L'aire de la muntanya, pur, oxigenat. És tan maco anar d'excursió que es canta allò de "la merda de la muntanya no fa pudor encara que la remenis amb un bastó". I allà el tenim, el protagonista d'una escena bucólico-pastoril: el petit pixapins de torn remenant amb un pal una tifa recent pastada. Evidentment, la mare apareix pel darrera: "Keeeeeviiiing, no toques esooo que está lleno de bacteriaaaaas". Indignada, la tifa es gira i li diu a la dona: "I vosté senyora, què potser es creu millor que jo?".
Quina diferència hi ha entre tu i una tifa de vaca?. Val, d'acord, tens més consistència i si t'axafen no deixes rastre, però les diferències depenen del punt de vista. Des de l'òptica d'un bacteri, tu pots ser tan apetitós com una bona tifa. T'has preguntat mai quants bacteris viuen sobre (i de) nosaltres? I el que és més, quin tipus de bacteris portem al damunt?
Sabem que convivim amb bacteris, que n'estem plens, en tenim al llarg del tub digestiu i també a la pell. Però... no seran tants, no? Doncs no, no tants, només superen el número de les nostres pròpies cèl·lules en una relació 10 a 1. El cens bacterià del nostre cos puja a 100 mil milions d'individus que campen al llarg i ample. Sent així, no es pot negar que identificar els bacteris que resideixen a la nostra pell té cert interès ... coi, estan vivint de nosaltres, els gorrons, i ni tan sols es presenten.
Per això la Julie Segre, del NIH d'Estats Units, es va proposar fer un cens de les espècies bacterianes que habiten la nostra pell. I per fer-ho va decidir utilitzar una tècnica basada en l'anàlisi del RNA microbià, concretament del provinent dels ribosomes (el 16S, per a més informació). I és que cada espècie de bacteri conté un RNA ribosòmic diferent que li dona una empremta única. Però, sens dubte, el gran avantatge d'utilitzar aquesta tècnica és que no calen cultius en plaques petri, i permet identificar un major número d'espècies que les tècniques convencionals .
Utilitzant aquesta tècnica s'han arribat a identificar més de 100 espècies diferents poblant els nostres cossos (Nota: A algunes webs parlen de 1000 espècies, però crec que a algú se li va colar un 0 de més pel camí). A més, sembla que les espècies que ens habiten no són massa diferents entre persones. Però aquí no acaba tot, perquè resulta que aquesta gran diversitat no és homogènia. La zona menys poblada es troba al darrera de l'orella, on habiten unes 15 espècies diferents, mentre que l'avantbraç a resultat la zona més "cosmopolita", amb una mitjana de 44 espècies. A què es deu la poca homogeneïtat de la diversitat entre les diferents zones del nostre cos? Doncs aquesta és una pregunta que queda sense resposta de moment, però s'hipotetitza amb una raó multifactorial, on jugui un paper important variables com el pèl, greix, exposició a l'exterior i un llarg etcètera. Hi ha una altra dada ben curiosa: Sembla que la localització de cada tipus de bacteri no depén de l'individu, sinó que sempre tendeix a crèixer al mateix lloc a tots els humans analitzats. Per explicar aquesta observació els investigadors apunten que segurament la localització de cada espècie té un motiu concret, podria ser que atorgués algún avantatge tant pels humans com pels propis bacteris, una relació simbiòtica.
Així que, pel que sembla, portem al damunt ... perdó... SOM un ecosistema que camina per un altre ecosistema que camina per un altre ecosistema que camina per un altre ecosistema ...
vist a ScienceNow
Quina diferència hi ha entre tu i una tifa de vaca?. Val, d'acord, tens més consistència i si t'axafen no deixes rastre, però les diferències depenen del punt de vista. Des de l'òptica d'un bacteri, tu pots ser tan apetitós com una bona tifa. T'has preguntat mai quants bacteris viuen sobre (i de) nosaltres? I el que és més, quin tipus de bacteris portem al damunt?
Sabem que convivim amb bacteris, que n'estem plens, en tenim al llarg del tub digestiu i també a la pell. Però... no seran tants, no? Doncs no, no tants, només superen el número de les nostres pròpies cèl·lules en una relació 10 a 1. El cens bacterià del nostre cos puja a 100 mil milions d'individus que campen al llarg i ample. Sent així, no es pot negar que identificar els bacteris que resideixen a la nostra pell té cert interès ... coi, estan vivint de nosaltres, els gorrons, i ni tan sols es presenten.
Per això la Julie Segre, del NIH d'Estats Units, es va proposar fer un cens de les espècies bacterianes que habiten la nostra pell. I per fer-ho va decidir utilitzar una tècnica basada en l'anàlisi del RNA microbià, concretament del provinent dels ribosomes (el 16S, per a més informació). I és que cada espècie de bacteri conté un RNA ribosòmic diferent que li dona una empremta única. Però, sens dubte, el gran avantatge d'utilitzar aquesta tècnica és que no calen cultius en plaques petri, i permet identificar un major número d'espècies que les tècniques convencionals .
Utilitzant aquesta tècnica s'han arribat a identificar més de 100 espècies diferents poblant els nostres cossos (Nota: A algunes webs parlen de 1000 espècies, però crec que a algú se li va colar un 0 de més pel camí). A més, sembla que les espècies que ens habiten no són massa diferents entre persones. Però aquí no acaba tot, perquè resulta que aquesta gran diversitat no és homogènia. La zona menys poblada es troba al darrera de l'orella, on habiten unes 15 espècies diferents, mentre que l'avantbraç a resultat la zona més "cosmopolita", amb una mitjana de 44 espècies. A què es deu la poca homogeneïtat de la diversitat entre les diferents zones del nostre cos? Doncs aquesta és una pregunta que queda sense resposta de moment, però s'hipotetitza amb una raó multifactorial, on jugui un paper important variables com el pèl, greix, exposició a l'exterior i un llarg etcètera. Hi ha una altra dada ben curiosa: Sembla que la localització de cada tipus de bacteri no depén de l'individu, sinó que sempre tendeix a crèixer al mateix lloc a tots els humans analitzats. Per explicar aquesta observació els investigadors apunten que segurament la localització de cada espècie té un motiu concret, podria ser que atorgués algún avantatge tant pels humans com pels propis bacteris, una relació simbiòtica.
Així que, pel que sembla, portem al damunt ... perdó... SOM un ecosistema que camina per un altre ecosistema que camina per un altre ecosistema que camina per un altre ecosistema ...
vist a ScienceNow
9 comentaris:
Doncs quan me diuen: "ets una merda" tenen raó, no? :)
Sempre he tingut clar que el que no mata engreixa, d'aquí els meus quilets, són els bacteris...jejeje
Jaume homeeee!. Una cosa és ser COM una merda i l'altre és SER un merda! ;)
Zel, jajaja. Qui no es consola és per que no vol eh? :)
(em pots dir cabronet, o cabronàs, m'ho mereixo per aquest comentari, ho sé!)
Que estàvem carregats de bactèries ja ho sabia, però m'ha semblat molt curiós això de la distribució per les parts del cos...la natura mai ens deixa de sorpendre!
Per cert, el nom del protagonista (Keving) el millor del post, hehe.
Salut i molta merda!
I tant, Mireia, és sorprenent. Aquesta troballa podria ajudar a entendre les causes de diferents afeccions de la pell, però ja es veurà amb el temps. En quant al Keving, crec que el fitxaré per altres posts :)
Salut!
Jonathan no te vayas pa lo ondo...que tu no sabes nadar...bé dit això, només acabar de llegir el post m'ha començat a picar l'avantbraç que encar no se m'ha tret la picor.
Parlant de coses serioses, em pensava que on hi haurien més bacteries seria a l'aparell digestiu i concretament, a l'intestí. Per cert, a l'intestí la bacteria predominant que ens ajuda a digerir la part de la fibra que menjem és el Bacteroides thetaiotaomicron, et sona? :)
Per cert he vist que has fet servir una d'aquestes fotos que t'entretens a fer quan vas a la platja.... ;)
ep, veig que vas amb retard de posts (què estrany :)). Per cert a l'intestí sí que deuen haver-hi un fotimer de bacteris, però és a la pell on es va centrar l'estudi que comento.
En quant a la foto. Sí, és un autoretrat. El fet de que surti moreno no t'ha d'enganyar, és un efecte òptic :)))
Hehe... m'ha passat com a l'Albertinho, que encara no havia acabat de llegir i ja m'estava picant... tot el cos! És com això dels àcars, que també sé que són per tot arreu, i... ecs, em sembla que m'estan pujant per les cames!!
jajaja. Però els àcars són paràsits,no? Els bacteris que tenim arreu són bons, ens protegeixen! :)
Publica un comentari a l'entrada