jooodeeeeeeeerCap a finals del 2006 van saltar les alarmes a Nord Amèrica quan es van adonar que colònies senceres d'abelles estaven desapareixent misteriosament al llarg i ample del continent. Ningú s'explicava la causa i per això el fenomen es va batejar amb un nom ben explícit: colony collapse disorder (CCD) o, traduït al cristià, no tenim ni pajolera idea de perquè els eixams d'abelles estan desapareixent. Aquesta inquietant tendència es va mantindre durant els següents anys de forma que entre el 2007 i el 2008 el CCD havia eliminat prop d'una tercera part de les abelles americanes. A Europa, els països afectats per aquest misteri han estat fins al moment Bèlgica, França, Holanda, Grècia, Italia, Portugal i, com no, Espanya. I a l'Abril del 2007 es va reportar el primer cas asiàtic de CCD, localitzat a Taiwan. Sembla doncs que la desaparició de les abelles s'estén arreu del planeta a un ritme trepidant. Però perquè?
Les abelles són uns bitxos excepcionals. Els eixams actuen com un super organisme on els diferents individus tenen tasques ben especialitzades i coordinades, sempre liderats per l'abella reina. L'excepcionalitat d'aquests insectes es posa de manifest en diversos aspectes de la seva vida, començant per la reproducció. La reina és la única femella fèrtil del grup i posa ous fecundats per donar origen a les obreres infèrtils, i ous no fecundats (mitjançant la partenogènesi) dels que neixen els abellots (o dropos), mascles fèrtils amb una única missió: fecundar a la reina. Una vida duuuuura. Però deixem de fecundar i anem per feina.
Una de les habilitats més curioses d'aquestes recolectores de pol·len és la seva afició per la dansa. Quan una abella troba una font de pol·len ho comunica a les companyes del rusc mitjançant uns moviments ràpids, remenant "el cul", mentre les altres li canten allò de remenaaaa, remena nenaaaaa. Aquest moviment indica la direcció del pol·len en relació a la posició del sol. És més, l'abella té en compte que el sol es mou contínuament i va corregint les seves indicacions en funció de la posició actual de l'astre. Pots veure aquesta dansa al següent vídeo:
I és precisament la seva font d'alimentació, el pol·len, que les fa tan especials i importants pels ecosistemes i l'agricultura, doncs són un dels agents polinitzadors més importants. Vet aquí perquè la seva desaparició dels nostres paisatges és tan temuda. Trobar la font del CCD es converteix així en una prioritat per molts científics.
Les hipòtesis que expliquen l'origen de la mort sobtada d'aquests insectes són moltes, variades i, perquè no dir-ho, fins i tot originals. N'hi ha que ho atribueixen a patògens, i d'altres a l'estrès causat per canvis ambientals o a l'ús de pesticides. Altres hipòtesis apunten als cultius d'organismes genèticament modificats i, fins i tot, a les radiacions emeses per la telefonia mòbil.
Però el dia 24 d'aquest mes la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) publica un treball signat per la May Berenbaum, de la University of Illinois on es dóna una possible resposta al CCD.
El grup d'Illinois es va dedicar a agafar abelles de diferents parts dels Estats Units, algunes de ruscs afectats pel CCD i d'altres de colònies sanes. Fins i tot en algun cas van ser capaços d'agafar abelles de ruscs sans que més tard es van veure afectats pel fenomen, de forma que tenien espècimens sans i afectats de la mateixa colònia, o dit d'una altra forma, dues germanes, una sana i l'altra afectada. Aquest darrer cas fou clau per poder comparar l'abans i el després del CCD.
I el que van comparar va ser l'expressió dels gens de les abelles, en principi buscant canvis en aquells gens relacionats amb la resposta als pesticides. Però no hi van trobar diferències, el que volia dir que no eren els pesticides els causants del CCD.
La sorpresa va arribar d'on no s'ho esperaven. Es trobava a uns gens molt especials que porten la informació per fer els ribosomes, les fàbriques cel·lulars de proteïnes. Es van adonar que l'expressió d'aquests gens havia estat alterada a causa de la CCD de forma que els ribosomes de les abelles afectades no eren funcionals. Així, les cèl·lules d'aquests insectes no eren capaces de sintetitzar noves proteïnes, el que resulta en un col·lapse total i immediat de l'organisme. A què es devia aquesta alteració? "Afortunadament" era traçable, doncs s'havia vist abans associada a la infecció per certs virus coneguts com a picorna.
D'aquesta manera sembla que el misteri de les abelles arriba al seu fi. Un final força dramàtic, doncs no és res que es pugui solventar a curt termini. Es podria tractar, doncs, d'una pandèmia vírica que s'ha estès a escala global. Només queda esperar que no hagem d'incloure a l'abella dins el catàleg d'espècies en perill en un futur, doncs es perdria un element essencial pels ecosistemes i l'agricultura. Però no cal perdre l'esperança, doncs aquestes desaparicions sobtades s'han donat abans al món de l'apicultura i, malgrat això, les abelles ja fa uns 100 milions d'anys que volten pel món. Es pot dir que les han vist de tots colors.
Font primària: PNAS
Altres fonts: Wikipedia, New Scientist, Scientific American
Les abelles són uns bitxos excepcionals. Els eixams actuen com un super organisme on els diferents individus tenen tasques ben especialitzades i coordinades, sempre liderats per l'abella reina. L'excepcionalitat d'aquests insectes es posa de manifest en diversos aspectes de la seva vida, començant per la reproducció. La reina és la única femella fèrtil del grup i posa ous fecundats per donar origen a les obreres infèrtils, i ous no fecundats (mitjançant la partenogènesi) dels que neixen els abellots (o dropos), mascles fèrtils amb una única missió: fecundar a la reina. Una vida duuuuura. Però deixem de fecundar i anem per feina.
Una de les habilitats més curioses d'aquestes recolectores de pol·len és la seva afició per la dansa. Quan una abella troba una font de pol·len ho comunica a les companyes del rusc mitjançant uns moviments ràpids, remenant "el cul", mentre les altres li canten allò de remenaaaa, remena nenaaaaa. Aquest moviment indica la direcció del pol·len en relació a la posició del sol. És més, l'abella té en compte que el sol es mou contínuament i va corregint les seves indicacions en funció de la posició actual de l'astre. Pots veure aquesta dansa al següent vídeo:
I és precisament la seva font d'alimentació, el pol·len, que les fa tan especials i importants pels ecosistemes i l'agricultura, doncs són un dels agents polinitzadors més importants. Vet aquí perquè la seva desaparició dels nostres paisatges és tan temuda. Trobar la font del CCD es converteix així en una prioritat per molts científics.
Les hipòtesis que expliquen l'origen de la mort sobtada d'aquests insectes són moltes, variades i, perquè no dir-ho, fins i tot originals. N'hi ha que ho atribueixen a patògens, i d'altres a l'estrès causat per canvis ambientals o a l'ús de pesticides. Altres hipòtesis apunten als cultius d'organismes genèticament modificats i, fins i tot, a les radiacions emeses per la telefonia mòbil.
Però el dia 24 d'aquest mes la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) publica un treball signat per la May Berenbaum, de la University of Illinois on es dóna una possible resposta al CCD.
El grup d'Illinois es va dedicar a agafar abelles de diferents parts dels Estats Units, algunes de ruscs afectats pel CCD i d'altres de colònies sanes. Fins i tot en algun cas van ser capaços d'agafar abelles de ruscs sans que més tard es van veure afectats pel fenomen, de forma que tenien espècimens sans i afectats de la mateixa colònia, o dit d'una altra forma, dues germanes, una sana i l'altra afectada. Aquest darrer cas fou clau per poder comparar l'abans i el després del CCD.
I el que van comparar va ser l'expressió dels gens de les abelles, en principi buscant canvis en aquells gens relacionats amb la resposta als pesticides. Però no hi van trobar diferències, el que volia dir que no eren els pesticides els causants del CCD.
La sorpresa va arribar d'on no s'ho esperaven. Es trobava a uns gens molt especials que porten la informació per fer els ribosomes, les fàbriques cel·lulars de proteïnes. Es van adonar que l'expressió d'aquests gens havia estat alterada a causa de la CCD de forma que els ribosomes de les abelles afectades no eren funcionals. Així, les cèl·lules d'aquests insectes no eren capaces de sintetitzar noves proteïnes, el que resulta en un col·lapse total i immediat de l'organisme. A què es devia aquesta alteració? "Afortunadament" era traçable, doncs s'havia vist abans associada a la infecció per certs virus coneguts com a picorna.
D'aquesta manera sembla que el misteri de les abelles arriba al seu fi. Un final força dramàtic, doncs no és res que es pugui solventar a curt termini. Es podria tractar, doncs, d'una pandèmia vírica que s'ha estès a escala global. Només queda esperar que no hagem d'incloure a l'abella dins el catàleg d'espècies en perill en un futur, doncs es perdria un element essencial pels ecosistemes i l'agricultura. Però no cal perdre l'esperança, doncs aquestes desaparicions sobtades s'han donat abans al món de l'apicultura i, malgrat això, les abelles ja fa uns 100 milions d'anys que volten pel món. Es pot dir que les han vist de tots colors.
Font primària: PNAS
Altres fonts: Wikipedia, New Scientist, Scientific American
12 comentaris:
Sí,que és cert que abans no se'n veien gaires. Però aquest any trobo que se'n veuen moltes més.
A veure si aquesta pandèmia desapareix, perquè si que seria una gran llàstima la seva desaparició.
Per cert, molt bon article! ^-^
Una pregunta, les abelles reines d'on surten? O m'he d'imaginar altres encreuaments de la reina??
I no els podria haver passat això als mosquits enlloc de les abelles... (es que aquesta última setmana m'han guanyat la guerra d'aquest estiu).
De totes maneres és preocupant, recordo com una vegada ho comentava una professora, ningú sabia què passava.
Casualitats de la vida, fa una estona m'acabo de trobar amb la següent notícia on es proposa el hydroxymethylfurfural (produït per acció de la calor en els xarops de fructosa-glucosa, a vegades utilitzats per alimentar les abelles) com un factor que podria ser responsable en part del colony collapse disorder. Podeu veure l'article a http://pubs.acs.org/stoken/presspac/presspac/full/10.1021/jf9014526?cookieSet=1
Quina teoria ens creiem? Els dos factors poden contribuir? No em sembla doncs tan resolt el tema ....
És veritat que Einstein va dir que si desapareguessin totes les abelles de la Terra la humanitat s'acabaria en 4 anys?
Un cop més, un post que m'ha enganxat ben enganxat, Asimetrich. He flipat amb l'explicació del vídeo; m'ha fet pensar en els milions de diferents formes de comunicació que ens envolten, i que se'ns escapen del tot! Interessantíssim.
Molt interessant, de veritat.
Ara, el que no et perdono, de cap manera, és que els diguis "bitxos", coi, jo que em barallo fins amb les monitores de taller quan parlen amb els nens i els ensenyen animalons i els diuen bitxos.... jejejeje, una renyada afectuosa, eh? Petons!
Suposo que no podem ni tan sols imaginar les conseqüencies que tindria la desaparició de les abelles. Esperem que sobrevisquin, com han fet durant tants milions d'anys. Això sí, tampoc cal que tornem a viure una explosió càmbrica i que les abelles creixin com ocells :) Ja estan bé com estan!
Salut!
PD: Estic amb l'Alasanid, per quan una pandèmia que ataqui els mosquits???
Doncs malhauradament jo me n'he carregat unes quantes aquest estiu, ho haig de confesar. Pero es que a Dinamarca n'hi ha moltes i se foten per tot arreu. Crec que arriven a ocupar el lloc de les mosques i realment es comporten com elles. D'ara en endavant ja intentare dialogar abans d'agafar l'espardenya. Realment la perdua de les abelles com heu apuntat seria un bon cop per els nostres ecosistemes ja ben fotuts per altres raons.
Osti nois i noies quin nivellàs de comentaris i preguntes. M'heu deixat a quadres en el bon sentit.
maria, gràcies. Bé doncs, això ha de ser bona senyal, tot i que el CCD no afecta a tot arreu per igual. Creuem els dits ...
Alasanid, bona pregunta. He trobat que les obreres són infèrtils degut als alts nivells de feromones (provinents de la reina, suposo) que hi ha a la colònia. Quan aquests nivells disminueixen, perquè la reina marxa o es mor, l'abella dins l'ou es desenvolupa fèrtil i esdevé la reina. I això dels mosquits és ben veritat, m'acagun!.
vallve, bona trobada. Caldria veure, però, si a tot el món s'utilitza el mateix suplement alimentari, així com si l'RNA dels virus també es troba a totes les colònies amb CCD, perquè ambdós estudis són centrats als US. De totes maneres, el CCD s'esten d'una forma que recorda molt a una plaga: va començar a US, va continuar a Europa i més tard va arribar a Àsia. No sé si això es podria atribuir també al menjar (?)
Teresa, jo també havia sentit la frase, i ahir em vaig dedicar a surfejar cercant Einstein i abelles al google. El que vaig trobar és que els estudiosos d'Einstein no han pogut trobar cap registre de que Einstein digués aquesta frase. És més, diuen que els primers registres sobre la frase atribuïda a Einstein són de finals dels 90, concretament a una gran manifestació de... apicultors. Sona doncs a llegenda urbana. Però sí que és ben cert que sense les abelles les passaríem magres!
Ferran, gràcies. Realment la dansa de les abelles és quelcom espectacular. Com tu dius, estem envoltats de formes de comunicació que ni tan sols imaginem. I això és fascinant.
zel, ja m'ho han dit abans que em convendria tornar a P3 :-))) Però dic bitxos no perquè ho siguin, sinó perquè de forma afectuosa anomeno bitxo a tot el que és viu, ja siguin insectes, mamífers,... El correcte, potser, seria dir bestiola ;-)
Edu, jo també comparteixo la idea de l'Alasanid i els mosquits!. I sobretot que arribi l'epidèmia abans d'una explosió com la que dius, que pitjor que abelles com a ocells serien mosquits així de grans ...brrrr
Jejeje, Albertinho, m'agradaria veure't dialogant amb una abella. Seria un fart de riure :-)
Com era la dita eixa? "No deixis que la veritat t'espatlli un bon titular", doncs això.
Veig que els virus estan innovant en nous productes. Ara han tret la Grip A pels humans i per les abelles la picorna.
Josep, Deu ser per que l'he escrit jo, però trobo que el títol s'hi avé força amb el contingut del post :-)
Martell de Reus, sí, ves, ja es podrien dedicar a la vida contemplativa, però els ha donat per tocar les pilotes, què hi farem ...
Publica un comentari a l'entrada