dilluns, 1 de setembre de 2008

i Groenlàndia va parlar



Durant l'Agost, científics de la Ohio State University informaven de dos trencaments enormes a les glaceres de Groenlàndia. Entre el 10 i el 24 de Juliol es va desprende de la glacera Petermann un bocí de 29 kilòmetres quadrats (diga-li bocí diga-li peaaaacho de mazacote on the rocks) i si la fractura continua, es podria arribar a despendre una superfície de 160 kilòmetres quadrats. Per altra banda, s’està monitoritzant la branca nord de la glacera Jacobshavn que sembla que s’està esquerdant.

Groenlàndia, aquest reservori de gel continental de l’hemisferi nord, no trigarà massa a lliurar tot el seu volum d’aigua a l’oceà. Que el pol nord s’està escalfant ja no ho nega ningú, però que aquest escalfament és d’origen antropogènic encara és motiu de discussió: És l’home el causant del trencament (o fusió) de la placa de gel de Groenlàndia o pel con
trari ens trobem davant un procés climàtic natural?.

Per poder respondre aquestes preguntes en primer lloc ens caldria conèixer la història de Groenlàndia. Difícil, sí, però no impossible donat que la història de la terra queda impregnada als diferents estrats geològics. Només cal saber llegir-los. Es creu que el gel a Groenlàndia no va arribar fins fa (només) 3 milions d’anys. Fins aquell moment aquesta massa de terra es trobava coberta de vegetació. Sabent això, si esbrinem per què Groenlàndia es va gelar de cop fa 3 milions d’anys, podrem trobar una resposta a per què el gel està marxant avui.

Hi ha diverses hipòtesis per explicar la glaciació de Groenlàndia. Es parla per una banda del final d’un El Niño que s’hauria mantingut permanentment fins que fa 3 milions d’anys va acabar-se, permetent llavors la glaciació. També s’hipotetitza amb el tancament físic de l’istme de Panamà, que hauria canviat les corrents oceàniques, deixant-les tal i com les coneixem avui. Una altra hipòtesi parla del canvi tectònic de la plataforma de Groenlàndia, que l’hauria desplaçat cap a zones més fredes. I una altra explicació seria un canvi d’òrbita de la Terra. Hi ha una altra d’hipòtesis, diu que fa 3 milions d’anys els nivells de CO2 atmosfèric van caure en picat, les temperatures van baixar i això va suposar l’inici de la glaciació del pol nord.

Per aportar una mica de llum sobre tot aquest maremàgnum d'hipòtesis, en Daniel J. Lunt, Gavin L. Foster, Alan M. Haywood i Emma J. Stone ,de les Universitats de Bristol i Leeds, publiquen al número d’agost de Nature un estudi en el que acoblen un model matemàtic dels processos atmosfèrics i la circulació oceànica global a un model de la capa de gel de Groenlàndia. Armats amb tot aquest arsenal de matemàtiques i computació, s'han plantejat si és possible determinar quina d'aquestes hipòtesis és la correcta. Què va ocasionar la glaciació de Groenlandia fa 3 milions d’anys?

Figura 1: Efecte modelat de les diferents hipòtesis sobre la placa de gel de Groenlàndia.

Fixa’t en l’esquema. Al centre (c) ens trobem l’estat de Groenlàndia just abans de la glaciació, és l’estat control, aquell que sabem que va existir (gràcies a registres fòssils). Com pots veure, tant el tancament de l’istme de Panamà com la finalització d’un hipotètic “El Niño permanent” portarien a una disminució de la placa de gel, enlloc d’augmentar-la. Un aixecament tectònic hauria augmentat la superficie gelada de Groenlàndia, però no fins al punt actual. Només una de les hipòtesis, la del CO2, dóna un resultat positiu, obtenint-se una placa de gel molt similar a l'actual. Així, segons aquest estudi, la placa de gel que recobreix Groenlàndia es va originar per un descens dramàtic dels nivells de CO2 atmosfèric.

Per tant, si ara estem augmentant els nivells de CO2, és lògic que es desfaci el gel del pol nord, no? Vet aquí una altra pista sobre l’orígen de l’escalfament del pol nord i el despreniment del gel de Groenlàndia.

Ara bé, cal tindre en compte que en aquest estudi s’han avaluat les hipòtesis actuals... però i si la causa real va ser una altra que no s’ha contemplat com a hipòtesis (encara)? En qualssevol cas, hi ha una pregunta que no ha estat resolta: Què va causar el descens dels nivells de CO2 que va propiciar la glaciació de Groenlàndia? Potser caldria prendre nota, no sigui cas que es pugui aplicar en un futur per corregir els nivells actuals d’aquest gas ...

3 comentaris:

kennen ha dit...

interessantissim

com que veig que domines d'aquests temes, una petició a complir quan et roti: últimament es parla molt del metà també com a un gas a tenir en compte per a l'atmosfera (vaig llegir un llibre que es diu el quinto día, també, que és molt patètic però que en parla)

cuidat i m'alegro que tornis a estar per aqui.

records

Asimetrich ha dit...

Ep, i jo m'alegro que tornis a rondar per aqui. Aixo que dius del meta, ves dos posts mes avall (foc al gel) i trobaras alguna cosa. El Quinto dia tambe el vaig llegir, prometia forca al principi i despres es va flipant i flipant... al llibre es parla dels hidrats de meta, un tema que tinc en ment tractar un d'aquests dies, ara ja em comprometo a treure'l en un futur.

Ah, i veig que estrenes nou blog, t'anire seguint (com sempre). ;-). i perdo per la manca d'accents ... teclat angles.

Albertinho ha dit...

No entenc per això la relació del CO2 amb el gel, tot i les proves empíriques evidents. Que reacciona directament CO2 més aigua en estat sòlid?

Ja saps que de tant en tant faig repàs de posts...jejeje!!