Arriba el cap de setmana, moment de relax, festa, retrobament amb les amistats i desconnexió en general. Així que deixo un parell de vídeos per poder desconnectar de la crisi, el metà o les jefas bordes.
El primer és de David Ford, que fa de Juan Palomo, yo me lo guiso yo me lo como, i utilitza com a instrument tot el que se li posa per davant, aconseguint un vídeo força curiós on , en un sol pla-seqüència, es munta una cançoneta força "apanyá". La cançó és Go to Hell
El següent vídeo forma part de la banda sonora de la pel·lícula Alemanya 8 Miles High (títol original Das Wilde Leben) que recrea la vida de la top model Uschi Obermaier, icona de la revolució del 68 Alemanya, estendard del Sex Drugs and Rock and Roll i groupie que va fer les delicies de mites com Mick Jagger o Keith Richards entre d'altres. La peli no l'he trobat als canals habituals, així que no l'he vist, però la cançó Summer Wine, un clàssic versionat en aquesta ocasió per Ville Valo i Natalia Avelon -protagonista de la pel·lícula-, transporta a l'ambient més glamurós dels 70s, amb un toc de strawberries, cherries i angel's kisses que destil·len algo més que una simple dolçor innocent, no trobes?.
El primer és de David Ford, que fa de Juan Palomo, yo me lo guiso yo me lo como, i utilitza com a instrument tot el que se li posa per davant, aconseguint un vídeo força curiós on , en un sol pla-seqüència, es munta una cançoneta força "apanyá". La cançó és Go to Hell
El següent vídeo forma part de la banda sonora de la pel·lícula Alemanya 8 Miles High (títol original Das Wilde Leben) que recrea la vida de la top model Uschi Obermaier, icona de la revolució del 68 Alemanya, estendard del Sex Drugs and Rock and Roll i groupie que va fer les delicies de mites com Mick Jagger o Keith Richards entre d'altres. La peli no l'he trobat als canals habituals, així que no l'he vist, però la cançó Summer Wine, un clàssic versionat en aquesta ocasió per Ville Valo i Natalia Avelon -protagonista de la pel·lícula-, transporta a l'ambient més glamurós dels 70s, amb un toc de strawberries, cherries i angel's kisses que destil·len algo més que una simple dolçor innocent, no trobes?.
I parlant dels 70s. L'esquerrà amb la millor mà dreta de l'història.
7 comentaris:
Estic completament d'acord que destil·len alguna cosa més que una simple dolçor innocent, particularment em quedo amb la medodia dels 70, que si tanques els ulls tot escoltant la cançó et pots fer una idea de tot aquell aire d'olor reivindicativa de la època, de descobriments constants i intents agressius d'anular els tabús anclats en la societat d'aquella època, en els pares dels joves d'aquella època.
Quan mires pelis que reflexen aquells temps, sempre he tingut una mica d'enveja de l'intensitat en que ho vivien tot....... algo que crec que nosaltres (quintes nascudes a partir dels anys 80) no hem sapigut fer...
jejeje. Sí que sembla que aquella època fos la bomba i es respirava revolució per tot arreu. No sé quant deu haver-hi de mite i quant de realitat.
I això de nascuts a partir dels 80 ... jejeje, ja t'estàs treient anys? donaaa :-). Pero tranqui que no li diré a ningú. sssshhhhhh
És veritat noemi no ha colat? què vol dir això dels 80S??? ;) Ja ens comencem a treure anys...jijiji!!!
Que bo el paio aquest que va tocant instruments. El video està molt bé. Tots els objectes i instrumnets s'afegeixen a una mateixa cançó. Tot és música, tot pot fer música!
I què dir del gran Jimi Hendrix, semblava que la guitarra fos una extensió del seu braç!
I tant, es al.lucinant. Per molt que el veig no deixo d'asombrar-me
Aquest xavalet...el..com es diu...el Hendrix ...li vaig ensenya jo a tocar la guitarra! I després mira'l...famós s'ha fet!
En aquest cas queda clar allò de l'alumne que ha superat al mestre doncs
Aquest últim comentari no l'he entès....
Publica un comentari a l'entrada