Coses que passen. El meu company de pis

Ah, no sabies que tinc un company de pis?

Bé,jo tampoc fins la setmana passada:

Era un divendres fosc. Vaig sortir del despatx, era tard i els diferents casos oberts en els que havia estat treballant m'havien embotat el cap. Un cop al carrer vaig aixecar els ulls per comprovar que la pluja encara era una realitat als carrers foscos de la gran ciutat. Em vaig calar el barret i vaig pujar-me les solapes de la gavardina. Impassible, com un un espectre, em vaig dirigir cap al meu pis al número 13 de Prescot Street.

Després de deixar la gavardina i el barret a l'entrada vaig dirigir-me cap a la cuina a servir-me un got de whiskey i pendre-me'l mirant per la finestra cap a l'infinit... a l'estil dels detectius. Encenc el llum i inmediatament veig que hi ha una cosa que no està al seu lloc. Una hombra. Fosca. Ràpida. Àgil. PELUDA. Corre pel marbre de la cuina i s'amaga darrere el microones. Jo, amb la sang freda que em caracteritza, tinc la clàssica reacció d'un detectiu curtit en mil batalles:

Ostia Ostia Ostia!!!!!

Què era? Empasso saliva. No m'ho puc creure. Mardito Roedore!!!!

Fredament (com una nena espantada) aixeco el microones i allà està....

La Bèstia!!! ... de 5 centímetres

La bèstia em mira amb ulls assassins i fa un bot. Jo, en una reacció calculada, més pròpia d'un llinx que d'un humà deixo caure el microones (en realitat ho vaig fer perque em vaig cagar les calces) i la bèstia (de 5 centímetres) queda atrapada i comença a cridar (Jo més ... per espantar-lo més que res ... ejemmm). És el moment:

En este gallinero sólo hay sitio para un gallo, pequeño.

Aixeco el mànec de l'escombra. Estic disposat a acabar-ho tot. Jo no pago 400 lliures al mes per compartir el pis!!. Apreto el puny. La meva respiració s'accelera. Estic apunt de ... MATAR... amb una escombra (gran arma de destrucció massiva)

...

...

I no va el molt cabró i s'escapa?

Salta a terra, corre com una bèstia (which is) i es fica dins un forat al darrere d'un moble de la cuina. Bé. Ja sé per on ha entrat.

I aquí és quan comença el Momento CSI:

Primera pregunta. Com s'ho fa un ratolí per pujar fins al marbre de la cuina?. Els ratolins són àgils i ràpids ... però es caguen arreu i deixen rastre. Així que segueixo unes cagades i dedueixo que va pujar a una prestatgeria que està a mitja alçada. D'aquí va pujar al cubell de les escombraries i d'aquí va saltar al marbre.

Frase Horatio del dia: "Es rápido, ágil y listo ... pero tiene un grave problema de esfínteres"

Degut alproblema d'esfínters l'he posat l'àlies de Kagoncete.

Quin era el mòbil?

Les taronges. Sí sí. Tenia unes taronges a sobre del marbre. Dolces, rodones i turgents... (ep,que parlo de taronges de menjar eh?). I la olor sens dubte va atraure al sospitós.

Com va entrar?

Pos per on va sortir.

Escenari, mòbil i arma del crim. Cas resolt.

O no?

En realitat no es tracta d'un delinqüent comú ... és un autèntic psicòpata!!!. Un assassí en sèrie

Avui arribo, un dia més, amb el barret, la gavardina i el meu aire Humphrey Bogart característic (riure). Obro la porta del carrer i començo a pujar les escales. Sento un soroll al darrere. Paro. Em giro lentament, repassant mentalment les meves classes de Niu-jitsu, kung-fu i pressing catch. I allà estaven ... La veïna del primer i la veïna del tercer... coi ... això pren aires de peli porno.

La del tercer, Búlgara, em diu amb cara de pena que te un problema.

There's a mouse in my kitchen...

Is it still there?

Yes. But doesn't move

em ... Is he alive?

(riure) Of course he is. Can you help me?

Així que ens dirigim cap al tercer pis, jo i la noia de la peli. I allà estava. No sé si era en Kagoncete o un germà. Però quan l'he vist allà, fet pols, amb serioses dificultats per respirar, m'he enrecordat del moment microones ... allò li va fer mal, segur. He agafat una caixa i l'he posat dins sense cap problema i l'he portat al container de la brossa. Les veines m'ho han agraït amb 5 hores de sexe continu.

PD. Ara ho escric i em fa pena (el ratolí, no ho del sexe... ho del sexe em fa riure a mi mateix). En realitat era molt guapet, gris i amb el cap betejat amb linies marrons (el ratolí, eh?). Semblava un hamster.