dimarts, 6 de maig del 2008

Oceans contra el canvi climàtic


Al post sobre corrents oceànics i canvi climàtic vaig llençar-me a l’especulació, com pensant en veu alta, per dir que potser l’escalfament global es veia compensat per la desacceleració de la THC, fenomen que podria portar cap a un refredament de l’hemisferi nord. El llindar (ara Pere) ens comentava que això ja ho deia l'Al Gore al seu famós documental (que estic a punt de veure), tot i que li donava cert matís tràgic de glaciació. Però resulta que aquest mes ha sortit publicat a Nature el treball del Noel Keenlyside del IFM-GEOMAR, en el que s’apunta al fet que la desacceleració actual de la gran corrent oceànica podria mitigar l'escalfament global (coincidència? En qualssevol cas és la prova palpable de que quan jo vaig, altres tornen ... perra vida).

En Keenlyside i col·laboradors van establir un model matemàtic (d’aquests que no agraden al Crichton) per estimar els canvis de temperatura que es podrien donar en els anys futurs. Però per establir aquest model van tindre en compte la influència que la THC te sobre el clima. El resultat el podeu veure a la figura 1.

Figura 1: en vermell veiem la temperatura global observada. En negre les prediccions fetes per models sense tindre en compte la influència de les corrents oceàniques i en verd les prediccions fetes tenint en compte les corrents.

Com es pot veure, el seu model fa una estimació a la baixa de les temperatures reals que s’estan observant, mentre que, quan no es te en compte la influència de la gran corrent oceànica, els models prediuen un augment superior a l’actual. Tot plegat, sembla que la temperatura real del planeta vol fugir dels models matemàtics i es situa en un terme mig, como ni pa ti ni pa mi. Però el que sobretot indica aquest treball és que els cicles naturals de la Terra podrien compensar durant uns 10 anys l’increment de temperatures causat per l’home, ja que tots els models arriben a confluir cap a l’any 2020... una data que te pinta d’algo així com l’inici de l’apocalipsi ... Sembla, però, que el nostre planeta ens vulgui donar una treva i un temps preciós per solucionar el que hem destarotat. Però, com som idiotes, pos ves a saber si això servirà d’alguna cosa.

2 comentaris:

Teresa Bosch ha dit...

Segons tinc entès, hi ha models que prediuen una possible baixada extrema de les temperatures de l'Europa septentrional degut al refredament de la corrent del Golf (a causa del desgel de Groenlàndia).

Al llibre de Lovelock (The revenge of Gaia) es parlava de diverses solucions in extremis per paliar els efectes del canvi climàtic: instal·lar un disc deflector de la llum solar entre la Terra i el Sol, generar artificialment núvols marins estratosfèrics en una gran superfície de l'oceà.... La conclusió de Lovelock i d'altres científics és, però, que tots aquests enginys, lluny d'amortir els efectes del canvi climàtic, farien que l'home, recolzant-s'hi, encara augmentés més les seves emissions d'efecte hivernacle...

En fi, aviam què passarà el 2020... (si és que ho podem veure). Jo, per si de cas, vaig fent haikús dels aiguamolls de l'Empordà, abans que desapareixin sota les aigües per sempre:)

Asimetrich ha dit...

Gràcies pels apunts, Teresa.

Jo també he vist algun model d'aquests que dius, però si no recordo malament són força antics (recordes de quin any eren?). De fet volia incloure-ho al post però no he estat capaç de tornar a trobar-los.

Això de les solucions és tot curiós, hi ha un documental que es diu -algo així com- cinc solucions per salvar la terra que parla de miralls espacials etc ... És força imaginatiu i curiós. Però t'haig de donar la raó,si trobem un "parche" segur que continuem contaminant.

Bueno continua amb els Haikús que tens una bona feinada per davant!! ;)