un parell de fluorescents. En el meu cas no és pas depressió, però sí una baixada dels ànims, més que res perquè hi ha poques coses a fer entre el fred i la foscor. Hauré de postejar més :-)

la Teresa ha dit...

Més que fluorescents ell tenia una d'aquestes làmpades de rajos ultraviolats (que són els que fan possible la síntesi de la vitamina D, oi?).

Tots tenim moments baixos... sinó, com podríem gaudir dels moments alts?

Asimetrich ha dit...

Doncs no està malament la idea, i de pas et poses morenet.

Això que dius és ben veritat, desde que sóc aquí cada cop que baixo a la nostra terra semblo un guiri buscant el sol. No m'ho pensava pas que el trobaria tant a faltar

Vallve ha dit...

Vigila no t'enganxis als UV, creen dependència .... veieu http://lacomunidad.elpais.com/apuntes-cientificos-desde-el-mit/2008/5/25/tanorexia

Asimetrich ha dit...

jejeje, vallve ets un catxondo. Jo, amb el meu blanc nuclear, seria el malson d'un tanorèxic! ;-)

Ferran ha dit...

Ep, poca broma amb això del fluorescent! Els berlinesos ja m'ho deien, al principi de ser aquí dalt, que l'hivern es passa molt millor encenent tants llums de casa com sigui possible. Suposo que cadascú es busca la vida com millor pot, per superar la "foscor". Ànims!

Asimetrich ha dit...

Osti ferran, però una solució així en aquests temps de canvi climàtic... Cal minimitzar el gast energètic començant per casa nostra. Ja saps que cada gota conta. Tot i això, m'apuntaré l'idea per si tinc algun moment desesperat ;-)

zel ha dit...

Vet-ho aquí, ja puc anar a comprar vitamina D urgentment!!!!

noemi ha dit...

Crec que els que vivim a Catalunya ens donem compte de la sort que tenim quan sortim d'aqui!! res com a casa, i més si està acompanyat de bon menjar, bona companyia i per descomptat bon sol!!!! (tampoc cal 40 graus d'estiu per desfer-se...)