Quan parlem d'evolució el primer que passa pel cap són tot el munt d'organismes que habiten el nostre planeta, animals i vegetals, i el seu viatge a través del temps creixent o minvant, desenvolupant nous trets per defensar-se o atacar ... evolucionant, vaja. Però existeix un altre tipus d'evolució, una de la que no hem sentit a parlar però a tingut lloc en paral·lel a la dels éssers vius , l'evolució dels minerals.
Al principi, quan el nostre sistema solar era una nebulosa pre-solar, el número de minerals era aproximadament de 12, creats en situacions extremes al cor de les supernoves, com el diamant. Després el sol va fer un pet immens i la intensa calor i canvis de pressió va causar l'aparició de nous minerals, posant el còmput en uns 60. La formació de la terra i els fenòmens geoquímics associats van augmentar el número fins a uns 500. Després la terra va començar a canviar i la seva tectònica i moviment va facilitar l'aparició de 1000 minerals més. A partir de llavors, Què collons ha passat al nostre planeta per que ara el número de minerals es trobi en 5000? La resposta és tu. La vida. Ja ens ho diu la teoria de Gaia, la vida canvia el seu entorn per conservar-se a si mateixa, afecta el clima i els minerals, moldeja la mateixa terra.
Quan la vida va aflorar fa 4000 milions d'anys, tot un seguit d'organismes productors d'Oxigen van començar a escampar-se arreu. La química de l'atmosfera, els mars i la terra va canviar i elements com el Ferro o el Coure, que podien romandre brillants i immaculats fins llavors van començar a oxidar-se, a combinar-se amb l'Oxigen, apareixent nous minerals. 3000 milions d'anys després van aparèixer nous organismes més grans, de cosos durs, que van començar a produir dipòsits de carbonats com l'aragonita als fons marins, un cop morien. Al seu torn, les plantes també van contribuir a l'evolució dels minerals generant carbó i esquist.
Així, segons en Robert Hazen, del Washington's Geophysical Laboratory, l'evolució dels minerals es pot classificar en tres grans èpoques: La primera, aquella en la que els minerals es formaven a una nebulosa pre-solar de forma homogènia. La segona, el moment en que canvis de pressió i temperatura van propiciar la formació d'altres minerals i la tercera, l'aparició d'unes condicions llunyanes a l'equilibri químic gràcies a l'aflorament de vida.
D'aquesta manera, l'evolució dels minerals resulta ser una eina molt adient per la cerca de vida en altres planetes. Depenent de quins tipus de minerals es trobin, podrem situar el seu origen en un dels tres estadis, podent-nos fer una idea de les probabilitats de que al planeta en qüestió hi hagi o hagi hagut vida.
Un cop més les pedres ens parlen amb el seu llenguatge mil·lenari forjat al cor de les nebuloses i moldejat per temperatures impossibles i les condicions més increïbles de l'univers. I fins i tot els minerals seran capaços, al moment precís, de senyalar-nos cap a on cal buscar vida extraterrestre.
vist a: New Scientist
per saber més: Mineral evolution del Washington's Geophysical Laboratory
9 comentaris:
No m'havia plantejat mai que els minerals també evolucionen. Haurem de fer un arbre filogenètic dels minerals .... Una apreciació, hauríem de datar l'origen de la vida fa aproximadament 4.000 milions d'anys, no 4 bilions d'anys. El bilió americà són els nostres 1.000 milions, i per nosaltres 1 bilió són 1 milió de milions. Pot prestar a confusió i l'error que cometem no és gens petit ...
Ep, merci per l'aclariment. Sabia que hi havia alguna diferència però mai l'he arribat a memoritzar. Ja ho he corregit. Està bé la idea de l'arbre, però caldria dir-li d'alguna altra manera que això de genètic no hi pega gaire. No se... filomineràlic? filopèdric? aiii estic fatal.
De fet potser hi faltaria un últim estadi amb la gran dispersió d'elements quimics i minerals d'origen antròpic (plutoni,..., acers, aliatges especials, alumini, ceràmiques, polimers, ...) de totes maneres és molt bo i reflexa el cas especial de la Terra on tot el seu conjunt sembla anar termodinamicament al revés de l'Univers invertint energia per fer-se més complex.
Doncs no hi havia pensat, però tens tota la raó. No se si els nous aliatges o un isòtop es poden considerar com a "minerals"(a mi mineral em sona més a pedra), però tu ets el geòleg. De qualsevol manera sí que ho trobaria encertat afegir-hi un quart estadi de l'evolució en que es contemplés ja no sols la presència de vida, sinó de vida intel·ligent capaç de manipular i crear nous minerals o isòtops.
Jo no només no m'ho havia imaginat, sinó que no els feia al cor de les nebuloses...si en sóc de ruca... a partir d'ara, me'ls miraré d'una altra manera...
zel, jo tampoc, m'ha sorprès tant com a tu. No és cosa de ser ruca, és que no es pot saber de tot coi...
Realment, primer de tot felicitats, perquè és difícil trobar textos que realment donin gust de llegir i que a sobre puguin deixar-te amb la boca oberta l'evolució mineral. Realment complexa, lo de l'arbre... ostres em surt filogenètic però res més!
Pel que veig per aquí predomina biologia i un poc de Bioquímica?? Saluts Biotecnològics.
Benvingut/da bambooetstu. Moltes gràcies per les teves paraules, celebro que t'agradi. Per aquí hi ha una miqueta de tot, molts bio-elquesigui, això sí, però hi ha cabuda per tothom i acostumo a anar ficant el nas barroerament per diferents disciplines (amb més o menys encert). Ens llegim per la blogosfera! :-)
Sisi, ja et vai veure en un altre blog, per un astronauta que no es sabia treure el pijama! Un petó, cuida't i continua així!!!
Publica un comentari a l'entrada