"Què petit és el món!" s'acostuma a dir quan et trobes un conegut a un indret remot. De fet, no crec que sigui per que el món sigui petit, sinó perquè gent semblant es mou per llocs semblants. És possible que a Nova Zelanda et trobis un veí del barri, però difícilment et trobaràs un Sherpa del Nepal visitant la torre Eiffel.
No obstant, el que sí és cert és que viatjar pel planeta cada cop és menys difícil. Les xarxes de carreteres, vies fluvials i ferrocarril existents fan que més del 90% de la terra estigui a menys de 48 hores de camí de la ciutat més propera. Fins i tot àrees considerades com inaccessibles ho són menys del que ens pensem, com l'Amazones. Allà, tan sols un 20% del terreny és accessible en més de 48 hores desde una ciutat. La raó es troba en les extenses vies fluvials que poden utilitzar-se per navegar al llarg d'aquelles contrades.
A la següent imatge pots veure un mapa del planeta on es representa per colors el temps que es triga en arribar a una ciutat fent ús de vies terrestres i fluvials. Quant més groc, més ràpid.
A la següent imatge pots veure un mapa del planeta on es representa per colors el temps que es triga en arribar a una ciutat fent ús de vies terrestres i fluvials. Quant més groc, més ràpid.
clik sobre la imatge per ampliar Com pots comprovar perdre's és difícil, sempre i quan tinguem el mitjà de transport adient a cada moment. I, tot i així, més d'un necessitaríem un bon GPS.
I, és clar, davant un mapa d'aquestes característiques, es impossible no fer-se una pregunta vital per la comunitat cristiana i la teologia en general: A on va perdre crist l'espardenya? O, en paraules més profanes: On és el cul del món? Si fem un zoom al mapa, a la zona del Tibet, ho descobrirem:
Doncs sí, oficialment el lloc més remot del planeta es troba al Tibet (amb permís de l'Antàrtida), i les coordenades exactes són 34.7°N, 85.7°E. Des d'aquí, arribar a la ciutat més propera (Lhasa o Korla) costa ni més ni menys que tres setmanes, 20 dies caminant i 1 dia en cotxe. Tot per fer uns 600-800 km, com pots comprovar amb el google maps.
Això sí, quan li planteges trobar la ruta per anar del punt A a Lhasa, el servei et respon que no la pot calcular. Google serà poderós, però no tant.
I per finalitzar, vist això i conya a banda, aquest mapa i el fet que el lloc més inaccessible del món es trobi a 600-800 Km de la ciutat més propera ens dona una idea de l'impacte de l'home al planeta. Dona per pensar, no trobes?
vist a New scientist
I, és clar, davant un mapa d'aquestes característiques, es impossible no fer-se una pregunta vital per la comunitat cristiana i la teologia en general: A on va perdre crist l'espardenya? O, en paraules més profanes: On és el cul del món? Si fem un zoom al mapa, a la zona del Tibet, ho descobrirem:
Doncs sí, oficialment el lloc més remot del planeta es troba al Tibet (amb permís de l'Antàrtida), i les coordenades exactes són 34.7°N, 85.7°E. Des d'aquí, arribar a la ciutat més propera (Lhasa o Korla) costa ni més ni menys que tres setmanes, 20 dies caminant i 1 dia en cotxe. Tot per fer uns 600-800 km, com pots comprovar amb el google maps.
Això sí, quan li planteges trobar la ruta per anar del punt A a Lhasa, el servei et respon que no la pot calcular. Google serà poderós, però no tant.
I per finalitzar, vist això i conya a banda, aquest mapa i el fet que el lloc més inaccessible del món es trobi a 600-800 Km de la ciutat més propera ens dona una idea de l'impacte de l'home al planeta. Dona per pensar, no trobes?
vist a New scientist
13 comentaris:
És interessant aquest estudi.
Doncs jo em pensava que a l'Antàrtida hi havia les espardenyes de Crist...
Vinga a veure si jo també et vaig seguint.
Ei Asimetrich, d'on has tret el mapa?
Ei Alasanid, gràcies i benvingut a Nòmades. Sens dubte el lloc més remot ha de ser l'Antàrtida, però no s'ha inclòs en l'estudi. El motiu el desconec, però suposo que és degut a que és un continent on no hi ha carreteres ni ciutats, pel que no s'adapta als criteris de l'estudi. Però només és una suposició :)
Hola Roger, la notícia l'he llegit a New Scientist i el mapa ve d'allà. La direcció:
http://www.newscientist.com/gallery/small-world
Però tio si jo vaig anar ahir a passar la tarda i fer un bocata al punt A. ;)
Gràcies Asimetrich!
Hou hou hou, Albertinho, hou hou hou. ;-)
Albertinho, és que estàs en forma, noi. El bocata de butifarra com a tu t'agrada oi?
De res Roger, un plaer.
Confirmar empíricament que la zona on fan el Sónar aquest cap de setmana no és el cul del món em relaxa; potser no caldrà que utilitzi el GPS :)
Seriosament, un altre post ben interessant, asimetrich!
Gràcies ferran. I ja saps, a disfrutar del Sónar! (amb o sense GPS)
;)
Tants anys fent-me aquesta pregunta i tu li has donat resposta, ara estic entre trista perquè clar ja no hi ha misteri i contenta per saber la resposta, que n'és de tonto el ser humà... bé ja sé on no he d'anar: al cul del món!!! post curiós i divertit cert, bó com sempre!!
merci noemi. Doncs lamento i alhora me n'alegro haver-te esgarrat aquesta il·lusió però haver-te donat resposta (Què complicat, no?). Però ja veus que no és per tant, l'Albertinho va anar-hi a menjar butifarres ;) .
Ja està bé que encara quedin alguns llocs innaccessibles. Però aquest Punt A em sembla que perilla força, vista l'afició dels xinesos per construir autopistes a l'Himalaya!
Salut!
Edu i tant, i molts més que haurien de quedar!. I estic totalment d'acord, esperem que el govern Xinès no li doni per arrasar (encara més) el Tibet :O
Publica un comentari a l'entrada