dilluns, 10 d’agost de 2009

Què tal ens aniria amb caps de setmana de 3 dies?



Un dia algú va dir "Treballem de Dilluns a Divendres?" . Pel que es veu va haver-hi molta gent que va dir "Sí, i tant". I des de llavors la majoria segueix aquest costum. Si bé és cert que hi ha força feines o sectors professionals que es troben desacoblats d'aquest sistema, normalment per requeriments o necessitats particulars, en general el treball de Dilluns a Divendres és el que impera. Però fins fa poc ningú s'havia preguntat si aquest model és el més òptim fins que a l'estat de Utah van tindre una idea: Què passaria si enlloc de 5 dies a la setmana en treballem 4?

En aquest estat es va dur a treme una prova pilot amb 17000 treballadors estatals, als quals se'ls va proposar fer les 40 hores setmanals de feina en 4 dies, de Dilluns a Dijous, obtenint a canvi caps de setmana de 3 dies. D'aquesta manera no es reduïen les hores de feina, però sí la setmana laboral.

Quin era l'objectiu d'aquesta prova? Doncs es tractava de veure si aquest canvi d'hàbits presentava algun tipus d'impacte econòmic i/o mediambiental significatiu. Així que el mes d'Agost de l'any passat, els Utahlians ... Utahlins ... Utahlencs ... els fills de Utah, vaja, van iniciar l'experiment.

El primer balanç es va fer el darrer mes de Maig, quan es va constatar, amb sorpresa, que l'estat s'havia estalviat 1.8 milions de dòlars. Com podia ser? Doncs era el resultat d'una disminució espectacular de la factura elèctrica: durant el divendres no s'encenien els llums, ni els ordinadors, tampoc s'utilitzaven els ascensors i molt menys els aparells d'aire acondicionat.

Però a banda del benefici econòmic, també es va observar un benefici mediambiental: Al Febrer, el govern de l'estat de Utah va fer una projecció que indica una disminució mínima de 6000 tones mètriques de les emissions de CO2, tot i que és possible que la xifra arribi fins a les 12000, l'equivalent a retirar prop de 2300 cotxes de la carretera.

Sí, sí, deus pensar. Però condensar les 40 hores setmanals en 4 dies suposa treballar 10 hores al dia enlloc de les 8 de rigor. No podria suposar una davallada en la qualitat de vida del treballador? Doncs no deu ser així quan prop del 82% dels que es van sotmetre al canvi d'hàbits diuen voler continuar amb aquest sistema. A més, s'ha vist que entre els treballadors han disminuït les queixes i els dies de baixa.

Així, l'èxit d'aquest estudi, anomenat Working 4 Utah (Treballant per Utah, fent un joc de paraules entre el número four i la paraula for... que originaaaaaals), ha fet que sorgeixin més iniciatives d'aquest tipus, altres proves pilot que es duran a terme a altres ciutats dels US i, fins i tot, a la planta d ela General Motors d'Ohio. Però tindria èxit a llocs com Catalunya o Espanya, per exemple?

L'avantatge del món anglosaxó respecte al nostre és que el seu horari laboral típic és de 9 a 5 o, dit d'altra forma, en torns de 8 hores sense interrupció. I això vol dir que dinen a la feina????? Po zí. I és que tenim costums diferents, ells mengen poc però més sovint que nosaltres. Així poden dinar sobre la marxa, en qüestió de 15 30 minuts, i no necessiten 1 hora o 30 minuts per esmorzar i 1 o 2 hores per jalar. I no et pensis pas que no fan cafès o no fan petar la xerradeta, hi ha temps per tot. Al seu torn, això els permet sortir de la feina a les 5 de la tarda i els queda tot un munt d'hores per fer el que vulguin. Treballar 2 hores més al dia els suposaria sortir a les 7 de la tarda, que no és cap trauma, però tindre 3 dies de festa a la setmana. Nosaltres, en canvi, hauríem de sortir a les 9 o les 10 de la nit si haguéssim d'allargar la jornada d'aquesta manera.

Però bé, a banda de les particularitats de cada societat, si hi ha una cosa clara és que els models als que estem acostumats de tota la vida no tenen perquè ser els millors ni els més òptims i, tot i això, ens hi continuem aferrant com si fossin l'única opció vàlida. La vida ha canviat molt en els darrers anys. Avui en dia resulta estrany que només treballi un sol membre de la família mentre l'altre pren cura dels fills, i conciliar la vida laboral amb la familiar cada dia és més difícil. Davant aquest panorama segurament no anirien malament certs canvis.

El sistema Utah no té perquè ser el millor, tampoc és aplicable a tots els sectors i de ben segur que aixecaria ampolles a la nostra societat, però ens demostra que fins i tot els hàbits més arrelats poden ser canviats i acceptats amb més facilitat de la que ens pensem. Només cal una mica d'imaginació i atrevir-nos a experimentar. Afortunadament cada cop hi ha més empresaris, sobretot de la petita i mitjana empresa, que entenen que la flexibilitat laboral no va en contra de la productivitat, sinó tot el contrari.

Font: Scientific American

8 comentaris:

Memecio ha dit...

Una gran proposta la de Utah. Jo, si pugués esbandirme la feina d'una tacada, me pareix que no m'aturaria gaire. ;) Con tal de tindre varios dies seguits de festa...

Per cert, l'altre dia vaig asabentarme de la etimologia de la paraula "negoci". Es la negació de l'oci (la arrel "oci" amb el prefixe de negació "neg-"). Curiós.

Frij ha dit...

M'apunto a la iniciativa dels utahliensis!! Sempre he pensat que hi ha propostes molt millors perquè funcioni l'economia d'un païs. Si encara existeix el funcionariat és perquè funciona un model amb millor qualitat de vida no? (potser és enveja, jeje...)
Que bona l'etimologia de la paraula Memecio! Queda molt ben definit....

noemi ha dit...

La meva pregunta és: com l'ésser humà mai es conforma amb res, i sempre es queixa de tot ( valgui la redundància!), un cop instaurat aquest sistema de treball de 4 dies, no en voldriem llavors 3? i enlloc de 40hores setmanals doncs 35? perquè clar un dia més, seria 1,8 millons menys en energia elèctrica i no sé quants Kg de CO2!!aishhhhhh!! tres dies de finde quins dilluns ens esperarien....

Ferran ha dit...

Jo encara diria més: que en algunes empreses es treballés de dll a dj, i en d'altres de dt a dv. D'aquesta manera, els caps de setmana de tres dies no tothom coincidiria, amb el que això significaria de menys embussos a les carreteres, etc.

Ei, que jo m'apuntava als quatre dies de 10h però vamos, sense pensar-m'ho!

Asimetrich ha dit...

veig que hi ha força quòrum. Jo que em pensava que es discreparia força... :)

Memecio, gràcies per l'aportació, és realment curiós ... i real como la vida misma. Amb ho bonic que és l'oci!.

Frij, oblida els funcionaris. Els polítics! això sí que és qualitat de vida jejeje.

noemí, jejeje, no ho diguis massa alt a veure si et sentirà algun empresari agonies i et plagiarà l'argument ... ssshhhh.

Ferran, doncs mira, no ho trobo mala idea. Combinacions d'aquestes potser farien un bon servei.

McAbeu ha dit...

Els autònoms que treballem 6 (o 7) dies a la setmana també ens vindria bé un "arreglo" així ;-P

Albertinho ha dit...

M'agrada molt la reflexió que fas final. Quantes coses tenim extremadament arrelades que pensem que potser des de la primera forma de vida (posem les primeres bacteries, per exemple) ja era tot així. :)

El meu dubte per això és si l'estalvi energètic del divendres no queda compensat pels altres 4 dies, en que segurament, les darreres hores els treballadors han d'estar amb la llum encesa. Igualment, respecte a emissions CO2, vist des del punt de vista del territori espanyol, segurament, caps de setmana de tres dies podrien voler dir operacions sortida i retorn més amplies cap a la segona residencia i ves a saber si més morts a la carretera.

De qualsevol manera, com dius tu lo millor es que algu s'hagi preguntat sobre quin seria la millor organització de l'horari laboral ja que els temps i el clima canvien.

Asimetrich ha dit...

McAbeu, jejeje ... i als no-autònoms que també treballem tots aquests dies, o als que en treballen 5 però 12 hores i es passen de guàrdia les nits ... buf, n'hi ha tants!. És clar que no existeix el sistema perfecte per tothom, però aquells que es puguin beneficiar, doncs endavant, que tots ens beneficiaríem: viuríem a un món menys estressant.

Albertinho, a mi també em va sorgir el dubte, però si la factura elèctrica baixa uns milions de dolars, és que hi ha un estalvi. Suposo que l'explicació es deu trobar en l'engegada dels equips i l'acondicionament dels espais, moment en el que es deu gastar força energia. És com el que ens diuen dels fluorescents: que consumeixen menys deixant-los engegats que no pas tancar-los i obrir-los cada dos per tres (??). No zé :)