diumenge, 21 de setembre de 2008

contadors d'històries

Després de prendre’m un café ben carregat al coffe break per despejar-me del tostón que va suposar la darrera ponència de la sessió de la tarda, varem entrar al lecture room number 2, dedicat als grans esdeveniments. No hi havia estat mai encara a aquella sala de conferències i posar-hi els peus em va deixar esglaiat, és enorme, amb seients disposats com a un anfiteatre, elevant-se metres i metres fins que, al fons de l'inmens espai, gairebé toquen el sostre alt i folrat de fusta. Al davant, el luxós atril sota una pantalla enorme on es projectaria el Powerpoint que acompanyava les paraules del ponent.

Estàvem a punt d’assistir a la 28ª ponència Sherrington. El Dr Sherrington és (era) un premi Novel sortit de la Universitat de Liverpool, un fisiòleg que ara dona nom a l’edifici principal de Biomedical Sciences i a qui es rendeix tribut (o culte) dedicant-li una ponència cada any. El ponent d’aquest any era en Katsuhiko Nikoshiva, una autèntica eminència, descobridor del receptor de IP3 (inosytol 3 phosphate Receptor) i que sembla abonat a publicar en revistes com Science, Nature o Cell. Ha dedicat la seva vida a l’estudi d’aquesta proteïna, així com les seves implicacions en diferents malalties i processos fisiològics.

Amb tots vostés, el Dr Katsuhiko Mikoshiva

Després de la correctíssima presentació del Dr Nikoshiva per part del vice-degà de recerca i la cap de Fisiologia, la sala va esclatar en una ovació per rebre al mestre. I un japonés petit, més calb que a la foto però amb el mateix semblant càlid, s’aixecà i es dirigí cap a l’atril. Enmig dels aplaudiments es va parar uns segons per saludar al públic amb una reverència a l’estil japonès. Amb calma, va començar la seva exposició amb un accent entranyable, em semblava un híbrid entre mestre Ioda i el professor de Karate Kid.

Ompliria línies i línies només resumint tot el que va explicar. Va ser al•lucinant. Però no només el que explicava sinó com ho explicava. Com a mi m’agrada. Com aquell que explica una història que no té res a veure amb ciència o amb complicats dissenys experimentals. El Dr Nikoshiva estava exultant, s’emocionava, “Aquest descobriment va ser al•lucinant!” deia de tant en tant explicant els resultats d’un experiment genial. Em vaig sentir com un nen petit escoltant embadalit un conte de mags i fades. Només va haver-hi un moment en el que vaig despistar-me, va ser quan, amb una frase, una miserable frase, va donar explicació a un fet que feia anys que no entenia malgrat haver-ho estudiat durant la carrera i haver-li donat voltes vàries vegades. Una frase. La vaig gravar a la memòria i vaig tornar a deixar-me endur pel Katsuhiko Nikoshiva. Aquell petit japonès es movia a dalt i a baix mentre parlava, em feia riure o em mantenia en tensió a voluntat. Com és possible? Parlava de ciència, pura i dura, de resultats objectius i imparcials però alhora transmetia, em feia sentir, com quan una pel•lícula o un bon llibre et transporta al misteri, al suspens o a l’eufòria. Hi ha gent nascuda per això, deuen ser pocs, però divendres vaig tindre la sort de topar-me amb un d’aquests personatges que et retornen a l'infantesa amb la seva il•lusió, amb un d’aquests únics i irrepetibles contadors d’històries.

14 comentaris:

Vallve ha dit...

Pel que expliques i també transmets en el teu post, el Dr Mikoshiva deu ser un gran comunicador. Això deu ser innat, encara que segur que es pot entrenar. En qualsevol carrera de ciències ens haurien de donar classes (pràctiques és clar) sobre això.
Per cert, ara ens quedem amb la curiositat del teu gran dubte i la frase tan genial que ho va resoldre. Potser soc molt tafaner, m'enrecordo també que et vaig preguntar sobre aquell maleït gràfic que esmentaves en la teva tesis .....

Edu ha dit...

Sí, algunes persones a part de grans científics són grans comunicadors. Poder gaudir d'una ponència seva és un privilegi.

Asimetrich ha dit...

Vallve, jejeje. Per aquells que no ho sabeu, vaig tindre el gran honor de comptar amb ell dins el meu tribunal de tesi. En ser el primer en preguntar quan es va obrir el torn de preguntes, no se li va ocorrer una altra cosa que preguntar-me sobre una frase de l'apartat agraiments. Tambe em va preguntar que qu'e vaig estar fent a Italia, ja que el que vaig fer alla no es reflecteix a la tesis... M'ho vaig pasar teta,Tio!, ara t'ho puc dir jejeje.

Be, van ser preguntes fetes per treure-li tensio a l'acte que representa la lectura d'una Tesis i les vaig agrair sincerament. Aixo si, no et pensis pas que va ser aixi tota l'estona, que entre tots em van fer suar la cansalada de valent durant l'hora que va durar el torn de preguntes.

Asimetrich ha dit...

Ara ja estas en situacio, procedeixo a respondre ;-)

Vallve, La frase: Sabem que el Calci actua com a segon missatger (aixo es de llibre) i que esta involucrat en la regulacio d'un fotimer de processos i metabolismes. Jo sempre (be, tampoc em treia la son)m'havia preguntat com es que les diferents senyals que utilitzen el Ca poden discriminar o escollir quin proces activar, doncs el Ca sembla que ho hagi de trastocar tot i sempre esta pel mig. La genial frase em va solucionar aquest dubte: "Depenent de l'amplitud i frequencia dels pulsos del Ca dins la cel.lula es regulen uns processos o altres".

Quan a la carrera et parlen del Ca com a segon missatger, a mi no em van explicar pas aixo, ni tampoc la compartimentalitzacio de les senyals intracel.lulars... Uf vaja rotllo

Edu, i tant, va ser tot un privilegi. Tot i que a un ceintific no se li pot demanar que tambe sigui bon orador, de vegades et topes amb aquests personatges. Pero la veritat es que costa trobar-los

Anna ha dit...

doncs quina sort! per què normalment les conferències són mooolt avorrides :)

noemi ha dit...

Ho dius amb tanta passió, que fins i tot desprens una enveja sana, fa il·lusió haver-la vist, fins i tot pels que no en tenim ni idea del què hagues dit...tot i ser la última hora de tot el dia, espero que haguesis disfrutat com la primera!
Com és que ho vau fer a una sala diferent? perquè es un personatge estelar? perquè no les van fer totes alli?

noemi ha dit...

Ho dius amb tanta passió, que fins i tot desprens una enveja sana, fa il·lusió haver-la vist, fins i tot pels que no en tenim ni idea del què hagues dit...tot i ser la última hora de tot el dia, espero que haguesis disfrutat com la primera!
Com és que ho vau fer a una sala diferent? perquè es un personatge estelar? perquè no les van fer totes alli?

noemi ha dit...

Perdoneu no ho volia dir dos cops, m'ha traït el 386 que tinc d'ordenador a la feina!!

Asimetrich ha dit...

Anna, benvinguda a Nomades. Dona no et passis, jejeje, no totes ho son, pero si que es cert que la majoria de vegades es troba a faltar una mica de ganes per part del conferenciant.

Noemi. Doncs si va ser la ultima i a mes despres de dues ponencies d'ho mes aburrit, pero aquell fenomeno ens va treure la son a tots. El simposi es va fer al lecture room no 1, que es una sala forca mes petita tot i que de un i do. Pero pel Mikoshiva es va reservar el gran auditori per la importancia del personatge i de l'event, doncs era la 28a ponencia Sherrington... Ja saps que als anglesos els posa aixo de donar importancia i pompositat a les coses

Pere ha dit...

El cert és que si que hi ha gent que que pot tenir un do especial per explicar històries, però jo crec que s'ha practicat molt per a que una presentació surti rodona, i sobretot t'has de creure i t'ha d'agradar el tema que expliques per a poder enganxar als que t'escolten.

Asimetrich ha dit...

Si, pere, sobretot ho ultim. Practicar, no se si el Mikoshiva havia practicat molt, per que de tant en quant es feia un lio amb les diapositives. En qualssevol cas, hi havia algo d'innat, ja que per molt que practiquis es dificil arribar a les formes d'aquest home. Una cosa es una bona presentacio, que aixo tothom ho pot fer, una altra cosa es arribar a fer-se amb el public d'aquesta manera.

Mireia ha dit...

Asimetrich! si vols ser també un gran comunicador com aquest bon home et recomano el llibre: L'illa dels 5 fars. Després de llegir-te'l no seràs un crack però et dóna una bona base, en la meva opinió.

Salut!

Asimetrich ha dit...

Hola Mireia, benvinguda a Nòmades. I gràcies per la recomanació, en prendré nota, tot i que tampoc entra dins els meus objectius més inmediats dedicar-me a la comunicació :-) , però moltes gràcies.

Albertinho ha dit...

Suposo que a força d'anys i experiències acumulades pots arrivar a fer una xerrada sense preparar res, només amb el teu background.

De qualsevol manera, molts cops n'haurem parlat, per ser professor o científic no has de tenir qualitats d'orador. Hi ha gent que les té i altres no.