dissabte, 20 de setembre de 2008

quant més conservadors, més cagats

Què fa que uns siguin tan de dretes i altres tan d’esquerres? Hi ha alguna explicació a la gran diversitat d’opinions sobre política i afers socials que s’estén a la nostra societat? Com deia el savi “La opinión es como el culo, todo el mundo tiene uno”.

Però és possible que les opinions o la tendència política estiguin condicionades per la biologia de la persona?

Per donar llum a aquesta qüestió transcendental, investigadors dirigits per Douglas Oxley, de la Universitat de Nebraska, van dur a terme un experiment. Després de fer consultes telefòniques, els investigadors van cridar a 46 persones seleccionades a les que van sotmetre a qüestionaris on se’ls demanava l’opinió sobre diferents qüestions políti
ques i socials. Més tard, es va sotmetre als participants a una sèrie de tests on es va avaluar de forma objectiva la seva tendència a ser espantats. Per fer-ho, es van mesurar les reaccions fisiològiques dels voluntaris a estímuls com imatges desagradables o sorolls forts i sobtats. Els resultats són concloents: Aquells amb idees més conservadores, defensors de la guerra de l’Irak i patriotes són els que van resultar més espantadissos, mentre que els més liberals, defensors de l’ajuda al tercer món i del control de les armes i pacifistes van mostrar més resistència a ser espantats.

Si no t’ho creus només cal que consultis l’article original a la revista Science. També hi ha la noticia en espanyol a El País.


Ara resulta que aquests patriotes de tota la vida, els rancis i intransigents que sempre han anat per la vida de machotes són en realitat els més cagats. Com deia el savi d’abans “Dime de que presumes y te diré de que careces”.


Però, de fet, no sé perquè em sorprenc, el mestre Ioda ja ens ho va dir:


"El miedo es el camino al lado oscuro. El miedo lleva al odio, el odio lleva a la ira, la ira lleva al sufrimiento. Percibo mucho miedo en ti."

P.D Com estimo la ciència Muah ha ha ha ha haaaa

9 comentaris:

Ferran ha dit...

Vols dir? Mira que a mi els sorolls sobtats em treuen de polleguera, m'espanten i em molesten com una mala cosa. I molt, molt de dretes no seria. Clar que molt, molt d'esquerres tampoc.

Em sap greu, suposo que la ciència no ho explica tot ;-)

Salut.

Asimetrich ha dit...

Home, espantar espanten a tothom, jo també he estat al lindar de l'infart en alguna ocasió. Però tampoc es tracta de quedar-se impassible davant Âlien el octavo pasajero. Només que, en general (d'aquestes generalitats que estadísticament són significatives), els més conservadors tenen més tendència a espantar-se. Tot i això a qualssevol estudi pot haver-hi punts o subjectes discrepants, encara més quan es tracta de comportament.

Pere ha dit...

Jejeje! que bo! L'article no l'he vist que estic a casa i aquí no tinc accés a science. M'he estat llegint l'article relacionat, "the politics of fear", que si que esta obert i els resultats semblen bastant concluents.

L'experiment ho deixa bastant clar i et fa veure que les percepcions que tens no són sempre correctes. Tot i així, l'estudi està basat només en en un grup de 46 persones de Nebraska, per tant tot molt americà, on estan dividit entre els els lliberals (versió americana, que després em renyen per aquí si els comparo amb els lliberals europeus) i conservadors, que malgrat les diferències, aquests individus encara deuen tenir trets bastant comuns.

Però, si en una mostra que es podria considerar bastant homogènia surt aquest resultat...! Fer ara un estudi ampliat estaria molt bé, agafant tota la gama des d'extrema esquerra a extrema dreta... llavors es veuria si s'amplien les diferencies o si és cert allò de que les extrems es toquen.

Asimetrich ha dit...

Molt bona aportació, pere, crec que has escrit el final del post. Estaria molt bé poder veure un estudi com aquest a nivell global, tot i que caldria saber interpretar bé els resultats degut a les diferències culturals que hi ha al llarg i ample del planeta. Però aquesta idea de veure si els extrems es toquen desde la objectivitat d'un estudi d'aquest tipus estaria molt bé.

kennen ha dit...

la frase del mestre yoda és l'únic de bo que ha donat la nova trilogia, però mira, si ha servit per rematar un post tan interessant ja compensa.

cuidat

Asimetrich ha dit...

jajaja. I tant, kennen, la nova trilogia no passarà pas a la història, però sempre ens quedaran les frases del mestre verd i petit

Salva ha dit...

Boníssima entrada Asimetrich. Interessantíssim article.

Em queda un dubte sobre d'altres, però... hi ha qui defensa l'existència de certa tendència a tornar-nos més de dretes amb l'edat (i no penso en grans exemples com el Piqué). Podríem relacionar-ho també amb un augment de la por a perdre el que s'ha "anat guanyant" amb la vida (parella, fills, possessions)?

Potser es podria fer un seguiment d'aquests individus al llarg del temps i veure com evolucionen tant les seves respostes a les dretes com les seves tendències a la por (o era al revés?)

Asimetrich ha dit...

Salva, benvingut a Nòmades. I felicitats pel vostre blog "Així de simple així de natural"(us he descobert fa molt poc i ja us tinc linkats).

Sobre la pregunta que fas, no en tinc ni idea, però té sentit. Suposo que si aquest tipus d'estudis continuen donant resultats positius (llegeixi's articles a Science), totes aquestes qüestions seran objectiu d'estudi.

Albertinho ha dit...

Estava llegint aquest matí la notícia a google notícies. Com més nerviós ets o reacciones més proper a postures de la dreta ets. Sempre el que té més por tendeix a prohibir més coses. Tot i ser un estudi americà 100% crec que es podria extrapolar a Europa fàcilment.