dijous, 4 de juny de 2009

cèl·lules mare: De cara a barraca




Els propers anys podrien esdevenir un punt d'inflexió al camp de la medecina. Aquest és un clam que portem escoltant fa molt de temps: vacunes, tractaments miraculosos contra tot un munt d'enfermetats, càncer, VIH, malària, ... Però aquests "propers anys" on són? Quan arribaran?

Respondre a aquestes preguntes és agosarat, pràcticament impossible i frega la imprudència. I Per això, per imprudent que sóc, m'atreviria a dir que "aquests anys" els estem vivint ara mateix. És possible que ens trobem a una època gairebé tan revolucionària com la de la penicil·lina o les primeres vacunes. Avui, però, la complexitat que suposa avançar en coneixements fa que tot sembli lent i improductiu. Però les noves tecnologies i el coneixement acumulat fins ara comencen a donar fruits. Avui et vull apropar un d'aquests grans avenços: els tractaments amb cèl·lules mare iPS (per
induced pluripotent stem cells o cèl·lules mare pluripotents induïdes). Es tractarà d'un gir tan espectacular com el que es va produïr amb Alexander Fleming o Edward Jenner?

Ja fa temps que vaig tractar el tema de les iPS. Però anem per parts: Què són i què diferència les iPS de les cèl·lules mare convencionals?

Al 1998, James Thomson a la Universitat de Wisconsin va aïllar les primeres cèl·lules mare d'embrions humans. Eren cèl·lules capaces de ser diferenciades en qualssevol tipus cel·lular. Aquesta propietat va fer aflorar una idea: Es podrien cultivar cèl·lules mare d'un pacient per generar teixits sencers i substituir òrgans malmesos del mateix malalt? De ser així, mitjançant aquestes cèl·lules es podrien fer trasplantaments o substitucions de teixits, fos quin fos, sense haver d'esperar donants compatibles amb el receptor i sense problemes de rebuig.

Figura 1. Una cèl·lula pluripotencial natural (en aquest cas embrionària) pot ser diferenciada a diferents tipus celulars

Però això no era tot, la potencialitat de les teràpies amb cèl·lules mare semblava gairebé infinita ja que no només es poden diferenciar sota condicions de laboratori. De vegades, només cal posar-les al lloc adient dins el nostre cos per què elles soletes reparin un òrgan malmès.

només hi havia un problema: Aquestes cèl·lules mare provenien d'embrions. I aquesta no és una font generosa i, a més, comporta un debat ètic força incòmode. Calien alternatives. I l'alternativa amb majúscules va arribar al 2007, quan Shinya Yamanaka, de la Kyoto University, va aconseguir que cèl·lules normals (somàtiques), totalment diferenciades, revertissin el seu programa gènic a un estat anterior, al moment en que eren cèl·lules mare igual que les embrionàries. Aquesta va ser sens dubte una enorme troballa i, per sorpresa de tots, una troballa relativament "fàcil", doncs no calia una tecnologia extraordinària per aconseguir iPS. Un gran pas que, malgrat tot, no estava exempt de problemes: Els gens introduïts a les cèl·lules podien provocar que aquestes, amb el temps, esdevinguessin canceroses, iniciant l'aparició de tumors malignes.

Però recentment hem rebut una fantàstica noticia en aquest sentit provinent de dos grups diferents, un liderat per Shen Ding, del Scripps Research Institute de California i l'altre emplaçat al Stem Cell and Regenerative Medicine International. Ambdós grups han aconseguit generar iPS aparentment segures. Com ho han fet? Doncs, un cop més, mitjançant l'estratègia més senzilla: Les iPS del Doctor Yamanaka podien esdevenir canceroses degut als gens que els havien introduït. La nova estratègia es basa en posar dins de cèl·lules somàtiques no els gens, sinó les proteïnes que aquests codifiquen. Al contrari dels gens, que perduren a l'interior de la cèl·lula, les proteïnes tenen un temps de vida limitat. Fan la feina, revertint les cèl·lules somàtiques a cèl·lules mare i, a continuació, la mateixa maquinària cel·lular les elimina. El resultat és una iPS "genèticament neta".


Ara només queda afinar la tècnica, però es creu que , si tot va bé, cap a finals de l'any vinent es podran començar els assaigs clínics. No obstant, en tractar-se d'una tecnologia tan nova, no es pot assegurar que estigui exempta de risc. Si aquesta cerca continua així, potser podrem arribar a veure la solució a un panell interminable de malalties com la diabetis, diferents tipus de càncer, malalties neurodegeneratives i cardiovasculars i un llarg etcètera.

De moment, i per anar obrint boca sobre les possibilitats de les cèl·lules mare, només cal fer una ullada (mai millor dit) a les noticies de la setmana passada. Ens arriba d'investigadors australians que han aconseguit revertir un tipus de ceguera força comú, derivada de lesions a la còrnea. La tècnica és relativament senzilla, i tan barata que podria aplicar-se a tothom, independentment dels recursos econòmics. Es tracta d'extreure cèl·lules mare de l'ull i reproduïr-les sobre una lent de contacte. 10 dies després de portar la lent de contacte, els pacients van experimentar una millora dramàtica a la visió de l'ull afectat. Un cop més, el procediment és extremadament senzill, es posen les cèl·lules mare al lloc adient i la natura fa la resta. En aquest cas es van utilitzar cèl·lules mare de l'ull del propi pacient, però t'imagines el que pot suposar poder obtindre-les a partir de qualsevol cèl·lula del teu cos? I tot el que es podria fer amb elles? Aquestes serien les iPS.

Sembla, doncs, que tots els petits avenços, grans de sorra sorgits cada dia de laboratoris de tot el món, comencen a fer muntanya. Les iPS podrien ser la nova pedra angular de la medecina. Serà així o ens trobarem amb limitacions no contemplades fins al moment?. En poc temps, molt poc, ho sabrem.

4 comentaris:

zel ha dit...

Caram, és com tornar a estudiar, però de fet ho expliques tan bé que diria que ho entès...llàstima que nosaltres no hi serem a temps, em sembla...

Asimetrich ha dit...

Gràcies Zel, però que ho entenguis no és pas mèrit meu. En quant ser-hi a temps, no ho sé, de fet ara mateix :) s'estan fent tractaments amb cèl·lules mare, podríem dir, al menys en aquest cas, que no parlem de ciència ficció.

noemi ha dit...

Fa tants anys que ho sentim que m'encantaria poder veure aquesta evolució, perquè és la evolució de la nostra època, espero que no trigui massa hi ha molta gent i moltes esperances en aquests tractaments, otras si que sembla ciència ficció, cèl·lules "que tornen a nèixer".....

Asimetrich ha dit...

Coi noemí, si ho fas fins i tot poètic!. Bé no cal anar massa lluny, durant la setmana passada he vist dues notícies on es parla de la utilització de cèl·lules mare. I d'aquí poc es començarà a treballar amb iPS en assajos clínics. Donat que no es tracta d'un medicament, sino d'un tractament amb teixits del propi individu no caldrà anys i panys per portar aquesta tecnologia a la pràctica (per causes purament legals). Esperem que no sorgeixin problemes majors