dilluns, 31 de març de 2008

Pensem!

Qui no ha tingut mai una d'aquelles converses "d'arreglar el món"? Una conclusió a la que s'acostuma a arribar (si no La conclusió) és que cal un canvi de mentalitat a nivell global . Tant fa d'on som, a qui preguem o el nostre color, tots volem el mateix. Al blog Com gotes a l'oceà he vist avui un vídeo que crec que val la pena fer-ne difusió:


4 comentaris:

El llindar ha dit...

Ja faig bé de no llegir ni escriure al blog des de la feina, definitivament no crec que la mentalitat d'aqui acceptes un video així. Al estar en un centre del govern, el contingut d'aquest video està explicitament entre els continguts que no puc veure des de la feina. De fet blogspot no esta prohibit en si, però si que ho està el myspace (o se perque em va sortir una advertencia un cop que vaig clickar un link). Algun dia posa-re en el llindar el contingut de l'advertència, la veritat és que des d'una mentalitat Europea fa riure, però US is different!

Albertinho ha dit...

El vídeo és molt bo. Em sembla molt bé que n'hagis fet difusió! I la força de la opinió pública és la força que haurà de posar les coses al seu lloc.

El que passa és que tot i que el vídeo sembla reflexar una cosa que és evident a ulls de la majoria, perquè després en els països surten els dirigents que surten elegits. I lo pitjor, hi ha gent que els vota, i no només 4 o cinc perduts.

Aviam llindar si ara et tornaràs pro Bush!!! jejeje!! ;)

Asimetrich ha dit...

Bueno ja se sap que a les eleccions sempre s'ha de votar als partits existents. Però també està clar que els partits han d'anar per on diu el poble, encara que sigui per captar vots. Així que si entre tots clamem pel diàleg, al final els polítics hauran de claudicar.

A US deu passar el mateix, però allà és més difícil per que ser anti patriòtic és un insult força brut. Tot i això, llindar, estic segur que aniràs coneixent a gent que estarà en contra de tot això de la censura que esmentes. Però sí que segurament allà els canvis de mentalitat són més difícils per l'estat d'excepció constant en el que viuen. Per cert ... ves amb compte amb el que poses al blog, a veure si un bon dia et venen a visitar uns senyors vestits de negre i et fan desaparèixer ...;)

El llindar ha dit...

Bé, mentre no escrigui des de la feina estic més o menys tranquil jeje! Avui mateix he hagut de fer un resum de tota la meva vida per a que pugui ser investigat abans d’obtenir l’aprovació definitiva per a treballar en un centre del govern :S Tot el que hi ha a l’ordinador de la feina queda gravat cada dia i hi ha una advertència on deixa molt clar que el dret a la privacitat no existeix. El contingut d'aquesta advertència també és força curiós. Lo de canviar mentalitats aquí ho veig força complicat, ja que viuen en un estat pre-bèlic o bèlic constant. Avui mateix parlava amb una noia americana, que de cop em deixa anar “després de la gran depressió que varen patir als anys 30, va venir la guerra i això va fer reviure l’economia del país, i afegeix, “és trist, però és així”. I no ho deia per que hi estes a favor, sinó com a resignació, però més clar, l’aigua. És el que han vist des de petits i costa molt què, si algú d’aquí no ha viatjat massa, pugui acceptar un punt de vista contrari. Però bé, només porto un mes, i encara no tinc l'opinió formada, però tot i així, l'estat de Maryland on estic actualment em sembla una mica més obert mentalment que no pas el d'Arizona on vaig estar fa 2 anys, suposo que deu anar per zones també.