diumenge, 16 de març de 2008

reciclar l'aigua ... La resposta més senzilla acostuma a ser la bona

Tot i que aquí estic avorrit de veure ploure i mullar-me, al meu país tothom mira al cel, cercant algun rastre d’aigua. Els ambassaments catalans registren els pitjors números dels que es te registre, fregant el 20% de la capacitat i no es veu que això es pugui solucionar, al menys a curt termini. En moments com aquests salten les alarmes i es busquen remeis, però no són fàcils. De moment Barcelona destaca com la ciutat amb menor consum d’aigua de tot l’estat, el que indica que la conscienciació i l’acció conjunta de tots és possible, en primer lloc, i un factor determinant per solventar qualssevol problema.

Però no deixa d’alarmar-me el fet de que aquells en els que confiem per gestionar els nostres recursos no acaben de donar la talla (gestors i Agència Catalana de l’Aigua). Últimament tots ens hem vist sorpresos per les pèrdues en la xarxa de distribució d’aigua potable. Així, la canonada Cardedeu-Trinitat perd 216000 litres diaris,uns 9000 litres per hora. Considerant que s’estima que cada persona consumeix uns 118 litres al dia (a Barcelona, 225 a Girona), aquesta pèrdua seria equivalent a que unes 1800 persones no tinguessin accés a aigua cada dia. Al diari de Girona (20 Gener del 2008), la directora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) parlava de que la xarxa de distribució gironina podia estar perdent entre un 40% i un 50% de l’aigua.

I són pèrdues fins a cert punt “consentides”, donat que les feines de reparació s’allarguen anys i panys ... “són complicades” diuen. D’acord. Ara imagina que has de construir un oleoducte ... complicat no?. I imagina’t que es posa en funcionament i resulta que aquest oleoducte perd un 50% del petroli que hi circula ... quants dies més creus que duraries a l’empresa?. És clar, el cost de l’aigua és baix i es paga entre tots amb els impostos. Com no hi ha interès econòmic al darrera es deixa de banda i si passa res ... és culpa del clima.

Quan es parla de solucions, la situació és encara més penosa. Uns parlen de transvasaments, obres faraòniques que triguen anys a construir-se i, el més important, que prenen els recursos d’un lloc per portar-los a un altre ... Quin sentit té quan a tot arreu ens manca l’aigua?. Altres parlen de plantes desaladores. Potser és una solució a més curt termini, i el cost de l’aigua generada mitjançant aquesta tecnologia cada cop és més baix degut als avenços tècnics. Per tant no sembla un mala idea. No oblidem que s’ha pres molt seriosament la possibilitat de portar aigua a Barcelona en vaixells des de una planta desaladora Andalusa. Si això es du a terme, serà per que la planta desaladora del sud no sap que fer amb l’aigua que obté ... la raó? Doncs que van construir la planta, però no els conductes necessaris per distribuir l'aigua... Irònic, no?... Encara que sembli paradòxic, en alguns casos les solucions no sempre solventen els problemes.


oooh quina set!

Fa poc la Noe, cap de plantes depuradores d’aigües residuals (pels qui no sabeu de qui parlo) em comentava ho fàcil que seria reciclar les aigües residuals i fer-les potables. És clar que en un principi la idea de beure’m el que llenço cada dia pel vàter em va fer aparèixer un somriure escatològic a la cara. Però és impressionant veure com l’aigua que arriba de les clavegueres d’una ciutat (amb les coses que arriben) esdevé aigua cristal·lina després d’uns quants processos biològics.


Aquesta aigua cristal·lina és abocada a torrents i aprofitada per regants. I en alguns casos fins i tot a servit per recuperar sistemes humits, com aiguamolls. Però tot i això, la gran part es llença. En qualssevol cas, aquesta aigua depurada no és més perjudicial que l’aigua d’un riu. Què passaria si es dirigís cap a plantes potabilitzadores?. En aquests temps que estem tant obsessionats per reciclar-ho tot, que fins i tot alguns llocs fashion usen envasos plàstics reciclats (garrafes de lleixiu, etc) com a pantalla de làmpara per que queda guai ... ningú més ha pensat a reciclar l’aigua?.

Les depuradores d'aigues residuals ja existeixen. Les potabilitzadores també. Només caldria construir les canonades que portin l'aigua de les primeres cap a les segones. Si comparem aquests costos amb els generats per plantes dessalinitzadores (que també necessiten xarxes de distribució) o transvassaments, el reciclatge de l'aigua seria, segurament, l'opció més barata ... i segurament la més ràpida. Pot ser se m'escapa alguna cosa, alguna rao' per la que no es pot fer ... Qui sap ... (I qui ho sàpiga que m'ho expliqui, si no te inconvenient)

El que sembla innegable és que hi ha uns quants asseguts a poltrones que podrien preguntar a la gent que toca aigua cada dia, enlloc de mirar-se’ls per sobre de l’espatlla. Segurament es trobarien amb un allau d’idees fresques i amb la possibilitat de revolucionar la gestió dels recursos hídrics. Per que, com he dit a l’inici del post, l’acció conjunta és un factor determinant per solventar qualssevol problema.

4 comentaris:

noemi ha dit...

Evidentment, davant aquest post que és el meu pà de cada dia no me'n puc estar d'escriure-hi un comentari. Asimetrich tens raó en tot, però com molt bé dius no em tingut mai cap problema greu amb l'aigua com aquest any, i potser lo pitjor encara està per arribar. Les canonades de conducció de l'aigua té un simil molt semblant amb les carreteres que ens conecten les poblacions, que són les competències, diputació, ajuntament, govern generalitat, govern central??? als colectors els hi passa el mateix, i el temps, els papeleos, els diners i la falta de pendre decisions fa que tot enlenteixi un problema que ningú, i repeteixo ningú n'ha fet mai cas fins que ara, sembla que tothom com diu asimetrich mira al cel i busca responsables. El pas d'aigües residuals a aigües potables encara falta investigació, que evidentment poca gent du a terme, però estic convençuda que a la llarga ho podríem fer perquè coses més difícils ha fet la humanitat,i actualment les depuradores no només tenen capacitat per eliminar la matèria orgànica, sinó també el nitrògen i el fosfor impensable fa uns anys. El que si que es pot fer i es sap i es fa en algunes poblacions es fer una aigua apta per al ús (que no consum) humà, neteges dels carrers de les poblacions, de les fonts ornamentals, dels regs dels camps dels pagesos o regs dels camps de golf, jardineria.... tot això que és realment el que més ha esfonsat els nostres embassaments i que actualment no ens hauríem de veure tal com estem. Gràcies asimetrich per pensar en un tema tant important, i que poc ens adonem, aneu a qualsevol població i pregunteu on està la seva depuradora, estic convençuda que casi ningú sabrà on està. La societat s'ha encarregat d'amagar-les, perquè diuen que fant pudor, i és desagradable a la vista, sort que els últims anys han permes que de tant en tant vingui algun col·legi perquè els nens aprenguin a valorar-les!!!!
Canviant de tema, que ja toca que sapigueu que prisma ja té internet a casa apreteu-lo ja perquè actualitzi el blog!!

la Teresa ha dit...

Estic d'acord amb tu, Noemí. Hauríem de tenir aigües amb qualitats diferents per a usos diferents. Amb la manca d'aigua que estem patint, és increïble que encara es faci servir per regar el jardí i que es renti el cotxe amb la mateixa aigua que surt per l'aixeta. D'altra banda, també cal avançar ràpidament vers un estalvi d'aigua domèstica i industrial, amb polítiques de conscienciació ciutadana i, sobretot, amb una internalització del cost real de la provisió d'aigua potable, tal i com s'ha fet (una mica) a Barcelona.

Asimetrich ha dit...

Benvinguda al Blog Teresa. És un gran honor per mi que comparteixis les teves opinions aquí,sobretot si és per fer aportacions tant interessants.

De fet les polítiques de conscienciació funcionen, sempre he pensat que, afortunadament, vivim a una societat que acostuma a ser sensible a tota mena de problemes si són ben exposats o si ens afecten de ple, com és el cas de l'aigua. En el cas de Barcelona es demostra un cop més.

El problema es troba, com diu la Noemí,quan parlem d'elements sobre els que la societat te ben poca cosa a fer,com és el cas de les infraestructures, que depenen dels gestors, dels polítics. Si bé en el cas de rodalies o dels peatges tots en parlem, en el cas de l'aigua és flagrant però es sap ben poc. Tots junts podem estalviar,ho veiem en el cas de Barcelona, però s'estalviaria molt més si les pèrdues en la distribució d'aigua es reduïssin. En aquest sentit, la Noemí ens il·lustra molt bé sobre la deixadesa dels "d'adalt".

Així, com be dieu totes dues, cal una nova "cultura de l'aigua" ... expressió amb la que molts s'omplen la boca però després es fa ben poc.

Albertinho ha dit...

La conscienciació ciutadana és el primer pas, però no és pas la solució. La població pren consciència de que falta aigua, de que s'ha d'utilitzar el transport públic, de que s'ha de reciclar, de lo que vulgueu...Mentrestant els polítics...aquells que podrien prendre decisions importants amb repercussions importants es barallen per la cadira. Ah! i una altre...a les darreres eleccions un cop més partits polítics amb programa polític respecte a tots aquests problemes del medi ambient tornen a ser minoritaris!

A part de tot això una gran idea lo de reciclar aigua. Sembla mentida que aquella aigua pestilent i de color marronós es pugui acabar bevent. Noe hauries de començar a posar-ho en pràctica a la Depu, aviam com us surt i sí surten bons resultats ho escampes! ;)