dilluns, 29 de juny de 2009

deshumanitzats

Moltes vegades penso que ens trobem enmig d'una societat deshumanitzada. Es parla molt d'ecologisme, de conscienciació, de valors, però em pregunto a on està el llindar on acaba la sensibilitat i comença la hipocresia.

L'altre dia, visitant un blog amb molta iniciativa, mentre llegia les excel·lents conclusions del post, em va vindre al cap una situació a la que em vaig veure involucrat fa un parell de mesos, un d'aquells episodis on te n'adones del tarannà d'aquesta societat.

Era un divendres, les dotze tocades feia bona estona. Havia passat la tarda amb uns companys fent unes pintes, sopant després i prenent una copa més tard. Tornava sol cap a casa, enfilant la University square, quan sento el soroll de clàxons provinent d'uns cinc cotxes aturats al semàfor. De cop apareix una noia corrent del darrera de la llibreria Blackwell. Instants després apareix un noi que la persegueix. El noi s'abalança sobre la noia, cauen a terra, i ell comença a donar-li cops de puny al cap. A tot això, la gent dels cotxes es limitava a fer sonar el clàxon com dient "que algú faci alguna cosa". És clar, que ho faci algú... però jo no.

Seré sincer, no sóc cap heroi. I menys avui en dia després del parell d'antecedents que han acabat amb el defensor d'una dona agredida a l'hospital. Sí, el primer que em va passar pel cap va ser el cas del professor Neira. El segon va ser quelcom que sempre m'han dit als cursos de primers auxilis: Abans de res, assegura't que tu estàs protegit, de no ser així enlloc d'un ferit en poden haver dos. Així que vaig avaluar la situació: Dona de metre cincuanta agredida per un noi oriental de metre seixanta i aspecte esquàlid. Bé, si el noi fes dos metres i tingués uns braços com les meves cuixes potser m'ho hagués pensat més, però el risc en aquell moment era assumible, així que vaig córrer cap a ells, cridant-li a ell què cony estava fent.

El noi es va quedar glaçat. Què es pensava?. Als ulls de la noia s'hi veia pànic. Llavors ell em diu que la noia li havia pispat 20 lliures. Per 20 lliures calia tostar-la?. Els pregunto si haig de trucar a la policia, i ell calla. La noia em diu "sí, siusplau". Dit i fet, els faig aixecar i els separo mentre agafo el telèfon i truco al 112. Tot això davant la mirada impassible de la gent que roman a dins els cotxes.

Mentre parlo amb un policia, els dos personatges tornen a la seva discussió violenta... collons, no tinc més mans!. I llavors, només llavors, un noi que passava amb el cotxe decideix baixar a ajudar-me. Ostiaaaaaa! Per fi!.

La cosa no va anar a més. De fet em vaig quedar sol parlant amb la policia, perquè la noia va fugir corrent cap al centre de la ciutat i el noi oriental cap a l'altra banda.

Així que vaig continuar cap a casa mentre arribava a la conclusió de que difícilment la noia fos una carterista, doncs a aquelles hores a la University square hi ha ben poques ànimes a qui prendre la cartera. El que s'hi troba força per allí són prostitutes (de fet he tornat a veure la noia oferint els seus serveis per la zona) ... i, segurament, clients orientals insatisfets.

Vaig arribar a una altra conclusió, aquesta menys frívola i més desencoratjadora, després de fer-me algunes preguntes: Quanta gent estava aturada al semàfor fent sonar el clàxon? Algú d'ells, a banda de fer aquesta gilipollada, va decidir agafar el puto mòbil de cinquena generació amb 3G i càmera de quatre-mil megapíxels per trucar a la policia? No, de ser així m'haguessin dit que ja havien rebut l'alerta. De veritat tota aquella gent hagués posat primera en posar-se verd el semàfor i hagués desaparegut deixant que una dona fos apallissada? A quin cony de burro se li acudeix pegar cops de puny d'aquella manera a una noia?

Què ens està passant?

La conclusió te la pots imaginar.

8 comentaris:

Ferran ha dit...

Buf, asimetrich, de debò, trobo que ets molt valent. No puc valorar la teva reacció sense haver-me trobat jo en la tesitura (bé, sí que la puc valorar: és molt valenta!; vull dir que no puc dir que jo hauria fet el mateix; vull pensar que sí, però... i si m'hagués espantat?). El que sí estic segur és que hauria trucat a la policia des del mòbil; d'això no en tinc cap dubte.

Deu ser humà que et vinguin al cap situacions, que tots coneixem pels mitjans, on un "salvador" ha patit les conseqüències de la seva lloable acció. I deu ser humà que t'agafi por. A tu això no et va passar: et mereixes un sentit aplaudiment, sense dubte.

Asimetrich ha dit...

Ferran, m'ho vaig pensar dues vegades abans de ficar-m'hi. I ho vaig fer perquè el noi no semblava una amenaça massa temible. Hi vaig anar amb la guàrdia posada, i de por no en faltava pas, però en veure que el noi es quedava glaçat en fotre-li un crit vaig entendre que la cosa era controlable.

La situació va ser la que va ser, en un altre moment, amb una altra gent, ves a saber.

Però de fet no em queixo pas de que ningú salvés ningú, sinó de que la gent es limitava a mirar-s'ho sense fer-hi res. Quants van passar per allà davant abans que algú fes res? 10 persones? 20? No ho sé, però van ser moltes. I ningú es va molestar a fer una miserable trucada.

La veritat és que, malgrat haver sentit altres casos, em va sorprendre tanta passivitat.

Roger ha dit...

Pel que expliques el cony de burro devia ser el proxeneta, i la prostituta, un cop salvada la seva integritat física, deu haver preferit no tenir raons amb la policia.

Molt ben fet Asimetrich. Dominar la pròpia por és, de fet, ser molt valent.

I per cert, gràcies per citar-me.

Asimetrich ha dit...

De res Roger, el teu post em va fer vindre al cap aquell moment.

En quant a qui era qui, jo em decanto més per la teoria del client insatisfet. Aquell noi no tenia massa pinta de xulo, però ves a saber.

noemi ha dit...

El problema d'aquests tipus d'agressions, es que la persona capaç de apallisar així a un altre congènere, sobretot dona perque exerceixen el poder que tan desitgen, es que poden actuar amb ràbia i violència davant qualsevol persona que se'ls posi al davant, amb qualsevol tipus d'arma, potser això es reaccionar sense pensar, i me'n alegro, sobretot com a dona, que hagin persones així... no es sap mai, que es pot trobar una a la vida!! quina pena per la resta que no van ni sortir de la closca per trucar com has dit tu, tampoc calia que baixessin del cotxe, només trucar....

Asimetrich ha dit...

Doncs sí, això és veritat Noemí. La veritat és que no vaig pensar que no t'has de refiar de l'aspecte en un moment així. Però què hi farem, ja està fet. I sí, només calia trucar, no sé com els haurà quedat la consciència.

Fina ha dit...

Les persones amb dos dits de front,que no van fer res, no poden tenir la consciència massa tranquil.la.Però el temps ho calma tot i gairebé ho acaba esborrant de la memòria, sobretot allò que no convé recordar.

És una pena.

Salutacions.

Asimetrich ha dit...

Ei fina, benvinguda. Tens tota la raó. Segurament a l'endemà no s'enrecordaven. Però potser ho fan si un dia d'aquests són ells els agredits i ningú va a la seva ajuda. Que no li desitjo a ningú, que quedi clar, però en aquesta vida (i més en aquesta ciutat!) mai se sap.