dimarts, 8 de gener de 2008

El món perdut

No sé què dimonis deu estar passant últimament que només fan que aparèixer noves espècies de mamífers. Recentment ens sorprenien les imatges d’un simpàtic rosegador que semblava mig ratolí mig cangur descobert per la Zoological Society of London al desert de Mongòlia.

I gairebé alhora, en una expedició a les muntanyes Foja de Papua, els investigadors de Conservation International informen (o reporten... jeje ) de la troballa d’un nou marsupial nan i una rata gegant.












La rata gegant i el opossum nan de Foja


Aquesta zona de Papua és un “món perdut” on l’home no havia posat el peu fins el 2005. Va ser llavors quan Conservation International i científics del Indonesian Institute of Sciences van realitzar una expedició d’un mes a les muntanyes Foja que els va portar al descobriment de centenars d’espècies noves, vegetals i animals, inclosos mamífers (trobareu un vídeo sobre aquella expedició aquí).










Nova espècie trobada a Foja l'any 2005



És recomfortant veure com mentre el llistat d’espècies en perill d’extinció augmenta alarmantment, a algun lloc de la superfície del nostre planeta encara queden formes de vida desconegudes. I dic a la superfície, perquè encara ens queden els oceans “gairebé” per descobrir. En un cens d’espècies oceàniques iniciat al 2003, s’estimava que s’estaven trobant 3 noves espècies de peixos a la setmana. Els càlculs aproximats indiquen que al 2010, any en que es finalitzarà l’estudi, s’hauran trobat uns 2 milions de noves espècies de vida marina.



4 comentaris:

Albertinho ha dit...

Realment és un fet que invita una miqueta al optimisme.

Tot i que no pot servir mai d'excusa el que vaig a dir, jo sempre he pensat fins a quin punt l'extinció de les espècies no forma part dels processos naturals de la natura. O sigui, certament la nostra presència accelera o ha accelerat l'extinció de moltes espècies, però que segurament potser ja estaven en un procès d'extinció.

Potser lo que vull dir és un tema filosòfic...l'aparició de l'home a la natura és un fet natural i el seu desenvolupamnet, fruit de la seva capacitat d'ús de la raó a vegades pel bé i a vegades cap a mal, fins arrivar a la industrialització també és un fet natural de la vida. Llavors, fins a quin punt l'extinció de les espècies de manera més ràpida no sigui un procès natural derivat de l'evolució de la Terra que va crear l'home.

En qualsevol cas com ja he dit i reitero , s'ha de fer el possible perque les espècies no s'extingeixin i preservar-les el màxim possible. Potser enfocant la nostra raó cap al bé de la natura.

Asimetrich ha dit...

Jo trobo que cal diferenciar entre el procés lògic, que és el que tu plantejes, la desaparició d'espècies a causa de l'home. I per alra banda, el procés natural, l'extinció que es duria a terme de forma natural... si l'home no ho grapejés tot.

Crec que ara estem prou avançats com per tirar endarrere el procés lògic, tecnològicament. Una altra cosa és si hi estem disposats, si hi ha autèntica voluntat de tirar endarrere. Si la societat està disposada al conservacionisme. Deixarem de construir-nos una caseta al Montseny per salvar les espècies endèmiques d'amfibis que hi ha?. Quantes persones dirien "Puc fer-me un xalet allà, tinc els diners i vull viure envoltat de natura, però continuaré vivint a la gran ciutat per respecte al tritó del Montseny"?.

El llindar ha dit...

Estic totalment d'acord asimetrich, el principal problema de la desaparició de les espècies és la pressió que l'home exerceix sobre el seu entorn. Passa amb els ossos al Pirineu, el tigre de bengala o l'os panda. Llavors, donat que "ningú" esta disposat a prescindir, si té la possibilitat, de viure al mig de la natura, sempre han de ser els governs que restringeixin espais naturals per aquestes espècies. Però bé, fins quan duraran? Em temo que no massa. Avui en dia hi ha un altre problema al planeta "més important que aquest", el canvi climàtic, tot i que van molt lligats, cada cop es deixa més de banda el conservacionisme per a lluitar per aquesta causa. És com si la gent només pogués tenir una causa de consciència natural al cap, segons la moda del moment, oblidant-se que tot està relacionat. Bé al final m'he anat una mica del tema, però és que trobo que tot està relacionat.

Albertinho ha dit...

Totalment d'acord! Jo només proposava una reflexió que a vegades hem ve al cap...fins a quin punt podem arrivar a diferenciar aquest procés lògic de la raça humana del procés natural d'extinció que anomenes asymetrich.

Per altre banda existeixen certes coses de les que ens hauríem de privar, com bé dieu. Ara el gruix d'aquesta regressió cap als costums respectuosos amb la natura l'haurien de portar els governs i les grans empreses. I com bé apunteu no sé si els hi acaba d'interessar.