Sóc a casa de la mare, escarxofat al sofà després d’un d’aquests dinars que només la mare sap fer. Llavors sento que arriba, les seves petites ungles la delaten repicant al terra mentre ve cap a mi. Tric tric tric tric. Arriba als meus peus i seu mentre em mira fixament. Jo faig veure que no la veig, sé que vol pujar damunt la meva falda i arremolinar-se mentre acarono el seu pelatge, és una relació simbiòtica, ella reb carícies i a mi em relaxa. Però avui estic juganer i vull que s’ho curri. Llavors ella aixeca la poteta i em rasca la cama tres o quatre vegades. Toc Toc Toc, sóc aquí. Somric, però no la miro, tot i que ella sap que ja ho he captat perquè s’aixeca sobre les quatre potes i remena la cua. Quan la miro li veig aquell somriure perpetu que porta escrit al rostre. Què vols? Li pregunto. Ella mou tan fort la cua que fins i tot remena el cul. Llavors dono una palmada a la meva cama. És la senyal. Immediatament salta sobre la meva falda i ve a llepar-me la cara. L’aparto i ens barallem uns moments, ella em vol llepar i jo no vull que em refregui la seva llengua pels morros. A saber que t’has fotut a la boca!. Instants després es troba feta una piloteta sobre les meves cames. Fa un sospir de satisfacció i es disposa a fer el que millor sap fer: deixar-se mimar. I la miro i no deixo de preguntar-me Com és possible que tu, que no ets més gran que un conill, i que ets així de gossa, vinguis d’un llop?.
La gossa de la que parlo és com aquest/a.
Que els gossos provenen del llop és un fet prou acceptat i conegut. Però fins a quin punt? Provenen tots els gossos del món de la mateixa manada de llops? O, pel contrari, les diferents races han anat apareixent al llarg de la història, provenint de diferents llops amb característiques diverses d’arreu del planeta?
Per contestar preguntes com aquestes, científics del Royal Institute of Technology de Suecia, el Kunming Institute of Zoology de China i el Swedish Institute for Infectious Disease Control, en el seu treball publicat a Science, van analitzar el DNA mitocondrial de 654 gossos domèstics representatius de la població mundial d’aquests amics incondicionals. I perquè el DNA dels mitocondris? Doncs per que el DNA mitocondrial, que s’hereta exclusivament de la mare, no està exposat a recombinació i per tant pateix menys modificacions que el DNA nuclear, el que fa que no canviï al llarg de moltes generacions, sent una eina adient per traçar els orígens materns dels individus.
D'aquesta manera van trobar que el 95% dels gossos es podien agrupar en només 3 grups molt propers genèticament, suggerint que tots els gossos del món provenen d’un sol pool genètic. És a dir, que per molt diferents que siguin les races totes provenen de, com a molt, 3 ancestres diferents molt propers entre si que es podrien considerar les Eves canines.
Així, aquest estudi indica que la diferència entre gossos no ha estat resultat de diferents orígens genètics sinó dels diferents entrecreuaments que els humans els hi hem imposat. És possible però saber a on i quan van aparèixer? Doncs sembla que sí. Al mateix treball s’observa que la variabilitat genètica és major a l’Est Asiàtic. Això indica que fa més temps que volten per aquelles contrades que perla resta del món. Es podria dir, doncs, que els primers gossos venen d'allà. I quant fa que van aparèixer? Doncs pel que sembla ni més ni menys que 15000 anys. Sembla ser que els rollitos de primavera, la polla con almendlas i el Michael Phelps no és l’únic que han encimbellat els Xinesos ( encimbellar: v 1 tr Posar a dalt, al cim, d'un lloc elevat, Ep! És que no sabia com dimonis es deia “encumbrar” en català).
Tot i això, quan parlem d’un origen comú i tan localitzat no deixa de sorprendre’m el fet de que els gossos estiguin tan estesos. Es diu que fa tan de temps que són el millor amic de l’home que van creuar l’estret de Bering amb els primers humans que van colonitzar Amèrica. Però això és només una hipòtesi ... o no? La resposta ens la dóna un Català. En Carles Vilà, de l’Uppsala University a Suècia. A un recent estudi, també publicat a Science juntament amb altres investigadors, van analitzar el DNA mitocondrial de restes d’antics gossos americans. Les conclusions indiquen un origen extra-Americà d’aquests animals.
Així, tenim dos estudis molt recents que apunten cap a la mateixa història. Els gossos, aquests amics incondicionals que avui comparteixen les nostres vides han estat al nostre costat des de sempre, compartint amb nosaltres viatges, penúries, alegries, conquestes, guerra, pau, nomadisme, sedentarisme i, com no, sempre remenant la cua i llepant-nos els morros.
Posts relacionats: De com fa 60000 anys els humans van empendre El viatge més extraordinari de tots els temps
La gossa de la que parlo és com aquest/a. Que els gossos provenen del llop és un fet prou acceptat i conegut. Però fins a quin punt? Provenen tots els gossos del món de la mateixa manada de llops? O, pel contrari, les diferents races han anat apareixent al llarg de la història, provenint de diferents llops amb característiques diverses d’arreu del planeta?
Per contestar preguntes com aquestes, científics del Royal Institute of Technology de Suecia, el Kunming Institute of Zoology de China i el Swedish Institute for Infectious Disease Control, en el seu treball publicat a Science, van analitzar el DNA mitocondrial de 654 gossos domèstics representatius de la població mundial d’aquests amics incondicionals. I perquè el DNA dels mitocondris? Doncs per que el DNA mitocondrial, que s’hereta exclusivament de la mare, no està exposat a recombinació i per tant pateix menys modificacions que el DNA nuclear, el que fa que no canviï al llarg de moltes generacions, sent una eina adient per traçar els orígens materns dels individus.
D'aquesta manera van trobar que el 95% dels gossos es podien agrupar en només 3 grups molt propers genèticament, suggerint que tots els gossos del món provenen d’un sol pool genètic. És a dir, que per molt diferents que siguin les races totes provenen de, com a molt, 3 ancestres diferents molt propers entre si que es podrien considerar les Eves canines.
Així, aquest estudi indica que la diferència entre gossos no ha estat resultat de diferents orígens genètics sinó dels diferents entrecreuaments que els humans els hi hem imposat. És possible però saber a on i quan van aparèixer? Doncs sembla que sí. Al mateix treball s’observa que la variabilitat genètica és major a l’Est Asiàtic. Això indica que fa més temps que volten per aquelles contrades que perla resta del món. Es podria dir, doncs, que els primers gossos venen d'allà. I quant fa que van aparèixer? Doncs pel que sembla ni més ni menys que 15000 anys. Sembla ser que els rollitos de primavera, la polla con almendlas i el Michael Phelps no és l’únic que han encimbellat els Xinesos ( encimbellar: v 1 tr Posar a dalt, al cim, d'un lloc elevat, Ep! És que no sabia com dimonis es deia “encumbrar” en català).
Tot i això, quan parlem d’un origen comú i tan localitzat no deixa de sorprendre’m el fet de que els gossos estiguin tan estesos. Es diu que fa tan de temps que són el millor amic de l’home que van creuar l’estret de Bering amb els primers humans que van colonitzar Amèrica. Però això és només una hipòtesi ... o no? La resposta ens la dóna un Català. En Carles Vilà, de l’Uppsala University a Suècia. A un recent estudi, també publicat a Science juntament amb altres investigadors, van analitzar el DNA mitocondrial de restes d’antics gossos americans. Les conclusions indiquen un origen extra-Americà d’aquests animals.
Així, tenim dos estudis molt recents que apunten cap a la mateixa història. Els gossos, aquests amics incondicionals que avui comparteixen les nostres vides han estat al nostre costat des de sempre, compartint amb nosaltres viatges, penúries, alegries, conquestes, guerra, pau, nomadisme, sedentarisme i, com no, sempre remenant la cua i llepant-nos els morros.
Posts relacionats: De com fa 60000 anys els humans van empendre El viatge més extraordinari de tots els temps
9 comentaris:
Vaja, vaja, el que s'aprèn passejant per la catosfera. Així que vénen del llunyà Orient?
Avui estic gos, així que remataré el comentari d'una manera "superficial", assenyalant que resulta impressionant el carinyo que donen a canvi de no res!
jejeje, bé trobo que has triat el post adient per sentir-te gos. Què hi farem? Ho he posat en safata de plata coi!
Hehe, pos sí, la veritat és que sí :-)
Un post molt maco. Provaré d'explicar-lo als meus 3 gossos!:)
Vale Teresa, però jo vull veure com ho fas ... Això no m'ho perdo!
Ja li diré als meus que llegeixin el post també jejejeje!
coi, quins gossos més llestos teniu :-)
Un post molt interessant! Desconeixia la procedència d'aquest entranyable animal.
Si em permets un parell d'apreciacions que sé que sabràs valorar...
la frase 'la polla con almendlas' és algun tipo de variant del clàssic plat xinès?
la segona...m'ha sobtat molt la foto del gos que s'assembla al teu...sembla ben bé un fotomontatge...cos blanc i cap negre, això sí amb una cresta!
Com veus un parell de comentaris una mica gossos, gens científics! ;)
jejeje. No és cap variant, què més voldries. I el gos sí que s'assembla, de fet si busques a Google "Rat terrier" trobaràs uns quants gossos semblants a la Gada. Jo no sabia que ho era fins que m'ho vaig trobar de casualitat. Qui m'ho havia de dir que aquell pagès ens donaria un gos de raça!.
Publica un comentari a l'entrada