No, no pateixis, no penso parlar de les meves vacances, t’ho juro. Avui et vull parlar d’un viatge transcendent, del viatge més increïble que ha fet mai l’espècie humana. Va començar fa 60000 anys i va durar desenes de milers d’anys. Un viatge en el que homes i dones corrents van creuar continents, travessar muntanyes i es van enfrontar a totes les forces conegudes de la natura.
I es que fa 60000 anys, l’espècie humana habitava les càlides terres de l’Àfrica interior, animalets insignificants amb tot un planeta per descobrir. No se sap perquè, però un bon dia un grup d’humans va decidir marxar, potser era la necessitat de més recursos, aliments? Potser era la felera exploradora d’alguns que els va convertir en nòmades? (...). No es sap, però el cert és que van creuar l’estret de Bab el Mandeb amb petits bots, travessant el mar roig i arribant a les costes de l’oceà índic. I a partir de llavors, fa uns 50000 anys que uns quants van decidir continuar explorant, arribant a la Índia i d’aquí fins a Austràlia. Fins i tot alguns van arribar a creuar l’estret de Bering, poblant Nord-Amèrica. Uns altres van partir fa 45000 anys cap al nord, cap a terres Europees, i en els següents 20000 anys tot de grups van anar escindint-se de l’original, poblant diferents parts d’Europa i Àsia. I un d’aquests grups més joves, fa 20000 anys que va aventurar-se-se per les fredes terres del nord de l’Àsia i fa 10000 anys va creuar cap a Amèrica, poblant tot el continent.
Figura 1: mapa de les diferents rutes migratòries dels humans durant els darrers 60000 anys
Com es pot saber tot això? Fixa’t en el mapa anterior, els noms M45 o M130 no són noms d’autopistes, ni tan sols els noms de les rutes que van seguir aquells humans. Són noms de marcadors genètics. I és que els canvis que pateixen els nostres gens poden perdurar en el temps com fòssils entre la roca. I revelar-nos tota la seva història al cap de molts i molts ... però molts anys.
Entre tu i jo el 99.9 % del nostre genoma és idèntic. Però queda un 0.1% que ens diferencia, permetent-nos classificar individus, fins i tot identificar-los entre centenars, que dic centenars, milers, que dic milers, mil•lions, perquè aquest 0.1% és el que ens fa únics a tu i a mi (i menys mal que ens fa únics, imagina’t dos com tu voltant pels puestos ... buf!). Sabent això, es poden utilitzar aquestes diferències entre individus com a marcadors genètics i aconseguir classificar diverses poblacions en funció del seu perfil genètic. Però, a més, és possible identificar en quin moment en el temps va aparèixer un marcador, fent possible seguir-lo en el temps i en l’espai mitjançant diferents eines estadístiques. És d’aquesta manera com s’ha pogut establir el mapa de les migracions humanes.
No obstant, aquest mapa ha estat realitzat amb informació proporcionada únicament pel cromosoma Y, però les tècniques actuals permeten analitzar marcadors repartits per tot el genoma, el que farà augmentar sens dubte l’exactitud de les rutes migratòries que ha seguit la humanitat al llarg del temps, així com la seva temporització. De fet, un dels darrers estudis ha estat fet amb 500000 marcadors analitzats en 1000 individus de 51 poblacions diferents. El resultat (el que es sap de moment) el pots veure a la següent figura, que en sí mateixa és un document molt revelador:
Fixa’t en el requadre petit de l’esquerra, es veu clarament com la diversitat genètica (dels humans) a Àfrica (Addis Ababa) és enorme, mentre que a Tierra de Fuego és el punt amb menys diversitat del planeta. És lògic si tenim en compte que fa molt més temps que hi ha humans a Àfrica, mentre que Sud Amèrica va ser colonitzat fa molt poc temps.
El dendograma de la dreta també és força aclaridor. Si no has vist mai un arbre d’aquest tipus, pots preguntar al Pere, al Santi o a l’Albertinho que t'ho explicaran la mar de bé (i els sobra temps ;-)). Però si vols et faig cinc cèntims barroerament (arriscant-me a que em fotin de collejas per inculte "filogenètic"). De fet, el que és interessant és veure la longitud de les línies horitzontals que assenyalen cada grup estudiat (bascos entre ells). La longitud representa, a escala, el “temps de vida genètic” que te aquell grup. És interessant fixar-se també com uns grups provenen d'uns altres, trobant-se l'ancestre comú de tots, o aquell que podriem considerar com "el primer grup humà", a l'Àfrica. D'aquesta manera es corrobora l’evident origen Africà de la humanitat, postulat amb anterioritat per diferents proves arqueològiques i antropològiques.
Però tot això no ha fet més que començar. I és que les eines que ens proporciona la genètica ens permetran resoldre qüestions insalvables per altres disciplines científiques. Per això s’espera que en els següents mesos sorgeixin pistes que ajudin a revelar grans qüestions sobre l’origen de la humanitat actual, com ara si el H. Sapiens va arribar a creuar-se amb altres homínids que haurien evolucionat fora d’Àfrica, com l’homo erectus. Provenim tots d’un grup homogeni d’homes primigenis o ens hem anat creuant amb diferents tipus d’homínids fins arribar a tindre l’herència genètica actual? De moment les proves apunten cap a la segona possibilitat...
Font: Scientific American
Si vols saber més: La National Geographic Society manté The Genographic Project, on es recullen les dades aportades per diferents estudis genètics sobre les migracions humanes.
I es que fa 60000 anys, l’espècie humana habitava les càlides terres de l’Àfrica interior, animalets insignificants amb tot un planeta per descobrir. No se sap perquè, però un bon dia un grup d’humans va decidir marxar, potser era la necessitat de més recursos, aliments? Potser era la felera exploradora d’alguns que els va convertir en nòmades? (...). No es sap, però el cert és que van creuar l’estret de Bab el Mandeb amb petits bots, travessant el mar roig i arribant a les costes de l’oceà índic. I a partir de llavors, fa uns 50000 anys que uns quants van decidir continuar explorant, arribant a la Índia i d’aquí fins a Austràlia. Fins i tot alguns van arribar a creuar l’estret de Bering, poblant Nord-Amèrica. Uns altres van partir fa 45000 anys cap al nord, cap a terres Europees, i en els següents 20000 anys tot de grups van anar escindint-se de l’original, poblant diferents parts d’Europa i Àsia. I un d’aquests grups més joves, fa 20000 anys que va aventurar-se-se per les fredes terres del nord de l’Àsia i fa 10000 anys va creuar cap a Amèrica, poblant tot el continent.
Figura 1: mapa de les diferents rutes migratòries dels humans durant els darrers 60000 anysCom es pot saber tot això? Fixa’t en el mapa anterior, els noms M45 o M130 no són noms d’autopistes, ni tan sols els noms de les rutes que van seguir aquells humans. Són noms de marcadors genètics. I és que els canvis que pateixen els nostres gens poden perdurar en el temps com fòssils entre la roca. I revelar-nos tota la seva història al cap de molts i molts ... però molts anys.
Entre tu i jo el 99.9 % del nostre genoma és idèntic. Però queda un 0.1% que ens diferencia, permetent-nos classificar individus, fins i tot identificar-los entre centenars, que dic centenars, milers, que dic milers, mil•lions, perquè aquest 0.1% és el que ens fa únics a tu i a mi (i menys mal que ens fa únics, imagina’t dos com tu voltant pels puestos ... buf!). Sabent això, es poden utilitzar aquestes diferències entre individus com a marcadors genètics i aconseguir classificar diverses poblacions en funció del seu perfil genètic. Però, a més, és possible identificar en quin moment en el temps va aparèixer un marcador, fent possible seguir-lo en el temps i en l’espai mitjançant diferents eines estadístiques. És d’aquesta manera com s’ha pogut establir el mapa de les migracions humanes.
No obstant, aquest mapa ha estat realitzat amb informació proporcionada únicament pel cromosoma Y, però les tècniques actuals permeten analitzar marcadors repartits per tot el genoma, el que farà augmentar sens dubte l’exactitud de les rutes migratòries que ha seguit la humanitat al llarg del temps, així com la seva temporització. De fet, un dels darrers estudis ha estat fet amb 500000 marcadors analitzats en 1000 individus de 51 poblacions diferents. El resultat (el que es sap de moment) el pots veure a la següent figura, que en sí mateixa és un document molt revelador:
Fixa’t en el requadre petit de l’esquerra, es veu clarament com la diversitat genètica (dels humans) a Àfrica (Addis Ababa) és enorme, mentre que a Tierra de Fuego és el punt amb menys diversitat del planeta. És lògic si tenim en compte que fa molt més temps que hi ha humans a Àfrica, mentre que Sud Amèrica va ser colonitzat fa molt poc temps.
El dendograma de la dreta també és força aclaridor. Si no has vist mai un arbre d’aquest tipus, pots preguntar al Pere, al Santi o a l’Albertinho que t'ho explicaran la mar de bé (i els sobra temps ;-)). Però si vols et faig cinc cèntims barroerament (arriscant-me a que em fotin de collejas per inculte "filogenètic"). De fet, el que és interessant és veure la longitud de les línies horitzontals que assenyalen cada grup estudiat (bascos entre ells). La longitud representa, a escala, el “temps de vida genètic” que te aquell grup. És interessant fixar-se també com uns grups provenen d'uns altres, trobant-se l'ancestre comú de tots, o aquell que podriem considerar com "el primer grup humà", a l'Àfrica. D'aquesta manera es corrobora l’evident origen Africà de la humanitat, postulat amb anterioritat per diferents proves arqueològiques i antropològiques.
Però tot això no ha fet més que començar. I és que les eines que ens proporciona la genètica ens permetran resoldre qüestions insalvables per altres disciplines científiques. Per això s’espera que en els següents mesos sorgeixin pistes que ajudin a revelar grans qüestions sobre l’origen de la humanitat actual, com ara si el H. Sapiens va arribar a creuar-se amb altres homínids que haurien evolucionat fora d’Àfrica, com l’homo erectus. Provenim tots d’un grup homogeni d’homes primigenis o ens hem anat creuant amb diferents tipus d’homínids fins arribar a tindre l’herència genètica actual? De moment les proves apunten cap a la segona possibilitat...
Font: Scientific American
Si vols saber més: La National Geographic Society manté The Genographic Project, on es recullen les dades aportades per diferents estudis genètics sobre les migracions humanes.
16 comentaris:
M'has deixat ben intrigada amb la darrera frase del post. Així les darreres troballes indiquen que l'homo sapiens actual és el resultat de l'encreuament de diverses espècies d'homínids? Em pensava que era al revés, que tots proveníem de la mateixa.
Haurem d'anar seguint el projecte. Per cert, fa temps em vaig posar a la pàgina web i fer-se les anàlisis no és pas barat...
La veritat, en se ben poc sobre el tema del H. sapiens i els seus amiguets, pero crec que van arribar a co-existir diferents tipus d'hominids. Has vist la mitica peli " en busca del fuego"? Alla ja es postulava la possibilitat de l'entrecreuament.
El tema de l'analisi, tens rao, vaig pensar que estaria be trobar els meus origens genetics... pero son 126 $ el capritxet. No se, potser per fer-li un regal a algu estaria be no? seria original i tot
Sí, vaig veure aquesta pel·lícula, però la veritat és que no la recordo gaire.
Em sona haver llegit que des de fa temps s'ha treballat amb la hipòtesi d'un possible creuament entre l'Homo Sapiens i el Neanderthal (del qual no fa gaire s'ha desxifrat el codi genètic), però que mai s'han trobat restes fòssils que ho corroborin.
No et puc donar cap referència, però....
Sobre això del regal, doncs sí, segons a qui li pot agradar... ha de ser algú amb certa inquietud científica, que ho apreciï, sinó...
Osti, bon apunt el del genoma del Neanderthal. Segurament es pugui comparar amb el nostre, aportant més llum sobre el tema del creuament d'homínids.
Tens raó amb ho dels fòssils, deu ser molt difícil provar una hipòtesi d'aquest calibre des del punt de vista de l'arqueologia més clàssica. De fet, en arqueologia s'està avançant molt en l'anàlisi de DNA antic provinent de restes fòssils (una bona amiga està en ello). Suposo que gràcies a tots aquests avenços en qüestió de poc temps es començarà a saber una mica més del nostre origen.
però escolta asimetrich, no van ser adam i eva els culpables de tot?
Ei, un post fantàstic! Has aconseguit explicar una part científica d'allò més interessant, de manera entenedora fins i tot per un "lletres pures" :) De debò, bon post.
Salut.
kennen, que t'ha sortit la vena creacionista ara? Tio, no seré jo qui porti la contrària a tants milions de cristians, a veure si ara m'estaran esperant tots a la sortida...
ferran, moltes gràcies, aquestes coses de vegades semblen (o les volen fer semblar) més complicades del que són en realitat.
Asimetrich, un post collonut com sempre! I a més m'ha donat peu per a continuar la teva darrera frase amb un post en el llindar, que continua el tema i s'obre un de nou.
Gràcies pere. M'afalaga ser font d'inspiració teva jejeje. Vols una foto meva en plan Venus sortint de la concha per fer-te de muso? jejejeee. Vaig cap al llindar a llegir aquest post tan prometedor
De res i de fotos teves ja en tinc per posar jejeje! Només que m'ha vingut al cap lo del frau que hi cap haver.
jajaja. I tant!. Era conya home, es molt curios aixo del frau, ja t'ho he dit pero reitero que m'ha molat molt el teu post.
O sigui que els antics homínids eren uns promiscuos que s'anaven aparellan fins i tot amb altres especies! MAre meva! Ara entenc certes actituds dels dissabtes a la nit!
Deu ni do les distàncies que devien recórrer aquesta gent sortint d'Africa i sense avió! Suposo que s'ha d'entendre que potser cada eneració feia un tros de camí i s'hi aposentava, potser la següent generació avançava un tros més, no?
Doncs si noi, suposo que ningu vivia 20000 anys per poder anar d'una punta a laltre del planeta seguint les rutes del mapa de les migracions. :-)
M'afegeixo als comentaris de felicitació pel post. Recordo una conferència a Tarragona on un personatge força peculiar explicava que la colonització d'Amèrica a través de l'estret de Bearing no està suportada per tots els marcadors genètics que s'han analitzat. Altres marcadors mostren semblances entre poblacions del sud-est asiàtic amb les de sud-Amèrica. La hipòtesis seria la colonització travessant el pacífic.
Per cert, la segona figura crec que és millor, en aquest cas, anomenar-la arbre filogenètic i no dendograma.
Gràcies per les felicitacions i pels apunts. No coneixia la hpòtesis de la colonització des d'Àsia, però sóc defensor dels viatges trans-oceànics de les antigues civilitzacions, en parlo al post "Què te a dir un cacahuet d'en Cristòfol Colom", així que m'ho crec (o m'ho vull creure).
En quant a l'arbre filogenètic ... jejeje, ja ho he dit que rebria alguna colleja, és el que té parlar del que no sé!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada