Espècies vegetals, animals, ... coses. La vida que alberga el nostre planeta és tan variada que encara avui descobrim espècies noves al llarg i ample del món. Només a la zona del Gran Mekong, compartida per Laos, Burma, Vietnam, Tailàndia i Cambotja, s'han descobert més de 1000 espècies entre el 1997 i el 2007, pràcticament dues noves espècies cada setmana. En total, es calcula que al nostre planeta es troben unes 15000 espècies noves cada any. I com això dona per molt, fa poc, el International Institute for Species Exploration ha publicat un llistat amb les espècies més rares o curioses descobertes durant l'any 2008. Passem a veure-les:
Aquesta enorme palmera, la Tahina spectabilis, fa 18 metres i va ser descoberta a Madagascar. Floreix un únic cop en tota la seva vida de 35-50 anys, i generar les flors li resulta un esforç tan gran que mor poc després de fer-ho. Des del seu descobriment se n'han trobat un centenar d'exemplars.
No, no és un altre vegetal. És un insecte-pal. Concretament l'insecte més llarg trobat fins a l'actualitat i oficialment el més llarg del món: Fa 57 centímetres l'animaaal !. Se'l coneix com a Chan's megastick, literalment "el megapal de'n Chan" (es pot riure, sí), donat que va ser el naturalista Datuk Chan qui va adquirir l'insecte a Borneo.
I esto que é lo que eeeé (que diria Paquirrin). Això és un cavall de mar, alies Hippocampus satomiae, trobat a la costa de Borneo. Passarà al llibre dels rècords com el cavall de mar més petit del món, 13 mil·límetres fa la coseta.
Uiiiix quina coseta més moooooonaaaaaaa. Es tracta de la serp més petita del món (10.4 cm), anomenada Leptotyphlops carlae en honor a l'esposa del decobridor, Carla. Va ser trobada a l'illa de Barbados, i es creu que el seu petit tamany és degut a un llarg procés d'adaptacio de l'espècie a un territori limitat com és una illa.
És una deposició d'ocell? És el que em va sortir l'altre dia a l'esternudar? No! És el llimac fantasma!. I no és només terrorífic pel seu aspecte perquè aquest petit monstre és carnívor, un autèntic i temible depredador: Una filera de dents afilades li permeten caçar i menjar cucs de terra. D'acord, val, una batalla ferotge entre un llimac i un cuc de terra no és el mateix que una lleona caçant un Nyu, però no deixa de fer por. Aquest bitxo va ser descobert a un jardí de Cardiff. Sí, la Cardiff de Gales, de vegades no cal marxar molt lluny per trobar noves espècies.
I ara, què coi tenim al davant? el sifó del lavabo de casa? Un trombó de la Bang and Olufsen? Nop, això és un cargol. Però a diferència de la resta de cargols, que tenen la closca cargolada sobre un sol eix, la closca d'aquest bitxo gira entorn a 4 eixos diferents. Curiós, si més no, el disseny que l'evolució li ha regalat a aquest animal. Això sí, el que veus és la closca, perquè el bitxo que hi viu a dins encara no s'ha pogut veure. Caldrà cantar-li allò de "Cargol treu banya..."
Un peix.
I un altre peix... bé, no ens passem, aquest no és ben bé un peix, tot i que s'assembla. Aquest, però, no l'han trobat viu, sinó fossilitzat. Es tracta d'un fòssil de 380 milions d'anys trobat a Austràlia. Ho bó de la troballa és que el peix va morir mentre paria una cria que també va morir, i es van fossilitzar tots dos, cordó umbilical inclòs. Sí, he dit parir i cordó umbilical per què es tracta del vertebrat més vell del que es té noticia que pareix les cries enlloc de posar ous. Et pots imaginar la rellevància d'aquest fòssil: el nou malson dels creacionistes. Se l'ha anomenat "la mare peix", també conegut com a Materpiscis attenboroughi.
Un Bonsai? Ho podria ser, però es tracta d'una senyora planta amb tots els ets i uts. Una planta de cafè, per donar més pistes. De cafè ... Descafeïnat!. Trobada al Camerun, és la primera planta d'aquest tipus que no sintetitza cafeïna. Farà que no calgui recórrer a processos d'extracció per disposar de cafè descafeïnat. Ara només falta que trobin la vaca que dona llet amb cola-cao.
I per finalitzar... Què cony és això? Vaja, ja està el graciós de l'Asimetrich amb els seus acudits de meeeerda fent-se el graciós. Eeeep, calma, tranquil·litat. L'última de les noves espècies que es presenten és massa petita per poder ser vista, però resulta que la tenim ben aprop... al menys d'aquells que utilitzen esprais pel cabell. Es tracta d'un bacteri, el Microbacterium hatanois, un extremòfil que es troba com a casa als esprais cosmètics. De fet, va ser aïllat d'un pot de laca i es desconeix si pot ser nociu pels humans.
Així que ja ho veus, després de 250 anys classificant i descobrint noves espècies, als humans encara ens queden milions d'éssers vius per conèixer. El nostre planeta, sens dubte, ens guarda encara moltes sorpreses i descobriments asombrosos.
Aquesta enorme palmera, la Tahina spectabilis, fa 18 metres i va ser descoberta a Madagascar. Floreix un únic cop en tota la seva vida de 35-50 anys, i generar les flors li resulta un esforç tan gran que mor poc després de fer-ho. Des del seu descobriment se n'han trobat un centenar d'exemplars.
No, no és un altre vegetal. És un insecte-pal. Concretament l'insecte més llarg trobat fins a l'actualitat i oficialment el més llarg del món: Fa 57 centímetres l'animaaal !. Se'l coneix com a Chan's megastick, literalment "el megapal de'n Chan" (es pot riure, sí), donat que va ser el naturalista Datuk Chan qui va adquirir l'insecte a Borneo.
I esto que é lo que eeeé (que diria Paquirrin). Això és un cavall de mar, alies Hippocampus satomiae, trobat a la costa de Borneo. Passarà al llibre dels rècords com el cavall de mar més petit del món, 13 mil·límetres fa la coseta.
Uiiiix quina coseta més moooooonaaaaaaa. Es tracta de la serp més petita del món (10.4 cm), anomenada Leptotyphlops carlae en honor a l'esposa del decobridor, Carla. Va ser trobada a l'illa de Barbados, i es creu que el seu petit tamany és degut a un llarg procés d'adaptacio de l'espècie a un territori limitat com és una illa.
És una deposició d'ocell? És el que em va sortir l'altre dia a l'esternudar? No! És el llimac fantasma!. I no és només terrorífic pel seu aspecte perquè aquest petit monstre és carnívor, un autèntic i temible depredador: Una filera de dents afilades li permeten caçar i menjar cucs de terra. D'acord, val, una batalla ferotge entre un llimac i un cuc de terra no és el mateix que una lleona caçant un Nyu, però no deixa de fer por. Aquest bitxo va ser descobert a un jardí de Cardiff. Sí, la Cardiff de Gales, de vegades no cal marxar molt lluny per trobar noves espècies.
I ara, què coi tenim al davant? el sifó del lavabo de casa? Un trombó de la Bang and Olufsen? Nop, això és un cargol. Però a diferència de la resta de cargols, que tenen la closca cargolada sobre un sol eix, la closca d'aquest bitxo gira entorn a 4 eixos diferents. Curiós, si més no, el disseny que l'evolució li ha regalat a aquest animal. Això sí, el que veus és la closca, perquè el bitxo que hi viu a dins encara no s'ha pogut veure. Caldrà cantar-li allò de "Cargol treu banya..."
Un peix.
I un altre peix... bé, no ens passem, aquest no és ben bé un peix, tot i que s'assembla. Aquest, però, no l'han trobat viu, sinó fossilitzat. Es tracta d'un fòssil de 380 milions d'anys trobat a Austràlia. Ho bó de la troballa és que el peix va morir mentre paria una cria que també va morir, i es van fossilitzar tots dos, cordó umbilical inclòs. Sí, he dit parir i cordó umbilical per què es tracta del vertebrat més vell del que es té noticia que pareix les cries enlloc de posar ous. Et pots imaginar la rellevància d'aquest fòssil: el nou malson dels creacionistes. Se l'ha anomenat "la mare peix", també conegut com a Materpiscis attenboroughi.
Un Bonsai? Ho podria ser, però es tracta d'una senyora planta amb tots els ets i uts. Una planta de cafè, per donar més pistes. De cafè ... Descafeïnat!. Trobada al Camerun, és la primera planta d'aquest tipus que no sintetitza cafeïna. Farà que no calgui recórrer a processos d'extracció per disposar de cafè descafeïnat. Ara només falta que trobin la vaca que dona llet amb cola-cao.
I per finalitzar... Què cony és això? Vaja, ja està el graciós de l'Asimetrich amb els seus acudits de meeeerda fent-se el graciós. Eeeep, calma, tranquil·litat. L'última de les noves espècies que es presenten és massa petita per poder ser vista, però resulta que la tenim ben aprop... al menys d'aquells que utilitzen esprais pel cabell. Es tracta d'un bacteri, el Microbacterium hatanois, un extremòfil que es troba com a casa als esprais cosmètics. De fet, va ser aïllat d'un pot de laca i es desconeix si pot ser nociu pels humans.
Així que ja ho veus, després de 250 anys classificant i descobrint noves espècies, als humans encara ens queden milions d'éssers vius per conèixer. El nostre planeta, sens dubte, ens guarda encara moltes sorpreses i descobriments asombrosos.
4 comentaris:
Ets un "catxonduuuu"!!!! XD
Bé això fa que no es perdi l'esperança no només ens carreguem a les espècies vives del planeta, si no que la mare terra és tan sàbia que ens continua sorprenent amb nous animals i plantes!! Hem quedo amb la pobra palmera que després de mitja vida de les nostres només fa una flor i pel colmo mort després, que fort perquè aquest mecanisme de supervivència? fantàstica descripció de les noves espècies!! que continui la pobra terra donant voltes passant dels humans!!
Anònim, en realitat sóc un "sosu".
noemi, i tant, però tot i que descobrim noves espècies, no cal oblidar que n'hi ha de vells coneguts que cal protegir. I comparteixo amb tu l'admiració per la palmera ;)
"D'acord, val, una batalla ferotge entre un llimac i un cuc de terra no és el mateix que una lleona caçant un Nyu, però no deixa de fer por."
"Ara només falta que trobin la vaca que dona llet amb cola-cao"
XDXDXDXDXDXDXDXDXD
Publica un comentari a l'entrada