dilluns, 17 d’agost del 2009

cel i pedra


“Intentar escalar l’Everest és un acte intrínsecament irracional, un triomf del desig sobre la sensatesa. Qualsevol que ho considerès seriosament es trobaria, casi per definició, més enllà de la influència d’un argument raonable.”

Jon Krakauer. Into thin air. 1997

Ara fa 10 dies que l'alpinista Òscar Pérez es troba a 6200 metres, malferit a un sortint a la roca del Latok II, al Pakistan. L'intent de rescat ha estat suspès avui per les males condicions climatològiques, i es dona a l'Òscar per mort.

Com a amant de la muntanya sempre he admirat els alpinistes. No intentis preguntar-te perquè ho fan, no es pot descriure amb paraules (o jo no puc). El que importa és que ha mort una persona que ha viscut com ell volia viure. I segurament ha mort com ell volia morir, a la muntanya, escalant a pèl, amb tot l'equip al damunt, sense portadors o ajut extern. Només ell, el cel i la pedra.


2 comentaris:

noemi ha dit...

Jo tampoc puc entendre perquè ho fan, crec que has de nèixer així i sentir la crida d'aquests monstres naturals... només vull dir que descansi en pau, només ell, el cel i la pedra...

Goblin77 ha dit...

Doncs no sabia que s'havia mort al final. Pensava que l'estaven buscant encara. Però sí, de fet va viure com a ell li agradava i ha mort en el seu espai natural.

Sobre el tema d'entendre o no l'alpinisme, suposo que és un acte irracional com molts altres que fem els humans (esports d'èlit, ,esports d'aventura, ...) però cadascú té els seus interessos i s'arrisca en allò que més gràcia li fa. D'lguna cosa s'ha de morir. Tenim l'exemple recent que fins i tot el futbol pot ser perillos segons la salut que tinguis.