dimecres, 22 d’octubre de 2008

el peix que va decidir caminar





Molts tenim assumit que la vida va començar als oceans i d’aquí es va estendre a la terra gràcies a algun proto-peix que va desenvolupar potes, pulmons i altres característiques que el van permetre colonitzar l’ambient terrestre. Però aquestes suposicions no són pas gratuïtes, existeixen fòssils que recolzen aquest supòsit. Un bon exemple d’aquests ancestres el trobem al Tiktaalik Roseae, també conegut com el “fishapod”, un animal mig peix mig tetràpode que va viure fa més de 300 milions d’anys i que fa venir cagalera a tots aquells que neguen la teoria de l'evolució

La història del seu descobriment es remunta al 2004, quan científics de la University of Chicago, Academy of Natural Sciences of Philadelphia i la Harvard University van descobrir les restes fòssils d’aquest ésser a l’Àrtic Canadenc. Fins ara s’han trobat 20 fòssils d’aquesta espècie i encara avui es continuen fent descobriments sobre aquell que va poder representar el salt dels animals de l’aigua cap a la terra.


fòssil del Tiktaalik Roseae

La primera característica que va cridar l‘atenció sobre aquests fòssils van ser les seves extremitats, segurament un dels trets diferencials més evidents entre peixos i tetràpodes terrestres. En el cas del Tiktaalik ens trobem davant un estadi intermig. Les seves aletes pectorals presenten un patró ossi molt similar al dels tetràpodes, de forma que li permetrien mantindre una posició similar a la de les foques, elevant la part davantera del cos, i moure’s per la terra amb certa facilitat com es pot veure a la següent representació.



Per la seva morfologia aquestes extremitats pectorals podrien ser perfectament la transició entre les aletes dels peixos i les potes dels tetràpodes, el que situaria al Tiktaalik com l’animal que va decidir sortir de l’aigua i començar a explorar la terra. Però això no és tot, també cal destacar el seu cap. Com pots veure tenia força aspecte de cocodril, i presenta dues incisions a la part superior que podrien associar-se a unes orelles. Però el jeto d’aquest bitxo no és l’únic aspecte destacable del seu crani, sinó que cal fixar-se en la mobilitat. Al contrari que a la resta de peixos, el fishapod no te connectats el crani amb les espatlles i això li proporciona un coll funcional, el que vol dir que podia moure el cap, com ho fem els tetràpodes avui. A més la seva caixa toràcica és molt similar a la dels primers tetràpodes, el que li permetia respirar amb pulmons.

Sí, pulmons, perquè hi ha una altra diferència entre peixos i el Tiktaalik. Als peixos actuals, els pulmons continuen existint, però no per respirar ja que disposen d’agalles, sinó per controlar la flotació en forma de bufeta natatòria. En el cas del Tiktaalik sembla ser que disposava tant d’agalles com de pulmons funcionals, tot i que encara cal aportar més llum sobre aquest aspecte.

Degut a aquestes característiques es pensa que aquest animal tenia com a hàbitat les aigües de la costa, el que li permetria fer petites incursions a terra. Això representaria una avantatge, donat que podria fugir dels predadors i alhora caçar amb major facilitat. Fins avui, les anàlisis dels fòssils han donat com a resultat dos treballs publicats a Nature. El primer fa èmfasis en les extremitats mentre que al segon s’han centrat en el crani. I qui sap si aquest animal ens reserva més sorpreses, però de moment sembla ser una de les baldes perdudes de l’evolució, per pena de tots aquells creacionistes, que ens permet posar una data al moment que els animals vàrem deixar el mar per fer cap a la terra.

Et deixo un vídeo en el que pots veure l'Àlbum de vacances d'aquest peixet tan simpàtic (em pregunto que tal estaria a la planxa amb all i julivert)



6 comentaris:

Vainilla ha dit...

Molt bo aquest post! S'assembla moltíssim als cocodrils, no diuen que els cocodrils són un dels animals més antics? Jo no en sé gaire d'evolució, però podria ser que el cocodril fos un dels descendents més directes del Tiktaalik?

la Teresa ha dit...

Com sempre, molt bon post! Veritablement, és la primera vegada que llegeixo res sobre el nostre avantpassat que va sortir de l'aigua

Vallve ha dit...

Això del "fishapod" em sona a un model del iPod submergible .....
Perdoneu la simpleria del meu comentari. Com sempre aprenem coses noves al llegir aquest blog

Asimetrich ha dit...

vainilla, gràcies, celebro que t'hagi agradat. Jo tampoc en sé massa d'evolució. He estat mirant per internet això que dius dels cocodrils però no he trobat res que els lligui amb el Tiktaalik més enllà de l'aspecte del cap. Potser algú que en sàpiga més d'aquests temes ens pugui resoldre el dubte.

teresa, gràcies, de fet crec que aquest no és l'únic exemple, també hi ha un tal Panderichthys que era un peix amb alguna característica de tetràpode, però si no he entés malament el tiktaalik és l'evidència més rotunda sobre el pas de l'aigua a la terra.

vallvé, jejjee, aquesta és bona, potser hauries de parlar amb l'Steve Jobs per vendre-li la idea (tot i que segurament te la robaria).

kennen ha dit...

no sé si som més savis ara que abans, però ningú negarà que l'evolució ens ha fet més guapus. bueno, almenys les ha fet més guapes.

jo tb demano perdò pel meu comentari estúpid.

Asimetrich ha dit...

Totalment d'acord. I tranquil que tens crèdit per comentaris estúpids jejeje.