Guardo pocs records de la infància. Però encara porto marcat a la memòria el dia en que vaig donar-li al botó del play del radiocassete negre i quadrat del meu oncle. La cinta magnètica de la casset que hi havia a l'interior va començar a rodar i per l'altaveu va sorgir una música al·lucinant. Va ser un dels grans descobriments de la meva infantesa, acostumada a melodies puerils fetes expressament per la canalla. Aquella música em va deixar bocavadat, em va atrapar durant hores una tarda d'estiu i se'm va grabar a foc a les joves neurones. No vaig conèixer el nom del grup, ni vaig ser conscient del que estava escoltant, fins força temps després. Bon cap de setmana!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Ostres, asimetrich, és sentir aquesta cançó (brutal, excel·lent!) i transportar-me als anys d'universitat, de sortides amb amics als quals fa anys que ja no veig, a farres que ara ja no aguanto (ni em vénen de gust)... Què bona! Gràcies per penjar-la
... i bon cap de setmana!
Ja queda menys per veure'ls en concert a Barcelona!! ;)
Bon cap de setmana!!
jejeje, Ferran. No puc resistir-me, cada cop que la redescobreixo se'm posa la gallina de piel :). Sempre hi ha bandes sonores de moments i vivències, però aquesta cançó segur que ha marcat més d'una generació.
Albertinho, nen, primera notícia jijiji. De fet fa temps que no segueixo massa U2. A més, no estic per anar a fer cua per unes entrades que s'acabaran en minuts :o
Ostras sembla una cançó actual, que estic convençuda que no passará mai de moda, çes un clàssic/actualitat per tota la vida segur!!! gran cançó....
Veig que al final t'has decidit a escriure. No calia, dona, si ja m'ho has dit en persona ... jijijijiii.
Nosaltres sí que tenim entrades!!! jejeje!!! Si vols te truco com en el de ACDC! jejeje!! JA veus any de concerts...jijiji!!!
Trobo que sí, disfruteu-los!!. I si em truques que no sigui mentre sóc a l'ascensor ;)
Publica un comentari a l'entrada