dimecres, 20 de febrer de 2008

Ja em semblava estrany ...

... Que havent sortit la dreta més conservadora als carrers plorant per la ruptura d'Espanya i l'església satanitzant l'esquerra, l'exèrcit (el tercer poder defensor de la grande y libre) no s'hagués pronunciat. Però es veu que sí que ho havia fet ...

Encara haig de recollir la mandíbula del terra mentre escric això. A El País es recullen les "confessions" que el general Mena ha plasmat al llibre Militares. Los límites del silencio. Resulta que l' estatut aprovat pel parlament Català va esglaiar tant els defensors de la unitat Espanyola que estaven disposats a dur a terme el que al meu entendre es podria calificar de cop d'estat.

El general Mena, davant el Consejo Superior del Ejército, exposava què caldria fer en el cas que el congrés aprovés l'estatut tal i com va sortir del nostre país:

"Si esto se produce [pacto sobre el Estatuto catalán que no resuelva todos los problemas que preocupan a las Fuerzas Armadas] con la aquiescencia del Gobierno, alguien tendrá que decir algo. Pero ¿quién es ese alguien? Por supuesto que no puede ser un militar. La confianza en la Justicia (entiéndase Tribunal Constitucional) no pasa por su mejor momento. Entonces, ¿quién? Afortunadamente contamos con una institución que salvó la democracia en España el famoso 23-F. Llegado el caso tendrá que ser esa misma institución [La Corona] respaldada firmemente por las Fuerzas Armadas, la que salvaguarde la unidad de España si los políticos la ponen en peligro y la Justicia no interviene".

Curiós, si més no, que s'apel·li a "la defensa de la democracia" per tal de justificar un cop d'estat.

Després de tot això, Mena va ser destituït pel llavors ministre de defensa Bono. Però el més preocupant és que admet:

"Tan solo uno"- referint-se a altres generals - "se ofreció a secundar mi actitud, a lo que me negué rotundamente pues, como le dije, el efecto que yo perseguía ya se había conseguido [...]. Cuatro se mostraron de acuerdo con lo que había dicho, deseándome suerte ante el panorama que se avecinaba".

"El efecto que yo perseguía ya se había conseguido". És a dir, la infusió de la por. El xantatge a l'Estat, l 'extorsió al govern i a la democràcia. Un home, amb 30000 militars a les seves ordres imposa la seva voluntat i la seva "particular" visió de l'estat al mateix govern. El que em porta a pensar...

Els retalls que va patir l'Estatut Català van ser deguts a l'adaptació del text a la constitució (com ens han volgut colar) o responen al xantatge d'estaments "més poderosos"?.

Què hi ha, en aquest context, d'una reforma de la constitució que porti a Espanya cap a un estat plurinacional? Fins on hauríem d'arribar els Catalans el dia que ens prenguéssim seriosament l'autodeterminació?

1 comentari:

Albertinho ha dit...

Home si realment la por a les posicions de l'exèrcit i la seva particular visió de la democràcia condicionen la política espanyol, és per plegar. No s'està criticant a ETA per el mateix? No s'està tancant partits polítics i diaris per, en teoria, estar a favor de les armes? Home....no hem quedat que la democràcia no pot estar condicionada per els terroristes. Però sí que pot estar condicionada per un altre tipus de 'terroristes', el terrorisme d'Estat, els dels militars prepotens i fora de control.