dijous, 25 de juny de 2009

la llegenda de la vila del sis


Allà on les muntanyes de Prades s'enfilen cap a l'interior, a 900 metres sobre el nivell del mar, dins la serra de Puigpelat, s'alça la Mussara. Pertany al terme municipal de Vilaplana i s'assenta, com un vigia mut, al damunt d'una paret de roca majestuosa que ofereix unes belles vistes de tot el camp de Tarragona, amb el mar a l'horitzó.

vista del Baix camp des de la Mussara (Foto: Flickr Aitor Escauriaza)


Al 1959 va marxar l'últim habitant d'aquest poble, que ha romàs silenciós des de llavors, desintegrant-se amb el pas dels anys. L'edifici millor conservat és L'església, amb el seu campanar sense campana que encara es projecta cap al cel, en un esforç titànic per no ensorrar-se i arrossegar amb ell la memòria d'aquell indret.

Apareix citat en documents del 1173, tot i que llavors ja estava habitat. De fet, se n'han trobat restes íberes, i el seu nom prové de l'àrab, Almussara, que pot fer referència a un lloc d'arrendament durant l'època sarraïna d'aquelles terres, però també a "lloc de marxa", referit a partença.

Les raons del seu abandonament es desconeixen, però s'apunta a les dures condicions de vida, doncs l'aigua era escassa i no hi arribava l'electricitat o el telèfon, fins al punt que els seus habitants es trobaven aïllats de la resta del món, guanyant-se la fama de desinformats. De fet, es va començar a utilitzar la frase "baixar de la Mussara" com a l'equivalent castellà de "bajar de la parra", sinònim de no enterar-se d'un lluç. I diu la dita popular:

Mare, badejo, badejo,
que la tonyina va cara;
les xiques de la Mussara
no es poden casar per ara.

Mare, si marit em dau,
no me'l deu de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i la terra no m'agrada.

La boira sempre hi jau. La boira de la Mussara és llegendària. Deixem-nos envoltar per la boira i entrem a .... "la nave del misterioooo"

(Dale al play pa escuchá la música, mi arma)






El costat fosc .... MUUUAAH HAHAHAHA (foto: flickr SantiMB)

Diuen que per aquells indrets acostuma a posar-s'hi una boira tan densa i freda que desorienta fins i tot als caminants més experimentats. Enmig de la desorientació pots voltar durant hores, tot i que et semblin minuts, i els aparells elèctrics deixen de funcionar. Però sens dubte el moment més misteriós arriba quan cau la nit.

Diuen que s'han vist tota mena de fenòmens estranys allà dalt. Alguns han escoltat cascs de cavalls, o el so de la campana del campanar... que no hi és. N'hi ha que hi han vist ombres estranyes, i d'altres figures etèries, enfundades en túniques transparents, que es reunien a l'interior de l'església. Però fins i tot això pot semblar pueril al costat del més estrany fenomen de la Mussara.

Amagada entre la malesa que ha engolit el poble, deixant-ne només parets i runa, es troba una pedra. T'hi pots pujar al damunt, o saltar-la. Però ves amb compte perquè diu la llegenda que al voltant d'aquesta pedra fluctua una porta dimensional. Una porta que et trasllada a la vila del 6. Què és la vila del 6? Difícil pregunta, doncs ningú n'ha tornat per explicar-ho. Però els més agosarats parlen d'una dimensió paral·lela, d'un món que podria ser tan semblant com diferent al nostre. D'altres, encara més agosarats, diuen que la vila del 6 és l'avantsala del mateix infern .... escalofriannnnte.

Diuen que un bon dia, un dels habitants de la Mussara va aparèixer, de cop, als estats units. Al 1995, diuen, un enginyer alemany va desaparèixer durant tres hores. Quan va reaparèixer no recordava absolutament res. Aquests, al menys, van continuar a aquest món. No va tindre tanta sort l'Enric Martínez Ortiz, que junt a uns amics es va dirigir als voltants de la Mussara a collir bolets. Això era a l'Octubre de 1991. L'Enric va desaparèixer de cop, sense deixar rastre. Es van organitzar batudes a les que va col·laborar l'exèrcit, i on es van utilitzar gossos ensinistrats, però només es va trobar el seu cistell. No se n'ha sabut res més.

Estranyes desaparicions. Portes dimensionals. Dites populars que clamen "que la boira sempre hi jau i la terra no m'agrada". I un nom d'origen àrab que podria significar "lloc de partença", de partença cap a on? ... escalofriannnnnte.

val, val, val. Para la música. La Mussara es troba sobre un terreny calcari, amb força avencs. De fet, una visita a la Mussara es pot complimentar amb una excursioneta cap als avencs de la febró, una escletxa de 100 metres de llarg i gairebé 40 de profunditat a on es pot accedir a peu. Ser-hi a dins és una autèntica meravella. L'Enric podria haver caigut dins un avenc, o d'un pou natural, que s'obrís entre la malesa. De fet, si vas a caçar bolets no et mous sols per camins marcats, i et trobes exposat a caure dins un pou si no vigiles on poses els peus. Potser d'aquí uns anys un grup d'espeleòlegs trobi les seves restes.

Diuen de la Mussara que és un poble maleït. Pot ser ho és per aquells que hi creuen en malediccions. Pels que no, és un indret preciós que bé val una escapada pel seu paisatge i l'encant que té passejar entre els carrers d'un poble abandonat, on la imaginació sembla aflorar amb més força que a cap altre lloc. A banda, la seva història "indocumentada", la llegenda i la vila del sis el fan encara més atractiu si ets d'aquells que diuen que no hi creuen, però que passaria si...

Se m'oblidava. Hi ha una altra llegenda. Diu que aquell indret atreu, que un cop hi has anat es crea un vincle que et crida a tornar-hi. D'aquesta llegenda en dono fe. Des de que hi vaig ser, sovint penso a tronar-hi. De fet, ni tan sols sé per què dimonis m'he posat a buscar informació sobre la Mussara a la xarxa. Haurà caigut sobre mi la maledicció de la vila del sis? Trobaré una forma de viatjar gratis en l'espai i el temps? Em convertiré en turista multidimensional? Ja us ho explicaré quan torni cap a terres catalanes... des de l'altra dimensió.

13 comentaris:

la Teresa ha dit...

Un post diferent, però molt interessant i misteriós! M'ha agradat això del "turista mulidimensional"

Ferran ha dit...

Sí que és diferent dels teus posts habituals, aquest; i tant! A mi també m'ha agradat, tot i que com jo sóc dels que creu en coses que no veiem... ves que no sigui veritat, això del sis aquest!

En qualsevol cas, si penses tornar a la Mussara quan siguis a Catalunya, més que un viatge per dimensions desconegudes jo et recomanaria agafar la C-32. Val, és de peatge, però com a mínim saps què t'espera al final del trajecte! ;-)

Frij ha dit...

Preciós indret, si senyor! També havia sentit que és un dels llocs d'Espanya on es poden grabar més psicofonies (o com es digui). Deuen ser tots aquests desapareguts atrapats en una dimensió desconeguda...

Asimetrich ha dit...

Gràcies Teresa. És que turistes n'hi ha de molts tipus ;)

Celebro que us hagi agradat, malgrat l'escapadeta de context. Però diuen que canviar fa de nets :)

Ferran, els millors viatges són aquells que només saps com comencen jejeje.


Frij, i tant, i s'hi celebren misses negres -diuen- i rituals estranys, però això ja és menys paranormal. Té molta fama la Mussara dins el món aquest del misteri.

Albertinho ha dit...

Carai Asymetrich ....se m'ha posat la gallina de piel! Aquest indret s'haurà de visitar...de moment he vist fotos i n'he sentit a parlar, a les fotos vaig mirar si sortien fantasmes o cares rares però res de res...t'imagines que enlloc de a la vila del 6 vas a parar a la Vila del pingüí, això sí que seria una passada! ;)

noemi ha dit...

Estic completament d'acord amb tu jo també des de que hi vaig ser, hi penso força sovint... escalofriannnnnte.... jajajajja!!!

Asimetrich ha dit...

jajaja Albertinho. A la vila del Pingüí? .... oió!

noemí, jo encara diria més: espeluznannnnnte! :)

Anònim ha dit...

Fa poc vaig anar amb una amiga a la Mussara (segons se els pares dels meus vis eran de alla)..vaig fer fotos per tot arreu..li vaig dir a la meva amiga que esperaes devant de la iglesia que jo anava darrera un moment a fer fotos .Just darrera amb vaig asenta de esquena a la igleia i vaig comencar a fer fotos .i havia un silencia que te invitava aa quedarte molta estona .....despres amb vaig gira i vaig fer fotos a la pared de darrera de la iglesia i just on jo havia estat asentada...no se el temps que vaig esta alla ..de sobte vaig senti que amb cridavan amb un to de veu una mica nervioss ,dons es veu que feia molta estona que havia marxt..( la veritat es quella el temps semblaba quiet).
la meva sorpresa va ser quan vaig mira las fotos ni havian dos de elles que tenian un crecle de color blau un blau precioss i si miravas be es veien dintre del cercle una especia de aiguas vermellosas....aquestas fotos van ser just damunt on vaig seure ,damunt una pedra , darrera la esclesia....amb vaig quedar gelada..............

Assumpta ha dit...

Ostres tu, Asimetrich, quin post!! Es un quart de tres de la matinada, tinc la finestra oberta i la cortina es mou i jo aquí llegint aquestes coses... mamaaaaaaaa :-))

Anònim ha dit...

És cert que a la mussara hi passen coses paranirmals peropujant allà dalt al mirador a la dreta hi ha un "vall"pos per allá hi ha una petita escletxa... Jo recomano que per els terrenys de la mussara no hos hi atenceu massa si aneu sols... que de vegades passa el que passa.

Anònim ha dit...

Jo cada any hi torno i més d'un cop... Els meus avantpassats hi vivien i miro l'indret amb ulls sentimentals, aquesta és la meva maledicció...

Anònim ha dit...

Jo hi vaig cada any ja que el meu home va a recordar al seu pare, va voler que tiressim les cendres alli , i l'ultim cop que hi vaig estar ho vaig passar fatal. No sabia res dels misteris que l'envolten, pero no se si hi te relacio pero vaig començar a marejar-me com si m'hagues de desmaiar....fatal! Vam tenir que marxar i em va durar una bona estona.

Fumantxú ha dit...

He trobat l'escrit interessant, però hi ha un error comés senzillament perqué l'autor deu fer temps que no passa per el poble. Es varen fer treballs de millora, treient tota la malessa tant dels carrers com de dinstre de les cases. I a l'esgresia de Sant Isidre se li han fet uns minssos treballs de conservació. Salut!