És època de caçar bolets, d'anar pel bosc com les cabres buscant a cada racó aquests fongs deliciosos que després ens cruspirem de mil maneres diferents, ja sigui a la planxa amb una mica d'all i julibert, acompanyant un bon tall estofat, dins una truita o fins i tot com a entrepà. Aaaammmhhh quina salivera per favoooorrrr.
Però per si el seu gust, la seva textura i la recompensa que significa endrapar-los fos poc, els bolets encara ens reserven algunes sorpreses. Pel que sembla poden ser una bona font de vitamina D. De la importància de la vitamina D vaig parlar fa ben poc, sobretot en relació amb el winter-time blues, tot i que també és molt important pel manteniment del teixit ossi. Ja saps que es tracta d'una vitamina que sintetitzem a la pell quan ens exposem a radiació UV. Doncs resulta que no som els únics que utilitzen la llum per obtindre aquesta vitamina, els bolets també ho poden fer.
En un recent estudi, investigadors de la USDA (United States Department of Agriculture) de San Francisco i Albany, California, van fer un curiós experiment. Van collir una sèrie de bolets i els van exposar 18 minuts a radiació UV. Si bé no es van bronzejar, els bolets van sintetitzar fins a 4 micrograms de Vitamina D per gram de teixit. Això no està gens malament si tenim en compte que els requeriments diaris d'aquesta vitamina són d'entre 5 i 15 micrograms, i pren especial rellevància si tenim en compte que acostumem a tindre una ingesta més aviat escassa. És més, es creu que hi ha molta gent que en necessita força més que aquestes quantitats. També cal tenir en compte que les fonts de Vitamina D es redueixen a uns pocs aliments animals, com alguns peixos, tot i que en l'actualitat hi ha aliments dels anomenats funcionals que també l'inclouen com ara llets o sucs. Així, un platet (o una bona perola, què collons) de bolets podria satisfer la dosi diària.
A banda de tot el que suposa el ritual de la caça i posterior engullició amb llagrimeta de plaer que rodola per la galta inclosa, potser hi ha més motius que ens fan estimar tant aquests petits mossos de paler. Creixen a la tardor, estació en la que les hores de llum solar disminueixen, minvant la nostra síntesi de Vitamina D amb el conseqüent risc de caure al winter-time blues. I allà tenim els bolets, una font gens menyspreable d'aquesta vitamina i una possible solució natural d'aquest estat de decaïment. Hi ha un però
I es que aquest estudi ha estat fet amb tres varietats de bolets, i aquí és on caldrà l'ajuda d'algun expert boletaire, perquè jo amb això dels bolets sóc un negat sense remei. Els autors els anomenen i jo he anat a caçar bolets virtualment al bosc del Google i us els presento aquí per si algú sap posar-lis el nom català en cas de que als nostres boscos també en creixin, és clar:
1. White Mushroom (que vindrien a ser xampinyons, no?)
2. Brown mushroom
i 3. Portobello mushroom
10 comentaris:
NO sabia aquesta propietat de VIT D dels bolets...hi ha un recepta amb els Portobello mushrooms boníssima! però no la tinc aquí...si me'n recordo la paso :P.
Salut i bolets!
Vitamina D... si es que tenen de tot!
Mmmmm... será que ens agraden tant perquè ens omplen de nutrients i, algunes, de "noves" idees... jejeje. S'ha estudiar l'efecte psicotròic de la vitamina D? Us imagineu? Em posaria a prendre el sol com un boig i a llepar-me després la pell per tenir un bon viatge...
Perdoneu, és parlar de bolets i repapiejo, fins i tot veig nans blaus.
Gran entrada, Asimetrich
mireia, i tant, esperem la recepta. El que no en tinc ni idea d'on trobar els portobello mushrooms aquests.
Edu, jejeje. Millor que no, em puc imaginar la gent llepant-se els uns als altres ... quina guarrada!. En tot cas, desconec les propietats psicotròpiques de la vitamina D, però no estaria malament :-)
Potser no és tan extrany que produeixin vitamina D els bolets, de fet no estem tan allunyats d'ells com semblaria per l'aspecte exterior, animals i fongs mengem cadavers.
piku, benvingut a Nòmades. Els bacteris també "mengen" cadàvers... i trobo que estan prou lluny!!! ;-)
Ep! jo tb vull la recepta dels portobello, que jo si que els tinc localitzats al super jeje! Si vols te'ls puc enviar per correu asimetrich ;)
eeeep Pere!. Jajaja, justament avui al super m'he fixat i també n´hi ha per aquí!! Li diuen d'una altra manera, però amb això dels bolets ja es sap. A veure si la mireia fa memòria.
La veritat es que están buniiiisims perquè serà? com es que tenim aquesta obsessió per ells i per cuinar-los de maneres tant diferents i curioses, però totes buniisimes, jo al igual que el Pere i l'Asimetrich espero la teva recepta Mireia que ara ja ens has deixa't amb les ganes.... així que Asimetrich hem de pendre molt el sol i menjar força bolets per estar contents! coi tot fós així de fàcil...
Jo coneixia una bruixa de Portobello, no pas una recepta! :)
De totes maneres amb truita o simplement amb all i julivertestan bonísssims!
Sobre la vitamina D, un cop els cuines voleu dir que es conserva?
Sí noi, la vitamina D és molt resistent, al contrari que altres vitamines.
Publica un comentari a l'entrada