Un títol senzill per un tema molt complicat. Fins a quin punt es pot parlar d’intel·ligència animal? Que entenem per aquest concepte? Serà en Kagoncete el de la foto d'adalt?.
Recentment em va sorprendre un animal, un dofí anomenat Moko (sí, un nom certament curiós) que habita a les aigües de la illa nord de Nova Zelanda. És ben conegut per que acostuma a jugar amb la gent que es banya a la platja i ha esdevingut una atracció turística recentment. De fet, els dofins disfruten de la nostra companyia ... els devem semblar divertits, amb les nostres llargues extremitats i amb ho patossos i maldrestes que som a l’aigua. Se t’apropen, neden envoltant-te i tracten de provar les teves habilitats natatòries enfonsant-se per veure si els pots seguir ... després tornen i sembla ben bé que s’enfotin de tu amb aquell somriure permanent que porten a la cara. Però no és aquest lligam lúdic el que em va sorprendre de Moko, sinó la seva actitud altruista.
A principis d’aquest mes, a la platja de Mahia van arribar dues balenes pigmees, una mare i la seva cria, fet bastant habitual a les costes de Nova Zelanda. Estaven perdudes i no sabien com sortir d’aquelles aigües poc profundes, fet que suposa una mort lenta per uns cetacis tan grans. El conservacionista Malcolm Smith es va dirigir cap a les dues balenes per tractar de retornar-les a mar obert, però els seus intents resultaven estèrils. Fins que va arribar Moko. Els que estaven allà diuen que el dofí es va dirigir a les balenes, que van acceptar a seguir-lo. I tranquil·lament les va dirigir per un estret pas cap a mar obert.
A què es pot atribuir una acció similar si no és a la intel·ligència? Aquest episodi va més enllà de la empatia o del vincle emocional que es pot establir entre un gos i el seu amo. I per suposat molt més enllà del que s’entén com a instint.
Imatge: Dusky dolphins.
I es que encara ens queda molt per aprendre dels dofins, per exemple el seu llenguatge. L'intent més seriós d'estudiar el llenguatge verbal d'aquests cetacis el va protagonitzar en John C. Lilly, neurofisiòleg americà que al 1950 va establir un laboratori per l'estudi i ensinistrament de dofins a les illes Vírgenes. Però un temps després en Lilly va abandonar els seus estudis. Segons les seves pròpies paraules resultava massa cruel tindre en captivitat uns éssers tan intel·ligents. Entre els seus descobriments, es troba la capacitat dels dofins d'aprendre el nostre llenguatge ... no, no vull dir entendre'l, sinó arribar a pronunciar algunes paraules en anglès, tot i que "amb un pèssim accent" segons Lilly. A més, es transmeten els nous coneixements entre ells, de forma que després d'ensenyar a un dofí els sons corresponents als números de l'1 al 10, aquest va ensenyar als seus companys tota la seqüència.
Actualment el que es sap d'aquests companys marins és més fisiologia que no pas lingüística. Així, se sap que el cervell d'un dofí està sobradament preparat per la comunicació verbal, per tamany i fisiologia. No obstant, encara no entenem el seu idioma, entre altres coses per que parlen a una freqüència 10 vegades superior a la nostra ... el que vol dir que ells podrien parlar amb nosaltres en "humà" si baixessin de "revolucions" però nosaltres mai podrem parlar amb ells en "dofí" ... sense ajuts tècnics, és clar.
Tot i això, la comunitat científica no accepta de moment que els dofins tinguin un llenguatge. Però aquí entra en joc des de la definició de llenguatge, que no està massa clara, fins el fet que queda molt per estudiar sobre la comunicació en "dofí", ja que es sap ben poca cosa. No obstant, tenint present com en Moko va va solventar l'episodi de les balenes a Nova Zelanda ... Què vols que et digui? Crec que només és qüestió de temps. Sigui com sigui, és una llàstima que es destinin tants recursos a la cerca d'intel·ligència artificial o extraterrestre i ens deixem de banda aquests cetacis ... t'imagines el que ens podrien arribar a contar?
A continuació et deixo un vídeo que no va de dofins. Potser no es pot parlar d’intel·ligència, però de vegades animals que considerem autèntiques bèsties ens sorprenen.
6 comentaris:
Molt guapo aquest post, jo sempre he pensat que tenim una visió massa antropocèntrica del que és la intel•ligència, segurament degut a que els que l’estudien la majoria són psicòlegs i neuròlegs, dues disciplines enfocades només a l’home, encara que també fan experimentació animal, aquesta sempre està relacionada amb l’ésser humà. És el que hi ha, ens hem cregut sempre que som l’espècie superior i per tant no entra al cap que es pugui parlar d’intel•ligència animal, encara que hi hagi casos molt contrastats, com els ximpanzés, capaços de construir eines o fins i tot capaços de fer servir eines per a construir-ne d’altres. Pel que fa a la capacitat de comunicació, no se si això es un símptoma d’intel•ligència en si mateix, més aviat seria una capacitat que fa augmentar les capacitats socials de l’espècie que la té. Ah! El documental que has posat ja l’havia vist, el que no se és el final, si realment es fa càrrec del mico per que s’ha carregat a la mare o només se’l guarda de postres :D En el primer cas es podria dir que és un raonament bastant elaborat i podríem dir que intel•ligent, si se’l guarda per postres... home, també seria intel•ligència, ja que demostraria una habilitat per jugar (ja que seria això el que esta fent amb el mico doncs), que molts felins la tenen entre d’altres espècies la tenen i que també és una actitud “intel•ligent” en certa manera.
Ja torno a ser a aquí, és que m'havia deixar de dir que cada cop que entro i veig la foto del ratolí em recordo del cagonceta... snif! snif! Que bonic que li hagis fet un homenatge jejeje!
Comparteixo amb tu la visió antropocèntrica, que és extrapolable a ... ... TOT. Trobo molt interessant el tema micos, de fet cada dos per tres surt algun estudi que els posa més amunt en el concepte intel·ligència. Com en el cas dels dofins,crec que encara ens queda endur-nos alguna sorpresa grossa amb tots aquests animals.
En quant al vídeo, fixa't que en quant veu al nounat deixa de banda la mare ... ni se la menja. I ho dels postres .. jejeje. Ves a saber, potser també veu al petit co m una joguina, que els felins són molt juganers, i no hi ha res d'instint maternal pel mig ... però qui sap, com ho expliquen de forma tan emotiva ...
I el Kagoncete estarà sempre a la meva memòria ... així que no serà aquest l'últim homenatge jejeje.
Molt interessant aquesta reflexió. De fet, l'home, que sempre s'ha cregut "tocat" per un do especial i diví, ha orientat tot els seus esforços a fer que els animals puguin entendre el seu llenguatge. Si som realment tan intel·ligents, no seria més fàcil que nosaltres aprenguéssim el seu? En el cas dels dofins, potser hi ha el problema tècnic de freqüències que tu esmentes, però... i totes les altres espècies? Tot i tenir pressumptament un repertori de sons més reduït, que jo sàpiga encara no s'ha pogut desxifrar completament el codi de comunicació que fan servir... D'altra banda, jo que he tingut un munt de gossos i gats ( i també he tractat amb vaques, gallines i altres animals de granja), et puc dir que no em sorprèn gens el comportament del dofí amb les balenes pigmees. Els animals són capaços d'experimentar compassió, enveja, revenja, admiració, curiositat.... Per exemple, quan els meus tres gossos van a passeig (al camp i deslligats), si a l'hora de tornar cap a casa n'hi ha un que triga a aparèixer, els altres pateixen i van a buscar-lo. De vegades, fins i tot el renyen. O, algunes altres vegades, si tenen el dia boig, segueixen el seu exemple i allarguen una mica l'esbarjo. El que em sorprèn de debò és que això sorprengui als científics. Realment, sí que tenim una visió molt antropocèntrica de la natura.
Molt interessant el tema.
Sense cap dubte els dofins són molt intel·ligents. Creure que només els humans posseïm intel·ligència és absurd.
Jo faig el doctorat en Intel·ligència Artificial (àrea on per cert no s'hi dediquen tants diners eh!! al menys a Espanya), així que estic acostumat a pensar en intel·ligències no humanes.
A molts ximpanzés i goril·les se'ls calcula un quocient intel·lectual al voltant de 80, no gaire lluny de del 100 de la mitja humana.
Curiosament alguns camps on la Intel·ligència Artificial està tenint més èxit són els que busquen solucions inspirades en la natura, en comptes d'intentar imitar les persones. Per exemple el Swarm Intelligence (intel·ligència d'eixam) és un camp a l'alça, i es basa en observar la intel·ligència emergent de macro-organismes com les colònies de formigues.
Ens queda moltíssim per aprendre dels animals.
Estic impressionat pel nivell dels comentaris d’aquest post. No m’imaginava que tindre un blog pogués ser tan enriquidor. Gràcies!.
Teresa, em sembla molt interessant el que dius. En primer lloc per l’opinió en quant a la visió antropocèntrica (equivocada segurament) vers la natura, opinió que compartim tots. En segon lloc pel tema intel•ligència i comunicació. Tots els que tenim o hem tingut gossos no deixem de sorprendre’ns cada dia amb aquests companys incondicionals. No obstant, crec que cal matitzar el concepte de llenguatge. Quan em refereixo al llenguatge dels dofins, la meva intenció és parlar de llenguatge amb tots els ets i uts. És a dir que, de poder entendre’ls, poguéssim mantindre una conversa on ells ens expliquessin la història de la seva família i ens tiressin en cara ho marranos que som per llençar la nostra porqueria a casa seva. Ho demés és comunicació. De comunicació en tenen les termites i fins i tot les cèl•lules del nostre cos (això ho he llegit tot mirant coses sobre el llenguatge dels dofins, no és que en sàpiga del tema... així que tampoc t’ho creguis massa ;-) ). M’agradaria haver fet més èmfasi en el concepte de llenguatge, però no he arribat a explicar-me prou bé en aquest sentit. De fet, pel que he entès, tampoc s’ha arribat a un consens sobre la definició de llenguatge quan s’aplica a animals... serà qüestió d’antropocentrisme un cop més?
L’episodi del Moko i les balenes (coi,sembla el títol d’una pel•lícula) crec que sorprèn per que el dofí sembla ser capaç de comunicar-se amb membres d’una altra espècie als quals no coneixia prèviament, com dient “veniu que us portaré cap a mar obert” i les balenes l’entenguessin a la primera i el seguissin. Com si el dofí sabés parlar “Balenés”. Si es tractés d’un dofí ajudant altres dofins trobo que no sorprendria gens, però aquesta comunicació inter-espècie sembla anar més enllà del vincle de grup o de la comunicació no verbal de molts animals. Com a mínim, voldria dir que el dofí sap imitar el llenguatge no verbal de les balenes i utilitzar-lo correctament ... que ja tindria cert mèrit considerant que jo fa temps que estudio anglès i encara tinc problemes de comunicació amb els anglesos!!! (sens dubte el Moko és més intel•ligent que jo). Ep! És la meva opinió, que consti.
Edu, segur que a Espanya no s’inverteix prou en intel•ligència artificial ... per que no s’inverteix en res! ;-) . No trobaràs cap persona vinculada a la ciència que estigui content amb els recursos destinats al seu camp. M’aposto el que vulguis, ni que parlis amb el Mariano Barbacid. Però si deixem de banda Espanya, mentre escrivia el post vaig estar llegint sobre alguns dels projectes del MIT ... i ja li agradaria tindre als estudiosos dels dofins una desena part del que allà es destina a intel•ligència artificial!. Ah, i no sabia que els goril•les tinguessin un quocient tan elevat ... si podrien formar part de l’exèrcit espanyol!!! (el límit no es va posar a 70?). Gràcies per la informació sobre intel•ligència artificial, trobo que treballes a un camp fascinant.
Crec que tots coincidim en que encara ens hem d’endur un bon munt de sorpreses amb tots aquests animals. I no oblidem que els dofins tenen un cervell molt preparat fisiològicament pel que es diu llenguatge verbal... pot ser arriba el dia que puguem mantindre una conversa amb ells?
Publica un comentari a l'entrada