1200 milions de persones sobreviuen amb menys de 1 euro al dia. T’ho imagines? És difícil. És com si els habitants de 170 Catalunyes es trobessin en la pobresa més absoluta.
Si el món fos un poble de 100 habitants, 17 serien americans, 15 africans, 11 europeus i 57 asiàtics. No obstant, més de la meitat de la riquesa d’aquest poble es trobaria en mans de 6 persones. Dels 100, només 1 tindria accés a estudis universitaris i només 1 tindria ordinador. En canvi 80 habitants no tindrien una vida digne, 70 no sabrien ni llegir ni escriure i 50 patirien malnutrició (1).
Avui uns quants països es troben en una suposada crisis i assistim a l’espectacle dels milions, on s’utilitzen quantitats ingents dels nostres diners per evitar que els bancs s’enfonsin. Milions d’Euros, lliures o dòlars que semblen aparèixer del no res, els treuen d’aquí, d’allà, de sota les pedres si convé. Davant de fets com aquests, molts ens preguntem on estaven tots aquests diners quan el 50% de la població mundial pateix desnutrició. Ens preguntem perquè aquest nen ha de morir d’inanició davant la mirada impassible d’un voltor quan a la nostra societat l’obesitat infantil creix a ritme d’epidèmia, fins i tot als estrats més baixos. Ens preguntem perquè el món no pot canviar. I preguntant preguntant no ens en adonem que potser les respostes estan a les nostres mans. I potser també la solució.
“La terra ens ofereix el suficient per satisfer les necessitats de tots. Però no l’avaricia de tots.” Mahatma Gandi
(1) Dades de l’informe anual del PNUD (programa de desenvolupament de les nacions unides)
Si el món fos un poble de 100 habitants, 17 serien americans, 15 africans, 11 europeus i 57 asiàtics. No obstant, més de la meitat de la riquesa d’aquest poble es trobaria en mans de 6 persones. Dels 100, només 1 tindria accés a estudis universitaris i només 1 tindria ordinador. En canvi 80 habitants no tindrien una vida digne, 70 no sabrien ni llegir ni escriure i 50 patirien malnutrició (1).
Avui uns quants països es troben en una suposada crisis i assistim a l’espectacle dels milions, on s’utilitzen quantitats ingents dels nostres diners per evitar que els bancs s’enfonsin. Milions d’Euros, lliures o dòlars que semblen aparèixer del no res, els treuen d’aquí, d’allà, de sota les pedres si convé. Davant de fets com aquests, molts ens preguntem on estaven tots aquests diners quan el 50% de la població mundial pateix desnutrició. Ens preguntem perquè aquest nen ha de morir d’inanició davant la mirada impassible d’un voltor quan a la nostra societat l’obesitat infantil creix a ritme d’epidèmia, fins i tot als estrats més baixos. Ens preguntem perquè el món no pot canviar. I preguntant preguntant no ens en adonem que potser les respostes estan a les nostres mans. I potser també la solució.
“La terra ens ofereix el suficient per satisfer les necessitats de tots. Però no l’avaricia de tots.” Mahatma Gandi
(1) Dades de l’informe anual del PNUD (programa de desenvolupament de les nacions unides)
12 comentaris:
Impactant i certa l’exposició que fas. La coneixem, de tant en tant ho llegim en algun article. Però se’ns oblida en 2 segons. Les notícies es trepitgen unes a les altres i no sabem destriar, o millor, dosificar les que ens són més properes, més importants per la nostra petita influència en elles mateixes.
Insinues que la crisis potser no sigui tant? Si és així, t’haig de dir que jo també penso que la crisis és clarament provocada per “reajustar” el nou ordre mundial: retall de llibertats, retall socials, redistribució de la riquesa per els més poderosos del món. I per fi acollonir-nos als que tenim la panxa ben plena.
Tota la raó asimetrich, les xifres parlen per si soles. No trobo cap paraula per expressar-ho...
molt xungo, cert
Hola enric, benvingut a Nòmades. De fet sí que això de la crisi em sona estrany i no ho veig clar, però sóc molt ignorant en aquests temes i tampoc m'atreveixo a senyalar culpables, tot i que el que dius no és tan descabellat.
frij, molt cert, de vegades no calen paraules, n'hi ha prou amb números que tots sabem interpretar.
kennen, i tant, molt xungo.
Quina vergonya mundial! Tens raó!
Si mirem la foto podríem veure en la cara del voltor reflexat qualsevol d'aquests paios del primer món que només pensa en engrandir la seva fortuna. Aquests que dius que mouen la banca internacional o els mateixos dirigents polítics.
Valdria la pena patir una miqueta de crisi per abastir el tercer món, enlloc de per redistribuir les riqueses que algú ha estat malgastant.
Crec que he vist moltisimes vegades aquesta fotografia, però sempre m'ha agafat molta vergonya, se m'ha posat la pell de gallina, i amb prou feina puc controlar les llàgrimes... però tot això no serveix de res, com diu l'Enric si sen's oblida en dos segons... i només veiem com aquestes diferències entre el primer i el tercer món, perquè tot s'ha d'etiquetar, cada cop són més escandaloses, i amb tota la raó asimetrich ens preocupem i hi ha un pànic mundial per rescatar els bancs, per això si hi ha diners... sense paraules.
Una bona síntesi de com estan les coses!
La foto duríssima, buff cada cop que la veig em provoca una barreja de ràbia i tristesa.
Albertinho, no nomes la cara d'un peix gros, parlo de la nostra societat en general. Tots tenim part de culpa en aixo.
Noemi, i tant, vergonya, aquesta es la paraula exacta.
edu, a mi tambe em passa, per la foto i per les histories que te al darrera, des del desti (suposat pero evident) del nen fins al suicidi del fotograf poc despres de guanyar el pulitzer. No es nomes la foto en si, sino la sintesi de la situacio que porta impregnada.
Discount RX Pharmacy - Cialis, Viagra, Levitra, Tamiflu. Order Generic Medication In own Pharmacy. Buy Pills Central.
[url=http://www.itpill.com/]Discount Viagra, Cialis, Levitra, Tamiflu Pharmacy Online[/url]. canadian generic drugs. Cheap pills pharmacy
Our polished tolerate work together of hilarious proficient pharmacists commitment help you Discount Viagra Pharmacy Online, consulting on different constitution questions.
...please where can I buy a unicorn?
Bravo, the excellent message
Publica un comentari a l'entrada