dilluns, 1 de desembre de 2008

de cap a la mort


Per segon cop al mes de Novembre les costes de Tasmania han estat testimonis d'un espectacle dantesc. Gairebé 150 balenes pilot han arribat a quedar varades a una zona d'aigües poc profundes i fons rocós i la seva lluita per tornar a mar obert els ha esquinçat la pell en remoure's sobre les pedres punxegudes, tenyint de sang el mar. Rescatar aquests animals és molt difícil donat el seu volum i pes, però tot i això s'han pogut salvar uns 30 exemplars que fins ara no han tornat a la costa, el que és una bona senyal, sens dubte.



vídeo: primeres balenes varades el dia 24 de novembre


Què ho fa que les balenes perdin l'orientació d'aquesta manera i nedin directament cap a la mort?


És una qüestió que encara no està del tot clara, es desconeixen els detalls, però es creu que es deu bàsicament al mecanisme d'ecolocalització que serveix aquests cetacis per orientar-se. Els biosonars són elements força estesos en el món animal, ben coneguts en el cas de balenes, dofins i ratpenats , però també hi ha aus que l'utilitzen per moure's dins de coves. Es basa en l'eco que genera un so emès a certes longituds d'ona que, en rebotar contra els diferents elements propers en l'espai, són captats pel mateix animal emissor. Això els permet dibuixar al seu cap tot un mapa tridimensional de l'espai que els envolta per evitar obstacles, però també per caçar. Si veiem els moviments frenètics d'un ratpenat dins una cova, evitant els obstacles a velocitats de vertigen, ens podrem fer a la idea de com d'útils i precisos són aquests sistemes. No obstant, en el cas de les balenes sembla que alguna cosa falla, fent que en arribar a zones de poca profunditat els seus enormes cossos quedin atrapats. I arribat aquest punt comencen a deshidratar-se i el seu propi pes, insostenible fora del medi líquid, apresona i aixafa els òrgans interns abocant-les a la mort.

S'ha especulat molt sobre el paper que hi juga l'home en aquests errors dels biosònars de les balenes, sobretot en relació amb sonars utilitzats per l'exèrcit. A l'any 2000 disset balenes i un dofí van aparèixer varades a les costes de les Bahames just després d'unes proves militars en les que es provava un nou i potent sonar submarí de la marina dels Estats Units. La potència d'aquell trasto va causar hemorràgies a les orelles dels cetacis, invalidant per complert l'ecolocalització. En aquest cas l'exèrcit va reconèixer la seva responsabilitat

Però de balenes varades ja n'hi havia abans que sonars militars, pel que sembla que la culpa, per estrany que sembli, no sempre és nostra, sinó que es deu més a la natura d'aquests radars dels cetacis i a fenòmens que acostumen a donar-se als oceans. Una de les causes que es barallen són canvis esporàdics en els corrents oceànics que farien canviar el curs normal dels petits organismes i peixos que serveixen d'aliment a les balenes. Si l'aliment marxa cap a aigües poc profundes, elles hi van darrera, arribant un moment en que no saben com sortir-se'n.

Un altre possible problema es troba en costes on el pendent és molt suau, de menys de mig grau, el que suposa que a un quilòmetre de la platja la profunditat sigui tan sols de 8 metres. Pel que sembla, en aigües poc profundes el biosonar de les balenes falla ja que el so que emeten aquests cetacis s'atenua ràpidament en rebotar amb molta freqüència entre el fons marí i la superfície de l'aigua. Això fa que a les seves oïdes arribi un eco molt esmorteït que els fa pensar que es troben en aigües més profundes. El problema amb costes de pendent suau és que, en no haver-hi canvis bruscos en el fons, l'esmorteïment de l'eco succeeix molt gradualment, de forma que les balenes no se n'adonen de que la profunditat del fons cada cop és menor i neden, literalment, a cegues. Aquesta hipòtesis es compleix en punts de mortalitat massiva de balenes com són Geographe bay, a Australia i Tasmania, lloc on s'iniciava el post.

Hi ha una altra possibilitat que te a veure amb aquella frase “A donde va Vicente? Pos a donde va la gente”. Pel que sembla les balenes i els dofins són bons amics, un clar exemple el vàrem veure amb anterioritat aquí. Aquesta familiaritat podria fer que les balenes no tinguessin cap problema en seguir els dofins per allà on van, sense tindre en compte que els dofins són molt més petits i àgils. El resultat seria l'arribada a aigües poc profundes i el mal funcionament del sonar. No obstant hi ha balenes que no semblen afectades per aquests problemes, les orques. I és que les “balenes assassines” no segueixen als dofins per col·leguisme, sinó per esmorzar ... per esmorzar-se'ls a ells, evidentment. Però els dofins no són pas tontos i saben que si marxen cap a la costa, les orques passen de perseguir-los. Sembla però que en aquest cas es tracta de comportaments apresos. Les orques saben que si no es retiren a temps patiran, pel que no depenen del biosonar en aquest cas, sinó de l'experiència i de les seves aptituds per moure's en aigües poc profundes. Només cal veure com cacen aquests grans i dentuts cetacis a les costes de la Península Valdés (del porter del Barça), a Argentina. Per tal de cruspir-se els lleons marins arriben fins a la mateixa línia de costa. Com és que no queden varades? Doncs es creu que són especialment hàbils manegant-se en llocs de poca profunditat gràcies a l'entrenament que han tingut al llarg de les seves vides perseguint foques i a la seva intel·ligència.






Les imatges de balenes varades són dures, la majoria de vegades només podem assistir impassibles a la mort d'aquests extraordinaris titans d'ulls intel·ligents. No obstant, no deixa de ser un fet que forma part del curs normal de la natura i de la vida. Tan de bo totes tinguessin l'opció de morir varades enlloc de ser massacrades pels baleners.

5 comentaris:

Piku ha dit...

Les orques de fet son un tipus de dofi no una balena, salut

Ferran ha dit...

Si les orques han estat capaces d'adaptar-se a una determinada realitat per no morir perseguint dofins, ¿acabaran les ballenes de què parles en el post fent el mateix, per no morir a les costes? Suposo que hauria de ser així.

Asimetrich ha dit...

piku, tens tota la raó, són de la mateixa família, just ara ho veia a la wikipedia. Merci!

ferran, no ho sé, però intuïtivament diria que no. Les orques del vídeo es passen la vida perseguint dofins i foques, el que els proporciona entrenament i experiència molt aprop de la costa. Les balenes, en canvi, viuen allunyades de la costa i només arriben a aigües poc profundes en comptades ocasions. I normalment quan arriben moren, pel que no poden fer servir l'experiència adquirida.

Ara, pot ser sí que aquelles que queden varades i són retornades a mar obert aprenen la lliçó i no tornen a acostar-se a la platja.

Albertinho ha dit...

Les balenes grans aquestes ademés no menjaven plancton? O sigui que no tenen cap necessitat de perseguir res no?

És impressionant per això el sistema de navegació que tenen basat en ones que reboten...com els radars de la guardia urbana...seran els urbanos un tipus de mamífer d'aigua? ;)

Asimetrich ha dit...

jejeje, els urbanos més que mamífers són mamons. Fariem més feina si poséssim balenes a controlar el trànsit de Tarragona.