Les mòmies ionquis (Què te a dir un cacahuet part 2)

Reprenc el que vaig encetar fa un temps al post Què te a dir un cacahuet d’en Cristòfol Colom?. La possibilitat de l’existència de contacte entre civilitzacions Americanes i de la resta del món abans de Colom és un tema d’estudi que es mou entre l’especulació, les pseudociències i els fraus. Sens dubte són aquests últims els que més mal han fet a la comprensió de les civilitzacions antigues. Com a conseqüència, sobre qualssevol nova troballa hi recau sempre l’ombra de la sospita ...

La història comença a l’any 1992 (l’any del Cobi, de Maragall com a alcalde i de la primera chaminyons del Barça) a Munich, Alemanya, quan científics del Museu de Munich decideixen començar una sèrie d’anàlisis en profunditat de les mòmies egípcies propietat del museu. Amb aquesta finalitat van cridar a la Doctora Svelta Balabanova, toxicòloga de renom, per que s’encarregués dels anàlisis toxicològics (evident, no? No la cridarien per fer els bocates de pernil ... homeeeee Joseeeeep).

La sorpresa arribà amb els primers resultats. Les mòmies donaven positiu en cocaïna i nicotina. Era quelcom intrigant, com podien trobar-se restes d’aquestes substancies en cossos egipcis de més de 3000 anys? Més que res, per que se suposa que la cocaïna i el tabac són originaris del continent Americà i no van arribar fins a nosaltres fins després de la “descoberta” d’Amèrica. Les anàlisis es van repetir i contrastar a diferents laboratoris i usant tècniques que avui en dia estan acceptades com a proba forense de consum en vida d’aquestes substancies, obtenint-se idèntics resultats.

Com a conseqüència (esperable) van començar a alçar la veu tot un munt d’escèptics. Es va suggerir en primer lloc que es tractava d’una contaminació, però es va descartar aquesta hipòtesis després d’un munt d’anàlisis. Més tard es va dir que les mòmies en si podrien ser un frau, doncs se sap que alguns “caçadors de tresors” del segle XVI havien introduït mòmies falses (és a dir, cadàvers contemporanis) a dins de sarcòfags, donat que un sarcòfag amb regalito a dins valia molts més diners que un de vuit. Però els assajos de 14C per un banda i els anàlisis històrics per un altra van descartar aquesta possibilitat.

Malgrat les veus crítiques, Balabanova va continuar amb els seus anàlisis, fins i tot més enllà de les mòmies, analitzant cossos de Sudan, Xina, Alemanya i Austria, cobrint un període que va del 3700 AC al 1100 DC amb un total de 3000 mostres. I en una gran part dels cossos va detectar la presència de nicotina. Començava a quedar clar que el tema tabac ja es coneixia prou bé arreu del món abans del 1492. Però el tabac presentava un problema... El misteri en aquest cas era que la nicotina de les mòmies egípcies era 35 vegades superior a la que es troba a un fumador ... una dosis potencialment letal!!!. O els egipcis es passaven el dia fumats o allà hi havia alguna cosa més. I tant, però ens cal remuntar-nos al 1976 (el millor any del segle XX, com tots sabreu).

El 26 d’Octubre de 1976 arribava a Paris la mòmia de Ramses II. Com estava molt deteriorada es va decidir canviar les benes que l’envoltaven. Així, un cop en Ramses va estar en pilota picada, van enviar mostres de les benes antigues a diferents botànics per saber el material del que estaven fetes i reproduir-les. Al microscopi,la doctora Michelle Lescot va identificar el que semblava impossible... restes de Tabac!. I es que en dosis elevades, la nicotina és un potent bactericida... serà el tabac part del secret de l’avançada momificació egípcia? I si ho era, d'on l'obtenien rutinariament els egipcis si només era present a Amèrica?.

Per tant, si bé el tema de la cocaïna roman com un misteri, sembla que el tabac ja es coneixia a tot el món molt més abans que Colom divisés terra. Podria ser que el tabac es trobés a tot el món i no sols a Amèrica? Pot ser. Podria ser que la història estigui equivocada? Pot ser. Podria ser que el tabac i la coca haguessin arribat a l’antic Egipte via comerç? Pot ser... Perquè no?. Però bé, es tracta d’un d’aquells temes que es silencien i que amb el temps deixen d’existir. Per una banda, per que no ens solucionarà la vida i, per una altra, per que hi ha molt estudiós que ha de conservar la seva bona reputació, i l’últim que els hi cal és que una toxicòloga els desmunti amb 4 anàlisis (o 3000) el que ells han defensat tota la vida.