dilluns, 18 de febrer de 2008

Coses que passen. El meu company de pis

Ah, no sabies que tinc un company de pis?

Bé,jo tampoc fins la setmana passada:

Era un divendres fosc. Vaig sortir del despatx, era tard i els diferents casos oberts en els que havia estat treballant m'havien embotat el cap. Un cop al carrer vaig aixecar els ulls per comprovar que la pluja encara era una realitat als carrers foscos de la gran ciutat. Em vaig calar el barret i vaig pujar-me les solapes de la gavardina. Impassible, com un un espectre, em vaig dirigir cap al meu pis al número 13 de Prescot Street.

Després de deixar la gavardina i el barret a l'entrada vaig dirigir-me cap a la cuina a servir-me un got de whiskey i pendre-me'l mirant per la finestra cap a l'infinit... a l'estil dels detectius. Encenc el llum i inmediatament veig que hi ha una cosa que no està al seu lloc. Una hombra. Fosca. Ràpida. Àgil. PELUDA. Corre pel marbre de la cuina i s'amaga darrere el microones. Jo, amb la sang freda que em caracteritza, tinc la clàssica reacció d'un detectiu curtit en mil batalles:

Ostia Ostia Ostia!!!!!

Què era? Empasso saliva. No m'ho puc creure. Mardito Roedore!!!!

Fredament (com una nena espantada) aixeco el microones i allà està....

La Bèstia!!! ... de 5 centímetres

La bèstia em mira amb ulls assassins i fa un bot. Jo, en una reacció calculada, més pròpia d'un llinx que d'un humà deixo caure el microones (en realitat ho vaig fer perque em vaig cagar les calces) i la bèstia (de 5 centímetres) queda atrapada i comença a cridar (Jo més ... per espantar-lo més que res ... ejemmm). És el moment:

En este gallinero sólo hay sitio para un gallo, pequeño.

Aixeco el mànec de l'escombra. Estic disposat a acabar-ho tot. Jo no pago 400 lliures al mes per compartir el pis!!. Apreto el puny. La meva respiració s'accelera. Estic apunt de ... MATAR... amb una escombra (gran arma de destrucció massiva)

...

...

I no va el molt cabró i s'escapa?

Salta a terra, corre com una bèstia (which is) i es fica dins un forat al darrere d'un moble de la cuina. Bé. Ja sé per on ha entrat.

I aquí és quan comença el Momento CSI:

Primera pregunta. Com s'ho fa un ratolí per pujar fins al marbre de la cuina?. Els ratolins són àgils i ràpids ... però es caguen arreu i deixen rastre. Així que segueixo unes cagades i dedueixo que va pujar a una prestatgeria que està a mitja alçada. D'aquí va pujar al cubell de les escombraries i d'aquí va saltar al marbre.

Frase Horatio del dia: "Es rápido, ágil y listo ... pero tiene un grave problema de esfínteres"

Degut alproblema d'esfínters l'he posat l'àlies de Kagoncete.

Quin era el mòbil?

Les taronges. Sí sí. Tenia unes taronges a sobre del marbre. Dolces, rodones i turgents... (ep,que parlo de taronges de menjar eh?). I la olor sens dubte va atraure al sospitós.

Com va entrar?

Pos per on va sortir.

Escenari, mòbil i arma del crim. Cas resolt.

O no?

En realitat no es tracta d'un delinqüent comú ... és un autèntic psicòpata!!!. Un assassí en sèrie

Avui arribo, un dia més, amb el barret, la gavardina i el meu aire Humphrey Bogart característic (riure). Obro la porta del carrer i començo a pujar les escales. Sento un soroll al darrere. Paro. Em giro lentament, repassant mentalment les meves classes de Niu-jitsu, kung-fu i pressing catch. I allà estaven ... La veïna del primer i la veïna del tercer... coi ... això pren aires de peli porno.

La del tercer, Búlgara, em diu amb cara de pena que te un problema.

There's a mouse in my kitchen...

Is it still there?

Yes. But doesn't move

em ... Is he alive?

(riure) Of course he is. Can you help me?

Així que ens dirigim cap al tercer pis, jo i la noia de la peli. I allà estava. No sé si era en Kagoncete o un germà. Però quan l'he vist allà, fet pols, amb serioses dificultats per respirar, m'he enrecordat del moment microones ... allò li va fer mal, segur. He agafat una caixa i l'he posat dins sense cap problema i l'he portat al container de la brossa. Les veines m'ho han agraït amb 5 hores de sexe continu.

PD. Ara ho escric i em fa pena (el ratolí, no ho del sexe... ho del sexe em fa riure a mi mateix). En realitat era molt guapet, gris i amb el cap betejat amb linies marrons (el ratolí, eh?). Semblava un hamster.



11 comentaris:

El llindar ha dit...

Com diria en Lluis Llach: Assassí!!! Assassí!! jejeje!! Així que tenies un company de pis pelut i juganer ehhh! ;) jajajaja!

Esther ha dit...

Vaja vaja....jajjajaja!!!un company de pis molt wapet,no?!!jajja Després d'això crec que no compartiria pis amb tú, perquè si has de tractar així tots els teus companys de pis....No et vas parar a pensar si el que volia el pobre ratolí era escalfar-se un gotet de llet abans d'anar a dormir????
Buenuuuuu, ahí queda eso!!!Ciao

Albertinho ha dit...

El microones com a arma de destrucció massiva! Clar per això devien atacar Irak, pòtser van trobar un microones en algun palau reial i van decidir carregar-se el país...ara ho entenc tot!!!

JO m'he quedat en que arrives a casa i et fots un whisky cada dia...segur que era un element de ficció?

Asimetrich ha dit...

Llindar, estem parlant de ratolins????

Esther, jo només tracto així als companys de pis quan són petits i peluts... però amb tu podria fer una excepció ;)

Albertinho. Segur que només t'has quedat amb ho del whiskey? ... cada dia em sorprens més,jejeje.

Sabina ha dit...

Pobret, només volia una taronja.....

Dj Raman ha dit...

Bueno....bueno....jajajjaa....hay algo sobre lo que nadie creo que ha opinado..., está el whisky (jajaja), el microondas.., las cagadas, las naranjas....pero.....jajajaja, lo de la Bulgara y su paga...vaya tela...Y ojalá no me pase....porque con las vecinas que tengo...jajajaja....que lo atrapen ellas al ratón....

Bien por Kagoncete, ahora estarás deseando que vengan los tíos, primos, cuñados....etc..no???? jejejejeje

Asimetrich ha dit...

NNNNoooooooo!!! familia no por favor!!!!!

En realidad mi cocina está camino de convertirse en un Búnker anti-mardito roedore.

Tengo una instalada una trampa ratonera y un trasto que emite ultrasonidos a no se cuantos muchos-decibelios. Yo no lo oigo (evidentementte) pero para un ratón o rata es como si entrase en una habitación donde suena la bocina de un barco petrolero a toda mecha. Un repelente vamos.
Para colmo me dediqué a tapar agujeros de los muebles (estan mal ensamblados y quedan rendijas por donde puede colarse un bicho pequeño).

Así que espero no tener más visitas... pero quien sabe, estos bichos son mu listos.

Ah, com actualització: Avui he baixat la brossa. La caixa on vaig ficar en Kagoncete estava oberta...
...
...
i allà estava el seu cadàver:

RIP Kagoncete ?/?/2007 - 18/2/2008

Dj Raman ha dit...

joder!!!, pero decía lo de que vengan los parientes por la paga que te hizo la Búlgara....jejejejeje

Asimetrich ha dit...

Sí ya, pero dado que el ratón fue real y la sesión de 5 horas de sexo es un elemento de ficción ... pues prefiero que no vuelva el ratón y yastá... jejeje

noemi ha dit...

Espero que lo del sexe sigui un element de ficció por la cuenta que te trae y el divorcio que te voy a plantar que te voy a dejar en calzoncillos xavaaaaaaaaal!! jo estic amb la sabina, el pobre només volia una taronja....

Asimetrich ha dit...

Ostia, és d'aquelles coses que penses:

"això pensa-ho però no ho escriguis"

però com de pensar no en sé massa, vaig i pam! se'm cola. On tindré el cap?

Evidentment tothom sap diferenciar els elements de ficció de la història ... ... ... no?