Un dia els txelos d'Apocalyptica es van trobar amb el Lauri Ylönen, cantant de The Rasmus i en Ville Hermanni Valo, cantant de HIM. I van començar a tocar una cançó amargdolça. I des de llavors no me la puc treure del cap, perquè és tan amarga i tan dolça com la vida
dimecres, 3 de setembre del 2008
bittersweet
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No m'extranya que no te la treguis del cap, és una cançó que posa la pell de gallina, així com els ulls finals dels cantants.....
Digue'm incult musical, però no coneixia cap d'ells. La cançó m'ha agradat molt.
Salut.
Noe, si que posa la gallina de piel si.
ferran, ja en som dos d'incults musicals. Pero aixo te l'avantatge que sempre pots descobrir coses noves.
perdoneu els accents... teclat
Malgrat ser una mica pastel... no està mal!! Preparat que el parc de les granotes ens crida xaval!!!! ;)
Ja hi ha el programa de la festa teclera!!!
pastel dius? t'haig de recordar certa canconeta que va apareixer al teu blog d'una peli anomenada once??? jejejeeeee.
Tema granotes: Pensa que estic engolint una pinta diaria per estar preparat... tu mateix
Els heavies quan es posen a fer balades encara són més romàntics que els mateixos romàntics!! :)
Les pintes d'allí són com aigua...aquí bevem Volls damms!! jejeje!!!
Publica un comentari a l'entrada