dilluns, 4 de febrer de 2008

animals fluorescents


És sorprenent el que ens pot oferir l’enginyeria genètica. Peixos, gats, ratolins, porcs ... tots fluorescents, animals manipulats genèticament que llueixen en la foscor.








Les proteïnes fluorescents estan a l’ordre del dia. Si volem veure en directe com es mou una hormona dins la cèl·lula, podem fusionar-la a una proteïna fluorescent i podrem traçar el seu periple intracel·lular gràcies a aquest "marcatge", desde que es sintetitza al Reticle Endoplasmàtic fins el seu transcurs pel Golgi i la seva secreció. En altres casos, el marcatge de cèl·lules cancerígenes amb proteïnes fluorescents ens permet seguir-les en el procés de metàstasi. Així, gràcies a la fluorescència es poden estudiar processos complicats d'una forma relativament senzilla.

Però és d’alguna utilitat dotar aquests animals del dubtable honor de brillar sota llum negra? És a dir, quin interès te fer que un animal expressi una proteïna fluorescent tal qual?. En principi la única utilitat que te és demostrar que és possible introduir material genètic funcional a les cèl·lules d’un ésser viu. Dit així pot sonar frívol, però implica tot un munt de possibilitats. Entre elles un dels objectius de l’enginyeria genètica, la humanització d’animals.

Durant els darrers anys s’han trobat certs casos en els que no és possible utilitzar un animal com a model similar a un humà. Això vol dir que un fàrmac actiu en un ratolí podria no ser-ho a una persona. El mateix ocorre en altres àmbits més allunyats de la recerca farmacològica, com pot ser l’estudi de certs mecanismes que porten a malalties ja sigui neurodegeneratives o cardiovasculars. Per aquest motiu la humanització d’animals d’experimentació és un camp que aixeca cert interès. De moment existeixen empreses que comercialitzen ratolins humanitzats mitjançant la tecnologia del Knock-in, la substitució d’un gen del ratolí pel seu homòleg humà. Però un sol gen potser no és prou. Perquè no humanitzar tot un metabolisme o tot un òrgan? Actualment, per que les tècniques de transgènesis encara no ens permeten fer manipulacions tant complexes.


Sí, són ratolinets fluorescents al costat de ratolinets que no han heretat aquesta característica


Per tal de poder manipular el genoma animal d'una forma àmplia calen tècniques potents, i això és el que es busca en l’actualitat mitjançant l’emergent tecnologia de la clonació animal. Continuament surten noves tècniques, nous procediments que permeten insertar DNA dins el genoma dels animals d'experimentació. I per comprovar la validesa d'un nou mètode d'aquest tipus, cal demostrar que és possible usar-lo per introduïr material genètic. I la demostració més evident i senzilla pot ser intorduir una proteïna fluorescent. .. perque "salta a la vista" que la nova tècnica funciona. I no només veurem si funciona, sinó en quin grau... podrem fer-nos una idea de quant DNA s'ha introduït de forma exitosa al genoma i també si la seva expressió és localitzada o ubiqua. per que no és el mateix tindre un porquet amb (només) peulles fluorescents, que tot un senyor porc fluorescent, del que podem fer unes bones butifarrotes fluorescents!.

Tot plegat, més indicis de cap a on pot anar i que pot fer la biotecnologia actual. I, tot plegat, certa barreja de sensacions, des de l’admiració per les possibilitats de la tècnica fins a la perplexitat que ens deixa els pels de punta, precisament, per veure del que som capaços.

Per acabar us deixo un vídeo sobre porcs fluorescents i ... l’únic animal fluorescent que podeu comprar per tindre a casa vostra: peixos de colors ... . I es que qualssevol tecnologia és susceptible d’usar-se de forma frívola.