Alerta, transgènics a la vista

(comencem amb tralla la setmana... és el que té un finde de clima anglès...)

Desde els experiments amb pèsols de Mendel, la possibilitat d’afavorir la presència de certs gens a tota mena d’organismes ha estat de gran interès per solventar tot un munt de problemes. La biotecnologia actual clama que els organismes genèticament modificats (OGM) poden proporcionar la solució a la gana al tercer món o el desenvolupament de l’agricultura arreu del planeta. Però com tota nova tecnologia, el mal ús es generalitza abans que l’aplicació realment útil. I el màxim exponent de la utilització sense escrúpols i lucrativa dels transgènics el trobem a empreses com Monsanto, que controla el 91% de les llavors transgèniques del món.

Aquesta empresa a utilitzat tota mena de suborns i males pràctiques per tal de fer-se amb el negoci de l’agricultura mundial, introduint els seus cultius transgènics arreu del món. Monsanto va estar condemnada a pagar una multa pel suborn de les autoritats indonèsies per tal d'aconseguir la falsificació de documents sobre l’avaluació del cotó transgènic Bt. Li va costar el suborn més de 50 mil dòlars. Però afortunadament, en aquest cas, els van enxampar i el seu producte va ser retirat del país asiàtic. Aquesta ha estat la prova més evident de les pràctiques il·legals de Monsanto, però no es sap fins a on arriben realment els seus tentacles, doncs aquesta empresa presenta despeses per valor de 700 mil dòlars per pagaments “qüestionables” o directament il·legals entre 1997 i 2001.

Què ho fa que empreses d’aquests tipus hagin de recórrer gairebé de forma sistemàtica al suborn i l’extorsió per colar els seus productes? En primer lloc, i com sempre, l’agonia de l’enriquiment. Però sobretot la necessitat d'eludir controls i estudis, perque saben que les seves llavors transgèniques representen un autèntic perill ambiental i, en alguns casos, fins i tot per la salut. De no acallar les veus crítiques i els organismes reguladors, el seu monopoli agrícola cauria en picat.

Quin és aquest perill dels OGM?

Avui en dia és ben conegut el risc de la introducció de noves espècies a diferents hàbitats. No cal anar a Australia a veure plagues de conills. Sense haver de passar-nos 24 hores a un avió, podem anar a fer una volta per la riba de l’Ebre a veure si veiem un d’aquests Sirulos gegants introduïts fa anys per alemanys afeccionats a la pesca, posant en perill la biodiversitat d’aquesta meravella hidrogràfica. Així, tenint en compte que els cultius transgènics es basen en espècies amb gens “més favorables” per la supervivència, el problema el tenim assegurat.

Així, el número d’incidents relacionats amb contaminació i efectes adversos per transgènics creix dia rere dia. Una ullada al GM Contamination Register ens fa veure que el 2006, el desè any de comercialització d’organismes transgènics, presenta el màxim número de casos enregistrats de la història. El número d’incidents desde 1996 puja fins a 142, la majoria relacionats amb blat, però també hi tenen cabuda la soja,el cotó i l’arròs.

I no és cap sorpresa, la possibilitat de confinar al 100% cultius és pràcticament nul·la. L’exemple més sòrdid el trobem al 2006 i és un cas de contaminació global. Al 2001 l’empresa Bayer treballava amb dues varietats d’arròs transgènic anomenades LLRICE601 i LLRICE 62. Aquestes varietats mai han estat aprovades pel consum, el que vol dir que mai haurien d’haver sortit d’un cultiu experimental. No obstant, al 2006 Estats units va estar exportant arròs contaminat amb LLRICE601 i LLRICE62. Ara, cultius d’arròs arreu del món (Austria, Belgium, Cyprus, Finland, France, Germany Greece, Hungary, Ireland, Italy, Luxembourg, Malta, Netherlands, Norway, Poland, Slovenia, Sweden, Switzerland, and the UK. United Arab Emirates, Dubai, Kuwait and the Philippines, Ghana, Sierra Leone) estan contaminats per aquesta varietat.

Un segon exemple de contaminació el trobem al blat. L’empresa Syngenta va fer públic que entre 2001 i 2004 se’ls hi va “escapar” dels seus cultius experimentals una varietat de blat, el Bt10, no aprovat pel consum. L’empresa volia treure ferro a l’incident dient que la varietat és molt similar a la Bt11, aprovada per la seva comercialització. El “problemilla” de la Bt10 és que porta un gen de resistència antibiòtics...no res, ara l’únic que ens falta és anar ingerint aliments amb gens de resistència a antibiòtics que podrien transmetre’s a bacteris patògens dins el nostre intestí.

Si ni tant sols les empreses, amb una capacitat logística gairebé il·limitada, són capaces de contindre els seus cultius experimentals, com hem d’evitar la contaminació per cultius transgènics arreu del món?

Per tant, el principal problema dels transgènics no són els transgènics en si, sinó l’ús que se’n fa. Per una banda, pel risc mediambiental que suposen. Però també per possibles riscs contra la salut. Tot i que no està del tot demostrat, en certs casos aquests OGM podrien resultar perniciosos. Actualment estem exposats a gens de resistència a antibiòtics i al producte d'altres gens introduïts en aquests organismes, com toxines destinades a fer els vegetals resistents a plagues. Aquests riscs no són clams holocaustics d’ecologistes radicals, actualment comencen a aparèixer estudis seriosos:

Séralini GE, Cellier D, de Vendomois JS. New analysis of a rat feeding study with a genetically modified maize reveals signs of hepatorenal toxicity.

Els organismes i gestors destinats a controlar el consum d’aquests productes necessiten una actualització i prendre’s seriosament el problema, doncs avui en dia no ens garantitzen la salubritat d’aquests nous aliments i molt menys el confinament dels cultius. Malgrat alguns estudis independents (com s'ha vist), la majoria d'assajos sobre aquests productes es fan desde les mateixes empreses que els comercialitzen, el que "podria condicionar" els resultats.

I és que el poder de les grans multinacionals (Monsanto, Bayer, Syngenta, Dow, Novartis, Dupont) arriba a tots els estaments. Com a resultat de tot plegat ens trobem que la tecnologia il·lusionant, capaç d’erradicar els grans problemes mundials s’ha convertit en una eina dels més detestables, dels sense escrúpols, que es dediquen a monopolitzar el mercat i el comerç, esclavitzant i destrossant la vida dels més febles. Els transgènics no només desplacen espècies autòctones, també desplacen famílies i arruïnen a milers d’agricultors que no poden lluitar contra les grans agropecuàries.

Llavors, en vista de tot això, és possible fer un bon ús dels transgènics? La resposta és Sí. Malauradament els exemples del seu ús desinteressat és gairebé anecdòtic front el volum de negoci que mouen i el mal que fan actualment. L’arròs daurat és un bon exemple. Es tracta d’una varietat d’arròs capaç d’acumular beta carotè. En societats amb una alimentació basada en arròs (India, Vietnam o Bangladesh) els nens presenten una deficiència manifesta en vitamina A (producte del beta carotè), el que causa ceguera en uns 500000 nens l’any. La introducció de l’arròs daurat representa una solució intel·ligent.

Tot i això, els interessos econòmics són massa elevats. A les grans multinacionals no els importa la nostra salut, sinó els nostres diners. I tenen el poder necessari com per pagar la vista grossa de molts organismes reguladors. Hi estem exposats, i només en sabrem les conseqüències a llarg termini. Gràcies a la contaminació, mengem transgènics encara que els nostres governs no hagin aprovat la seva comercialització o importació. Encara que ens decantem pel cultiu ecològic, no és cap garantia, les llavors volen quilòmetres, travessen oceans i ens cauen directament al plat.

A continuació us deixo un documental sobre la problemàtica a nivell espanyol:

documental 01/04


documental 02/04


documental 03/04


documental 04/04