dijous, 18 de setembre del 2008

de taparrabos, ciutats perdudes i estranys enginys



Els humans acostumem a menysprear l'intel•ligència d’altres animals. Ens tenim cregut que som l’únic animal racional i amb habilitats intel•lectuals. Això és simptomàtic del nostre egoisme i antropocentrisme. Quan ens varem posar a divagar sobre la natura de l’univers, el primer que varem fer va ser posar-nos al centre de tot plegat. Quan va néixer el cristianisme, de seguida ens varem situar com els nens mimats de Déu, fent la resta d’éssers mers figurants d'un món fet per a nosaltres. Avui en dia no hem canviat tant, i som tan però tan antropocèntrics que continuem veient a les antigues civilitzacions com a grups de gent vestida amb taparrabos i fotent-se d'òsties a diestro i siniestro amb espases i llances o, en el millor dels casos, com un grup de bohemis vestits amb túnica que es passaven el dia filosofant. Ah, i de passada van inventar la democràcia

Però de totes les civilitzacions que han patit aquest menyspreu, la que s’endú el premi gordosón les americanes. Desconeixem per complert què s'hi coia a sudamèrica abans de que els Espanyolshi arribessini ho arrasessintot, i els únics testimonis en forma de gegantines construccions en pedra han donat poques pistes, però són indicatius de societats que van anar més enllà del que ens imaginem.

Sudamèrica ens ha reservat fins fa poc un dels seus millors secrets amagat dins l’Amazonia. A finals del mes passat
es publicava a science la troballa del que haurien estat diferents ciutats emplaçades a on ara no hi ha més que jungla Brasilera, a la zona del Xingu Alt . Amb muralles, carreteres per connectar-les i un disseny urbanístic que poc té a envejar al grec o al romà, que comprèn places centrals amb finalitats similars als fòrums romans. Aquests assentaments començaren a existir fa uns 1500 anys i van perdurar fins l’arribada dels Espanyols, gràcies a un desenvolupament S-O-S-T-E-N-I-B-L-E. La població d'una d'aquestes urbes s'ha estimat entre 800 i 1000 habitants, però sumant-hi petits pobles satèl·lits es podria arribar a nuclis de població d'uns 2500 habitants, gens menyspreable si es compara amb les ciutats gregues o romanes. I resulta que sempre hem pensat que, a l’Amazones, els homes mai han deixat de ser tribus primitives.



Treiem-nos la disfressa d'Indiana Jones, agafem l’avió i marxem de l’Amazones, viatgem cap a Grècia, al museu nacional d’arqueologia d’Atenes. A una de les seves vitrines ens trobarem amb el mecanisme d’Antikythera (Per veure un vídeo del Nature, clica aquí). La seva història es remunta 2100 anys a la història, quan el vaixell que el transportava va naufragar. Les restes van ser trobades per bussejadors al 1901 i, des de llavors, els seus engranatges han estat estudiats per diferents investigadors. Es tracta d’un complex mecanisme a mode de rellotge que portava el control de dos calendaris diferents, els cicles lunars i, fins i tot, els jocs olímpics. El fet de que estigués malmès i incomplert deixa obert a la imaginació què més podia fer aquell mecanisme. Tindria interfície d’algun tipus? Seria un proto-ordinador?. Siguem raonables, els antics, per molt antics que fossin, tenien les mateixes habilitats intel·lectuals que nosaltres.Perquè sens deu fer tan difícil imaginar que aquesta gent hagi tingut idees o coneixements similars als nostres abans que nosaltres? Per exemple... no sé ... l’electricitat. Que no?

Tornem a fer un salt en l’espai i el temps (sense causar cap
paradoja espacio-temporal, siusplau!). I anem a la riba del riu Eufrates, a prop de Bagdad. Al 1938, un arqueòleg alemany anomenat Wilhelm es va fixar en una estranya àmfora de fang que data entre el 248 a.c i el 226 d.c. (sí, val, peazo error que té la datació, però és el que hi ha). Al seu interior contenia una barra metàl·lica que semblava haver estat exposada a l’acció d’un àcid. El muntatge recordava molt, massa, al disseny d’una pila elèctrica. I ho és, funciona i pot generar una corrent de fins a 0.87 V. La seva utilitat encara no està del tot establerta, però es creu que podria haver estat destinat a fer recobriments metàl·lics ornamentals mitjançant electrolisis. Després diuen els llibres d’història que la primera aplicació pràctica de l’electricitat es va fer al 1833 amb el telègraf de Samuel Morse (pi pi piiiip pip).


Què quedarà per descobrir soterrat sota la sorra d’algun lloc no tan llunyà? Si el que s'ha trobat fins ara és només un vell i ínfim testimoni del que va ser el món antic, fins a on arribaven els coneixements d'aquelles civilitzacions? Què pensaran els humans del futur quan, d’aquí a 2000 anys, trobin a Europa les restes d’una antiga civilització que es va extingir degut a la fallida d’un sistema capitalista agònic i antropofàgic, acompanyat d’un canvi climàtic “d’orígen desconegut”? T’imagines que troben aquest blog? Ufffff

11 comentaris:

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Molt bon apunt!

Em sembla increïble això de la pila elèctrica!

Un plaer llegir-te de nou ara que torno a estar instal·lat a Girona.

P ha dit...

M'ha molat això d'anar viatjant d'un lloc a l'altre sense moure'm del sofà jeje!

Miquel Duran-Frigola ha dit...

si trobessin aquest blog tindrien una imatge sobreestimada dels nostres temps

cuidat

Teresa Bosch ha dit...

Com sempre, molt bom post. És ben veritat allò de que la història l'escriuen sempre els guanyadors.

Afontcu ha dit...

La primera imatge m'ha recordat una de les pedres que utilitzava Indiana Jones per trobar el camí a l'Atlàntida, ciutat que m'ha vingut al cap per la definició de desenvolupament sostenible que has donat.

Asimetrich ha dit...

Edu, bentornat! Et trobava a faltar :). Oi que és impressionant ho de la pila? Però de fet dona explicacions a certes troballes que s'han fet, ornaments recoberts de fines capes metàl·liques que avui només s'aconsegueixen per electròlisi.

pere, mola eh?M'alegro que t'hagis sentit "transportat" per aquest post jejeje

kennen, casi em salta una llagrimeta, ets molt amable. Mira, et dedico uns punts suspensius, que no sigui dit ...

teresa, gràcies. Sí que és veritat, ha estat així al passat i sembla que continuarà així per sempre.

adri, estàs parlant d'Indiana Jones and the fate of Atlantis? Tio, ets el puto amo! Quin gran joc!

Miquel Duran-Frigola ha dit...

grandíssim joc el d'indiana jones! mare meva.

gràcies pels punts suspensius, que cabronXD.

Ferran Porta ha dit...

Un altre post al·lucinant. T'ho dic de debò: interessantíssima a informació que aportes (en desconeixia una gran part) i documentat com cal. Enhorabona per tu... i pels nostres avantpassats sense nom!

zel ha dit...

Collonut, el post, collonut de pessigolleig a la panxa, m'has tocat el punt feble, jo sí crec que n'eren força de llestos, més qu eno pas naltros, amb poquet feien més i com bé dius, sostenible i durador...

Asimetrich ha dit...

kennen, de res jejeje

Ferran i Zel, moltes gràcies, sou molt amables, dona gust escriure amb lectors tan agraïts com vosaltres :-)

Goblin77 ha dit...

Osties que guapo això de la pila, no havia sentit mai que hi haguessin indicis de que els nostres antics ja dominessin el tema electricitat. Tot i que vaig estar a Egipte i vaig veure coses increibles i no m'estranyaria que ja dominessin aquests processos que sempre hem cregut més contemporanis.