El pitjor negoci

Imaginem una situació:

La casa Renault decideix llençar al mercat un nou model de cotxe, es dirà Renault maraca. Vol que sigui un cotxe competitiu amb la resta de vehicles de la seva gama, i per això inverteix mogollón de pasta en el projecte. Els hi costa temps i esforç, allargant-se durant 4 o 5 anys. Finalment el tenen, el Renault maraca està a punt per sortir al mercat. El cotxe està molt bé, te tot el que ha de tenir, proteccions laterals, ABS, EPS, GPS, ordinador d’abord, un enanito que crida quan no et poses el cinturó, control de velocitat, forat per posar la llauna de cervesa, mans lliures, reconeixement de veu ... vaja, un model plenament competitiu. Així que la casa Renault es reuneix amb la casa Ford i li diu “Té, et regalo aquest cotxe que he trigat 4 anys a dissenyar i que m’ha costat uns quants milions d’euros”. La casa Ford, quan surt de la perplexitat, es frega les mans, agafa el disseny i comença a produir el nou Ford maraca. I sense haver invertit ni un duro, la casa Ford comença a guanyar diners per un tubo.



Absurd, oi?

Doncs així és el negoci de la recerca a Espanya. Amb els diners dels contribuents, Espanya forma investigadors de bon nivell. S’encarrega de la seva formació durant, al mínim, 4 anys, pagant els respectius sous i finançant-li totes les despeses de material.

I quan l’investigador està format, es troba al bell mig d’un desert. Mira a un costat i a un altre, però no hi ha res. I no li queda més remei que començar a marxar, cercant terres més fèrtils, amb l’esperança que algun dia el desert, casa seva, esdevindrà un indret on poder viure. I a l’estranger, entre tant, l’esperen uns quants grups de recerca, fregant-se les mans per que els hi arriba un investigador ja format que començarà a produir desde bon principi. Si existeix un mal negoci a la terra, aquest és el de la recerca Espanyola. Inverteixen en la formació per després regalar l’investigador a altres països.

Conversa entre Espanya (E) i un investigador (I)

I-Escolta, em sembla estrany...

E- Què tens?

I- Bé ... has invertit un bon munt de pasta en formar-me i ara em regales a la competència ...

E- Ah si? Com pot ser això?

I- No sé, això tu que no has desenvolupat la recerca en tot aquest temps ...

E- Recerca? I això què és?

I- Bé ... com t’ho diria ... Es el que proporciona a un país capacitat d’innovació, que es tradueix en patents, creació de noves empreses ... que comporta nous llocs de treball, inversions a l’estranger ... riquesa, vaja.

E- Empreses? Però si ja en tenim aquí.

I- Sí, estrangeres.

E- I què? Donen feina i aporten diners.

I- Això era abans, quan eres un país de mà d’obra barata. Ara les empreses estrangeres marxen a produir a altres països més barats. De fet ja fa temps que marxen ... Aquí en queden ben poques.

E- Sí, pot ser sí. Però també tinc la construcció per generar riquesa ...

I- D’això ... no has vist el que està passant amb la construcció?

E- Sí,és veritat. De fet ja em semblava estrany ... Jo construïa vivendes i jo mateixa me les comprava. Però com això del mercat és un tema bastant absurd, aquest cercle viciós ha fet que augmenti la meva economia. Sóc bona, eh?

I- Eeeh ... sí ja. Però ara el tema construcció se t’acaba ...

E- Home tranquiiiiil, que encara em queda el turisme.

I- I vols dir que el turisme et solucionarà el pitote que s’està muntant..

E- Bé, no se, però jo sempre he improvisat ...

I- Però tu ho veus que les grans potències dediquen molts recursos a la recerca? Que és la única via que te un pais ric per continuar creixent? Fins i tot les potencies emergents estan invertint en recerca per que no els enganxi el toro.

E- Jeje ... toros a mi, amb ho torera que sóc jo.

I- Joeeeeer ... Perquè hauré tret el tema? No desviïs la conversa, dona!. L’únic que et vull dir és que t’he costat una pasta, i que m’agradaria poder compensar-ho amb producció científica. Així jo no hauria de marxar a prendre pel sac i tu trauries un bon munt de diners... i podries continuar creixent.

E-Uffff... es que això de la recerca és molt complicat, noi. Mola més les coses fàcils, a curt termini ...

I- Però això és pa per avui i gana per demà!. Mira, Espanyita, amb el clima que tens i l’estil de vida d’aquí, si donessis quatre ajudes a la recerca, vindrien eminències de tot el món a treballar!!!. En poc temps estaries al nivell de les grans potències. Si tots els Europeus voldrien vindre aquí a viure, has estat triada com el país més desitjat per viure-hi de tota la comunitat Europea!!!.

E-Veus que bé?

I- Però dona ... Espavila!!

E- Mira, saps que et dic? Que això que em planteges és molt complicat. Jo no entenc de recerques. Però home, si ni tant sols el meu president sap parlar Anglés! Que m’estàs demanant?

I- Serà possible ...

E- Saps que et dic?. Tu busca’t la vida que jo ja faré.

Bé petits, aquí queda això.