Fa 5 mesos. Interior Laboratori. Dia
M’apropo a la meva jefa després de veure un pòster sobre un congrés de diabetis i metabolisme.
Jo
He vist que fan a Oxford un congrés sobre diabetis i metabolisme que té bona pinta, m’agradaria anar-hi a veure que s’hi cou. A més, em faria il•lusió veure tot allò, la Universitat i la ciutat ...
He vist que fan a Oxford un congrés sobre diabetis i metabolisme que té bona pinta, m’agradaria anar-hi a veure que s’hi cou. A més, em faria il•lusió veure tot allò, la Universitat i la ciutat ...
Jefa
Ui, no et pensis, vaig estar l’any passat i tot eren metges, estudis d’intervenció, epidemiològics... res de molecular o de lo nostre. La veritat, no val la pena.
Ui, no et pensis, vaig estar l’any passat i tot eren metges, estudis d’intervenció, epidemiològics... res de molecular o de lo nostre. La veritat, no val la pena.
Jo
Vaja, llàstima, un altre cop serà.
Vaja, llàstima, un altre cop serà.
5 mesos després. passadís. Tarda
Em creuo amb la meva jefa. Ella arrossega una petita maleta de mà
Jefa
Ah, ara que et trobo, demà no hi seré, ni demà passat ... ni l’altre.
Ah, ara que et trobo, demà no hi seré, ni demà passat ... ni l’altre.
Jo
Osti, a on marxes?
Osti, a on marxes?
Jefa
A un congrés a Oxford, ja t’explicaré que tal. Marxo que perdo el tren!
A un congrés a Oxford, ja t’explicaré que tal. Marxo que perdo el tren!
Fa 2 dies. Interior Pub. Nit
Li explico ho anterior a l’Stefan de Nova Zelanda, un company de departament, mentre prenem unes pintes
Stefan
What a bastard!
What a bastard!
18 comentaris:
hehe, i tant bastard! m'agrada el món de la ciència, però em decepciona cada cop que sento situacions així. Em dóna la sensació que si no ets un déspota i un "escalador" innat no tens res a pelar.
Però en fi, aquí estem.
Salut! i el pròxim cop ves-hi peti qui peti!
Jo encara diria més: what a f*cking bastard!! :-((
Es mereix una colleja de ca l'ample, quan torni. Fot-li de part meva, tu quedaràs sense culpa.
Hosti, què fort...
Gràcies pel vostre suport, va ser un cop ben baix i descarat.
mireia, tens tota la raó, tot i que això que dius és aplicable a qualsevol camp en aquesta podrida societat. En ciència però crec és possible arribar lluny sense ser massa cabró, sempre i quan tinguis bons recursos (i una mica de sort). Pot ser sóc massa ingenu? no sé. I et benjuro que el proper cop hi vaig pels meus collons
ferran, m'ha molat l'asterisc d'autocensura hehehe. No et pensis que no em van venir ganes de desplegar la mà!.
Però que cabrona la paya! Però això no es res! jo vaig tenir un director de tesi que... :P
osti pere, és veritat, vaja director que et va tocar heheheeee.
Cert és que es pot aplicar a qualsevol camp, però en el cas de la ciència em dol més. Perquè, crec, que un científic hauria d'investigar no pel bé propi sinó pel bé comú. Per a mi és com una filosofia de vida, no sé com explicar-ho.
I clar que es pot arribar llunysent un bon jan, només cal trobar l'equip adequat, tenir una mica de sort i ser conseqüent amb els teus ideals (vaya rollo, hehehehe).
Vinga, salut! i molts congresos!
Jaja sí, he viscut situacions molt similars, suposo que com tot doctorand.
L'any que ve no et tornarà a passar ;)
Salut!
mireia, t'entenc perfectament i comparteixo el teu parer. També ho he convertit en una filosofia de vida, tot i que no puc negar que en el meu cas també hi ha cert component egoista i les raons per estar en això no són al 100% pel bé comú.
Edu, i tant! però al menys mentre feia el doctorat no em van cardar punyalades d'aquest tipus, però això depén de la persona.
En defensa de la jefa haig de dir que m'he trobat poca gent tan apassionada amb la ciència com ella i que el dia a dia es fa fàcil, però té aquestes coses que li delaten un costat fosc que amb el temps es va fent més pronunciat. Ningú és perfecte tampoc, espero que en el moment de publicar amb ella (si es que arriba) no li surti aquesta mala llet!. :-)
Doncs jo en canvi, no vaig tenir aquest problema. de fet, no en vaig tenir cap. de fet no vaig tenir res.
No se si m'entens.... suposo que si company.
Només que espero que mai fagocitis aquesta forma de fer i de ser. A tu no et cal. Es com el Barça , el Madrid o aquests equips. No els hi cal ajuda. Per a) o per b) sempre aconsegueixen estar a dalt.
Salut
eeeeeep cesqueeet ... que dic, prisma! Quant de temps sense veure't per aqui. Tio, que vols que em salti la lagrimilla?. Aixo de fagocitar, qui sap? Poser em converteixo en un cabro amb els anys? En qualsevol cas espero que els bons col.legues (o excompanys llunyans de feina)m'obrin els ulls si aixo pasa.
Això és que no volia anar amb tu, Asimetrich ....
No hem feu parlar sobre el director de tesis d'en Pere .....
jajaja vallve que cabron XDD!. I sí, millor no parlem del director del Pere, a veure si la liarem :-)
Doncs sí, cabrona i aprofitada, no? Un altre dia t'ho has de muntar més bé... no sé, becari?
petons!
Noi. La ciència la fan persones humanes. Per tant, a mes de ser bon científica, cal ser bon polític, bon comunicador, bon gestor, bon estratega i anar al tanto que no te la fotin. És a dir, gairebé igual que a la resta de feines.
Tot i així, és una professió genial!
No Zel, becari no, pardillo més aviat jejeje. Sóc postDoc amb un contracte de tres anys amb l'universitat. He pagat la novatada però no tornarà a passar, és qüestió de saber com les gasta el/la qui tens per damunt i ara ja ho sé.
dan, benvingut a Nòmades (m'aixeco de la cadira i faig una reverència). Un blog genial centpeus!.
Totalment d'acord, i com totes les persones humanes cal saber de quin peu calcen per poder tractar-les. Ben bé com tot en aquesta vida. Com diu aquella frase que tant odio "la paciència és la mare de la ciència", així que haurè de tindre paciència i a agafar el toro per les banyes.
Des de que he començat a llegir el teu post ja sabia com acabaria....
Això se'n diu barra i poca ma esquerra. Te podria escriure la mateixa situació de dos formes diferents en que m'ha passat.
Igualment per aquí me sembla que has dit que científicament sembla aportar bastant, quedat amb això, en quant als congesso el pròxim dia actuaràs més a saco i potser aconsegueixes anar. A mi i a qualsevol li passaria el mateix, la primera vegada vas de prudent.
Doncs sí, en l'apartat científic és la bomba, però li cal aprendre a ser jefa encara (mira, com si jo en sabés tant saps? jajaja). Bueno vaig a fer una volta pels altres posts que segur que has deixat algo
Publica un comentari a l'entrada