Vinc de visitar un blog anomenat "La sombra de Aznar" que vaig descobrir ja fa un temps, desde que el seu artífex, en Peperufo, va incloure-hi un post brillant satiritzant sobre les mentides del PP. Aquest blog ja ha estat esmentat a diversos medis de comunicació i s'està guanyant un espai propi dins el món de la informació.
Des d'aquest Blog se'ns planteja una inciativa engrescadora , arribar al 80% de participació a les properes eleccions. Amb un objectiu ben concret, impedir l'ascens al poder del PP. No importa el teu color polític, només que comparteixis els ideals d'esquerres. I l'únic que se't demana és molt senzill, que vagis a votar, a qui vulguis. Us deixo a continuació la traducció al Català del manifest del projecte 80%. I en breu suposo que començaran a còrrer mails amb el missatge.
Des d'aquest Blog se'ns planteja una inciativa engrescadora , arribar al 80% de participació a les properes eleccions. Amb un objectiu ben concret, impedir l'ascens al poder del PP. No importa el teu color polític, només que comparteixis els ideals d'esquerres. I l'únic que se't demana és molt senzill, que vagis a votar, a qui vulguis. Us deixo a continuació la traducció al Català del manifest del projecte 80%. I en breu suposo que començaran a còrrer mails amb el missatge.
Pregunta: què passaria si aconseguíssim una participació del 80% a les eleccions generals ?
L'esquerra porta 4 anys adormida, esperant el seu moment, guardant les distàncies en el debat polític, mossegant-se la llengua i el que no és llengua, respirant fons, empassant bilis, suportant insults, rebent menyspreus, passiva, retirada, ofegada en un sospir. Recordem la desena de manifestacions de la dreta mediàtica; les coses que han cridat; els disbarats que s'han atrevit a dir; fins a on han estat capaços d'arribar grapejant institucions sagrades com el Tribunal Constitucional; fins i tot s'han atrevit a jugar amb el dolor de les víctimes i amb els morts del 11M. Nosaltres, convençuts del nostre sentit de la responsabilitat cívica, hem triat, sigui per omissió o per comoditat, no respondre aquests avalots. Apostem per la política de la pau i per cedir el nostre espai al carrer confiats que les concentracions es deslegitimessin per si soles a causa dels discursos antidemocràtics que es desenvolupaven en cadascuna de les intervencions de la dreta social espanyola. 4 anys de silenci, 4 anys estoics tolerant l'intolerable.
Però ha arribat el moment en què els ciutadans progressistes d'aquest país podem respondre amb tota la força merescuda a aquests 4 anys de descrèdit i deslleialtat democràtica per part de la dreta espanyola, individualitzada en personatges com Acebes, Zaplana, Alcaraz, Rouco Varela o Jimenez Losantos. Ha arribat el moment de convocar una manifestació col•lectiva, tant gran i espectacular, que sigui capaç de procurar tal lliçó democràtica per a aquells que han violentat la nostra convivència, que mai, mai, l'oblidin. És hora, és el moment, de treure a passejar el nostre orgull, la nostra sang, el nostre cor, els nostres ideals, amb el cap ben alt. Però no ho farem al carrer en forma de concentració sorollosa amb pancarta i eslògans. Ho anem a plantejar des de la xarxa, més enllà de la xarxa, al•ludint al sentit de responsabilitat ciutadana que milions d'espanyols tenim. Serà un boca a boca a escala nacional el qual cridarem als nostres amics, coneguts, familiars, companys de treball, a unir-se a un objectiu espectacular i grandiós: aconseguir el 80% de participació en les eleccions generals. Sí, has llegit bé! Un 80%! Un repte tant gran, tant valuós, que si s'aconseguís ens omplís d’orgull i satisfacció a tots. Tots a una, posant grans de sorra per a arribar a formar una bella muntanya de vots, tan grandiosa que aconseguim, el dia 9 de març, admirar-la amb sorpresa i profunda satisfacció.
Tot comença amb una pregunta. Coneixes el "Projecte 80%"? Sí, el gran objectiu, la gran obra mestra de l'esquerra espanyola, serà arribar a aquesta xifra per a impartir una lliçó que mai serà oblidada. Una demostració de força que ningú podrà negar. Un cop d'efecte que obri portades, titulars i rodes de premsa. No és impossible. És una xifra a la qual es va arribar al 1982 per exemple. Al 1993 i 1996 es va arribar al 77%. A les últimes, al 76%. Algú recorda unes eleccions democràticament més transcendentals des de 1982? Mirant fins a on és capaç d'arribar la dreta espanyola un té la impressió de que són els mateixos que en plena transició qüestionaven la Constitució i l'Estat Autonòmic. Són els mateixos que deien com llavors que "España se rompe". Per què no arribar llavors al 80% de participació per a marcar-li el terreny a aquesta dreta casposa i retrògrada? Per què no donar-los una lliçó en tota regla? Per què no demostrar-los que Espanya no tolera actituds post franquistes i antidemocràtiques com el boicot als productes catalans o el col•lapse de les nostres institucions? Per què no recordar-los que els ciutadans que conformem aquesta societat imperfecta no tolerem ni tolerarem que es jugui amb la mentida, amb la falsedat i amb la desqualificació burda? Per què no arribar al 80% per a deixar al món bocabadat i donar-li una lliçó als Acebes i als Zaplanas! Una meta difícil, però altament motivant; un objectiu grandiós que donaria la volta a mig món i que retornaria la fe a la ciutadania espanyola. Anem!
Com? Alhora senzill i estel•lar. Una campanya per internet, un mailing anunciant-la, una recollida de signatures, SMS, un lloc on centralitzar propostes, vídeos, iniciatives de mobilització. Ens sobren idees si ens posem. Som la gent de la cultura, de la inspiració, els creadors! Som l'esquerra espanyola, unida malgrat les seves diferents tonalitats. Que es facin eco els mitjans digitals, que s'assabenti el país que tenim un grandiós objectiu. Anem a aconseguir el 80%! D'internet es podrà passar al boca a boca, aconseguir que es parli en els col•lectius ciutadans progressistes, en les tertúlies..."saps què és el projecte 80%?". Veureu que remarco sempre, progressistes, bé, tots sabem que no fa falta llançar campanyes per a mobilitzar a la dreta. Ells van a votar fix, plogui nevi o hi hagi un terratrèmol. Nosaltres i solament nosaltres tenim la responsabilitat i el pes per a arribar, i per què no superar, aquesta xifra. Ens atrevim? Ens il•lusionem? Ens mullem? Un repte per a ser atractiu ha de ser difícil, estimulant, ha de ser de tal manera que per a aconseguir-ho calgui dedicar-li esforç i temps, poc individualment però en suma una enorme iniciativa ciutadana i social. Un 80%!
Qui s’hi apunta? Et sumes tu? Es sumen els teus amics? Aquests que tenint ideals progressistes gairebé mai s'animen a anar a votar perquè tots els polítics són iguals? I els teus familiars? Què proposes? Hi ha tanta gent a la qual mobilitzar i il•lusionar....Podem organitzar grans coses. Podem organitzar una enorme festa al carrer el mateix dia 9 de març si aconseguim l'objectiu. Al carrer a celebrar-ho! Som del projecte 80% i ho hem aconseguit! Som grans! Anem a Gènova a celebrar-ho amb Rajoy! Que se'ns escolti, que se'ns conegui! Anem a muntar l'enorme festa de la democràcia, la del vot, la de la participació! Podem donar moltes lliçons als polítics! Som poderosos si ens ho creiem! Avui serà al PP. Però el PSOE, i la resta de forces polítiques, prendran nota per a futurs comicis. És un crit de "no ens fallis" més alt i nítid que els anteriors. És la nostra resposta a les embranzides dels que insulten, dels que separen, dels que odien.
Ens atrevim? Ens atrevim? Jo, m'atreveixo. Qui s'apunta? Projecte 80%!
“La sombra de Aznar” convoca a tots els progressistes i us demana que us feu eco als vostres webs, blogs, fòrums i mitjans. Servidor posa la llavor. El sol, l'abonament i l'aigua és cosa de tots perquè aquesta enorme iniciativa culmini. Orgull companys, orgull! Projecte 80%!
L'esquerra porta 4 anys adormida, esperant el seu moment, guardant les distàncies en el debat polític, mossegant-se la llengua i el que no és llengua, respirant fons, empassant bilis, suportant insults, rebent menyspreus, passiva, retirada, ofegada en un sospir. Recordem la desena de manifestacions de la dreta mediàtica; les coses que han cridat; els disbarats que s'han atrevit a dir; fins a on han estat capaços d'arribar grapejant institucions sagrades com el Tribunal Constitucional; fins i tot s'han atrevit a jugar amb el dolor de les víctimes i amb els morts del 11M. Nosaltres, convençuts del nostre sentit de la responsabilitat cívica, hem triat, sigui per omissió o per comoditat, no respondre aquests avalots. Apostem per la política de la pau i per cedir el nostre espai al carrer confiats que les concentracions es deslegitimessin per si soles a causa dels discursos antidemocràtics que es desenvolupaven en cadascuna de les intervencions de la dreta social espanyola. 4 anys de silenci, 4 anys estoics tolerant l'intolerable.
Però ha arribat el moment en què els ciutadans progressistes d'aquest país podem respondre amb tota la força merescuda a aquests 4 anys de descrèdit i deslleialtat democràtica per part de la dreta espanyola, individualitzada en personatges com Acebes, Zaplana, Alcaraz, Rouco Varela o Jimenez Losantos. Ha arribat el moment de convocar una manifestació col•lectiva, tant gran i espectacular, que sigui capaç de procurar tal lliçó democràtica per a aquells que han violentat la nostra convivència, que mai, mai, l'oblidin. És hora, és el moment, de treure a passejar el nostre orgull, la nostra sang, el nostre cor, els nostres ideals, amb el cap ben alt. Però no ho farem al carrer en forma de concentració sorollosa amb pancarta i eslògans. Ho anem a plantejar des de la xarxa, més enllà de la xarxa, al•ludint al sentit de responsabilitat ciutadana que milions d'espanyols tenim. Serà un boca a boca a escala nacional el qual cridarem als nostres amics, coneguts, familiars, companys de treball, a unir-se a un objectiu espectacular i grandiós: aconseguir el 80% de participació en les eleccions generals. Sí, has llegit bé! Un 80%! Un repte tant gran, tant valuós, que si s'aconseguís ens omplís d’orgull i satisfacció a tots. Tots a una, posant grans de sorra per a arribar a formar una bella muntanya de vots, tan grandiosa que aconseguim, el dia 9 de març, admirar-la amb sorpresa i profunda satisfacció.
Tot comença amb una pregunta. Coneixes el "Projecte 80%"? Sí, el gran objectiu, la gran obra mestra de l'esquerra espanyola, serà arribar a aquesta xifra per a impartir una lliçó que mai serà oblidada. Una demostració de força que ningú podrà negar. Un cop d'efecte que obri portades, titulars i rodes de premsa. No és impossible. És una xifra a la qual es va arribar al 1982 per exemple. Al 1993 i 1996 es va arribar al 77%. A les últimes, al 76%. Algú recorda unes eleccions democràticament més transcendentals des de 1982? Mirant fins a on és capaç d'arribar la dreta espanyola un té la impressió de que són els mateixos que en plena transició qüestionaven la Constitució i l'Estat Autonòmic. Són els mateixos que deien com llavors que "España se rompe". Per què no arribar llavors al 80% de participació per a marcar-li el terreny a aquesta dreta casposa i retrògrada? Per què no donar-los una lliçó en tota regla? Per què no demostrar-los que Espanya no tolera actituds post franquistes i antidemocràtiques com el boicot als productes catalans o el col•lapse de les nostres institucions? Per què no recordar-los que els ciutadans que conformem aquesta societat imperfecta no tolerem ni tolerarem que es jugui amb la mentida, amb la falsedat i amb la desqualificació burda? Per què no arribar al 80% per a deixar al món bocabadat i donar-li una lliçó als Acebes i als Zaplanas! Una meta difícil, però altament motivant; un objectiu grandiós que donaria la volta a mig món i que retornaria la fe a la ciutadania espanyola. Anem!
Com? Alhora senzill i estel•lar. Una campanya per internet, un mailing anunciant-la, una recollida de signatures, SMS, un lloc on centralitzar propostes, vídeos, iniciatives de mobilització. Ens sobren idees si ens posem. Som la gent de la cultura, de la inspiració, els creadors! Som l'esquerra espanyola, unida malgrat les seves diferents tonalitats. Que es facin eco els mitjans digitals, que s'assabenti el país que tenim un grandiós objectiu. Anem a aconseguir el 80%! D'internet es podrà passar al boca a boca, aconseguir que es parli en els col•lectius ciutadans progressistes, en les tertúlies..."saps què és el projecte 80%?". Veureu que remarco sempre, progressistes, bé, tots sabem que no fa falta llançar campanyes per a mobilitzar a la dreta. Ells van a votar fix, plogui nevi o hi hagi un terratrèmol. Nosaltres i solament nosaltres tenim la responsabilitat i el pes per a arribar, i per què no superar, aquesta xifra. Ens atrevim? Ens il•lusionem? Ens mullem? Un repte per a ser atractiu ha de ser difícil, estimulant, ha de ser de tal manera que per a aconseguir-ho calgui dedicar-li esforç i temps, poc individualment però en suma una enorme iniciativa ciutadana i social. Un 80%!
Qui s’hi apunta? Et sumes tu? Es sumen els teus amics? Aquests que tenint ideals progressistes gairebé mai s'animen a anar a votar perquè tots els polítics són iguals? I els teus familiars? Què proposes? Hi ha tanta gent a la qual mobilitzar i il•lusionar....Podem organitzar grans coses. Podem organitzar una enorme festa al carrer el mateix dia 9 de març si aconseguim l'objectiu. Al carrer a celebrar-ho! Som del projecte 80% i ho hem aconseguit! Som grans! Anem a Gènova a celebrar-ho amb Rajoy! Que se'ns escolti, que se'ns conegui! Anem a muntar l'enorme festa de la democràcia, la del vot, la de la participació! Podem donar moltes lliçons als polítics! Som poderosos si ens ho creiem! Avui serà al PP. Però el PSOE, i la resta de forces polítiques, prendran nota per a futurs comicis. És un crit de "no ens fallis" més alt i nítid que els anteriors. És la nostra resposta a les embranzides dels que insulten, dels que separen, dels que odien.
Ens atrevim? Ens atrevim? Jo, m'atreveixo. Qui s'apunta? Projecte 80%!
“La sombra de Aznar” convoca a tots els progressistes i us demana que us feu eco als vostres webs, blogs, fòrums i mitjans. Servidor posa la llavor. El sol, l'abonament i l'aigua és cosa de tots perquè aquesta enorme iniciativa culmini. Orgull companys, orgull! Projecte 80%!
14 comentaris:
El concepte que el projecte 80% destil·la és treballar, actuar, incitar i sobretot assolir que la dreta espanyola no tingui cap quota de decisió al govern. Si bé estic d'acord en aquest fons, no estic en absolut d'acord amb molts dels arguments del link.
Per exenmple, el creador del link parteix de la premissa de la uníficació de les esquerres. De votar al partit que sigui mentre sigui progressista. No ens enganyem, això dona la victòria al PSOE. És que algú no s'ha adonat que son l'altra cara de la moneda? És que el creador d'aquest link és tan rematadamant Zapaterista que es pensa qe ens ho col·larà com el PSOE ens ha col·lat una i altra vegada les promeses incomplertes.
La meva reflexió és que el PP, com a mínim, fa més por que mal. Al contrari que els socialistes espanyols. Per què? Doncs perquè diuen les bestieses a la cara. Perquè, a diferència dels socialistes, ens permet identificar aquell que no pensa com jo. Per què , a diferència dels socialistes sabem, ja prèviament que no hi podem comptar.
No soc nacionalista, ni socialista, ni tampoc pepero, però soc profundament català. I el nacioanlisne espanyol, per molt que ens ho intentin amagar, uneix el PSOE-PP encara que les formes no siguin les mateixes.
Així que, insisteuxo, el Projecte 80% em sembla de bon plantejament, però no el subscric en absolut, perque el considero una tàctica més del socialisme encobert.
I tens tota la raó, l'autor de "la sombra de Aznar" és socialista fins a la mèdula. Però no és extrany en una societat "quasi" bipartidista com és Espanya (sense comptar amb Catalunya).
Però perquè subscric aquesta iniciativa?
Encara que et soni paradòxic, per Catalunya. M'explico.
Un govern soicalista ara mateix, és l'únic que ens garanteix la presència de Catalunya a Madrid. Catalunya amb capacitat de negociació i pressió al govern. Imagina't, si tenint aquesta presència ens ha anat com ha anat, com ens aniria sense Catalans amb poder a Madrid . La solitud de Catalunya la vàrem viure durant la majoria absoluta del PP, aquella del "Pujol, enano, habla castellano" i d'una absència flagrant d'inversió en infrastructures, que va representar l'inici del caos i el col·lapse català.
Si guanya el PP, l'única força catalana que podria pactar un govern estable del PP seria CiU, que ja ha deixat ben clar que no pactarà amb el PP. Per tant, un govern popular ens deixaria als catalans venuts. I ja hem viscut 4 anys de PP amb majoria absoluta, del mateix PP, dels Acebes, Zaplanas i Rajoys.
Si a la resta d'Espanya volen el govern socialista perque la cosa és com ser del Barça o del Madrid, a Catalunya ens cal per pur interés. Ara s'està negociant amb més o menys resultat diferents coses, l'implantament de l'estatut. Fa poc s'ha iniciat l'agència catalana d'hisenda ... i per altra banda ens han negat el traspás de rodalies (de moment). Però al menys podem negociar, podem pressionar si som necessaris per l'estabilitat del govern. Estem parlant de negociacions bilaterals. De governar el PP, oblidem-nos d'estatuts, de transferencies i d'inversions.
No és per fer por, és la opinió que em mereix la situació si miro uns 8 anys enrere
Company Prisma, no estic d'acord en que aquest Projecte 80% tingui res a veure amb la visió que té el nacionalisme espanyol respecte a Catalunya, ara bé, evidentment que el Projecte 80% afavoreix al PSOE, com a partit d'esquerres, i també afavoriria a tots aquells que tenim pensament d'esquerres. No m'agradaria tornar a viure sota un govern que promou una política de privatitzacions a tort i dret, que fa projectes per moure l'aigua allà on li convé (com el transvasament de l'Ebre per a regar els camps de golf de la costa de llevant), que treu drets als ciutadans (com per exemple, la no acceptació dels matrimonis del mateix sexe, que vol limitar l'avanç científic, deixant-lo en mans d'una moral eclesiàstica (per exemple, la posició totalment en contra de l'estudi amb cèl·lules mare) i evidentment, la gota que fa vessar el got, que ens facin participar en una guerra sense sentit i que ha tingut conseqüències desastroses. I sí, també afavoriria a Catalunya, per moltes raons, la primera, que encara que molts del PSOE siguin nacionalistes espanyols no s'han dedicat a fer campanya contra Catalunya per guanyar vots a Espanya com ha fet el PP i clar també està el tema del recurs de l'estatut al constitucional.
Company Prisma, malauradament a Espanya hi ha una dicotomia, en la qual, o governa Rajoi o Zapatero, i d'aquest fet no en podem sortir, llavors ens hem de plantejar que volem. Ara bé, estic totalment d'acord amb tu en que no és el mateix una esquerra que un altre, ni que governi el PSOE en solitari o lligat a altres partits, per tant, que cadascú voti aquell partit que més li convenci, però hem de tenir molt clar que és estar governats per un govern d'esquerres i per un de dretes.
Així doncs, jo si que subscric el Projecte 80%, afavorirà al PSOE i sí, també a la resta de partits d'esquerres.
Companys asimetrich i llindar. Soc conscient que en el fons tots estem d'acord i cerquem que el govern de Catalunya assoleixi l'autogestió dels recursos alhora que garanteixi els drets socials més elementals i que, afortunadament, no s'escapen de l'òrbita socialista, d'esquerres o de progrés, tant me fa el nom de la ideologia que ho planteji.
També soc conscients de les enormes dificultats que patiria el poble català sota un govern de dretes i, en concret, del PP.
Però no es pot adoptar la solució del mal menor. El govern d'Aznar i els potencials successors son el llop. Però el que vull dir és que l'actual govern és el llop però amb pell de bè.
Fa temps que esperem el desplegament de l'Estatut, les infraestructures catalanes fan pena, i tot i que això no es exclusiu del govern del PSOE sino que és un producte de l'herència històrica del govern espanyol, la gestió de la crisi ha estat lamentable. Ens estan prenent el pel de forma continuada. Ens han convençut des del principi amb cants de sirena i encara ho proven. Amb la inclusió del PSC al govern, a CIU a través de promeses a Mas en la negociació de l'Estatut, i a tots els catalans amb l'eterna negació de la publicació de les balances fiscals (acceptades per Solbes com un escàndol en una recent conversa privada).
Entenc els motius per a subscriure el projecte 80% però tornem al de sempre. Peix al cove. Millor PSOE que no PP-. Millor procurar ser imprescindibles a Madrid a canvi de possibles garanties per al desenvolupament del poble català.
Ja no cola companys ! és hora de dir prou. I no cal anar a les armes, ni fer boicots a cap mena de producte ni res d'això. No cal posar-se a l'alçada de ningú. Simplemtn cal dir prou. Cal votar partits d'esquerre que no ens hipotequin amb promeses que al capdavalla beneficiens a uns pocs que només anhelen el poder- No ens convé CIU a Madrid de la mateixa forma que no ens convé el PSC a Catalunya.
Anem més enllà. Fem una aposta conjunta, d'esquerres però sobretot catalana. Volem l'autogestió. L'hem de tenir. No hem de voler la possibilitat de ser imprescindibles per a que potser amb el temps aconseguirem fites parcials.
Ens deixem entabanar pel llenguatge més pausat i dialèctic del govern. Perquè s'allunya de l'irascibilitat, la radicalització i les fal·làcies del PP. Uns i altres no ens faran cap bé.
Hem de decidir, i per a fer-ho, cal ser valents. Torno a dir que la política no és la finalitat sino el mitjà per aconseguir-ho. L'espurna que ha d'iniciar aquest camí li correspon als agents socials, a ens culturals i a la societat. La gent ha de voler coses diferents. El risc d'un procés cap a l'autogestió no pot deixar-se vèncer per la seguretat fictícia i mai tangible de les promeses del govern espanyol, sigui de dretes o d'esquerres.
Prisma, l'aposta per l'esquerra catalanista és el que es voldria destilar del meu comentari. I com pots veure, és una aposta plenament compatible amb el projecte 80%.
Com ja he dit abans, ara hi ha hisenda catalana, el que impulsarà el coneisement dels numeros de catalunya que tant es neguen a donar-nos. Tot es va fent a poc a poc, però sens dubte treiem més benefici amb presència a Madrid que quan no hi erem.
L'autogestió total i l'idependentisme estan molt bé com a horitzó a mig-llarg termini. Un canvi de mentalitat és difícil, la societat catalana és complexa, però es pot fer, segur. Però amic meu, ara cal pensar en els propers 4 anys.
I torno a repetir, el projecte 80% està obert a tota mena d'esquerres. És evident que toca escollir: PP o la opció d'esquerres.
El projecte del 80% neix amb una idea d'agermanament de les esquerres. Beneficia al PSOE? evidentment, el Llindar ho explica bé el perqué. Però et queixes d'aquest fet i aprofites per fer campanya per l'esquerra independentista. No es tracta d'això. Jo no subscric el projecte 80% per treure'n cap tipus de tajada. El subscric perquè m'agrada la idea.
Perque a les esquerres Espanyoles i catalanes se les ha d'esperonar per anar a votar, mentre que la dreta te el vot assegurat.
Així que a mi tant me fot a quina esquerra votis PSOE, ERC, IV-IU, IU. Només vull evitar la pujada al poder del PP, perque això serà la davallda de Catalunya i l'explossió de la ràbia anticatalana.
Senzillament, anem a votar, l'absentisme no ajuda, és un missatge que dura només 24 hores. Votem catalanisme per garantir la nostra presència a Madrid. I sí, pensem en la independència i l'autogovern si vols... Però de cara a les properes autonòmiques. Redeu, si volem independentisme comencem per casa nostra. Ara el que toca és evitar l'aïllament i ofegament de Catalunya.
No és en absolut cert que pel fet que ara s’hagi iniciat la posada en marxa de l’Agència Tributària Catalana que tinguem més facilitats que abans per conèixer les balances fiscals. Asimetrich, el que Catalunya contribueix amb l’Estat ja ho coneixem. El que desconeixem és el balanç global de la resta d’autonomies. A més, lo de l’Agència no és una competència sense marc estatal, és un consorci que vincula l’Estat i la Generalitat.
Per poder negociar i pressionar dius que som necessaris a Madrid. Hem estat durant els 23 anys de Pujol, com a mínim 16 imprescindibles a Madrid. Cert que hem avançat em moltes coses. Seria absurd i ridícul negar-ho. Però no hem avançat gens en autogestió. Pujol vê fer uma cosa molt bona que es fer visible Catalunya per a la resta del mon, especialment per Europa. La va posar al capdavant de l’Estat, i les infraestructures i el teixit empresariar eren l’enveja de Madrid i la resta de l’Estat.
Ara bé, no va assolir cap quota significativa d’auotogovern. Que nassos há de canviar continuant ara igual quan :
1) la máxima aspiració que es te es evitar que el PP torni a governar?
2) Ja no som motor de res. Els diners ara estan a Madrid. Fotut però cert.
No podem anar així! Es continuar amb la dinâmica Pujol. I has dit una cosa que m’ha sorprès : encara que molts del PSOE siguin nacionalistes espanyols no s'han dedicat a fer campanya contra Catalunya per guanyar vots a Espanya com ha fet el PP i clar també està el tema del recurs de l'estatut al constitucional.
Perdona?
Que no se sentin no vol dir que no ho facin:
1) Estatut. Van prendre el pel al PSC/ després a Mas i ara a la resta de catalans
2) Els papers de Salamanca encara no son on haurien de ser
3) La gestió de l’Aeroport és nefasta
4) Gestió d’infraestructures de rodalies?
…
Company Asimetrich. Que no els sentis no vol dir res ¡!!! Se’ns estan fotent a la cara i saben que nosaltres som flexibles per la rao que tu i llindar i els que subscriben el Projecte 80% defensen. La por al PP
Asimetrich dius que “Només vull evitar la pujada al poder del PP, perque això serà la davallada de Catalunya i l'explosió de la ràbia anticatalana”
I? Endavant. Que ho facin. A veure què passa.
Finalment, és lògic que ERC sigui l’opció que s’intueix a partir dels meus comentaris però en cap cas he dit ni independentista ni res d’això. I he cuidat molt de no fer-ho. Jo textualment he dit “aposta d’esquerres […]catalana…”. És lògic que ERC sigui el màxim exponent de tot això però aquí entra un tema del qual en voldria parlar un altre dia i és el redisseny de la nova Llei Electoral.
Tenir, en un futur, l’opció de votar personalitzadament dins un ventall de polítics del partit que s’addiu a la teva ideología és un exercici de millora democràtica que trobo fonamental, més tenint en compte les possibilitats tecnològiques que tenim a les postres mans.
Com a tot arreu hi ha de tot, i així com ERC té eñs personaltges que aturen el progrés del camí , tampoc el PSC es ple al 100% de sucursalistes del PSOE. Entenc que el projecte 80% tindria molt més sentit en aquest context liberalitzador de les possibilitats electorals.
EEEEEhhh, tranqui, nen.
"I has dit una cosa que m’ha sorprès :encara que molts del PSOE siguin nacionalistes espanyols no s'han dedicat a fer campanya contra Catalunya per guanyar vots a Espanya com ha fet el PP i clar també està el tema del recurs de l'estatut al constitucional."
Doncs noi, a mi també m'ha sorprés, Això ho he dit jo?
Diria que no. Mira-ho bé jejeje
"I? Endavant. Que ho facin. A veure què passa."
Que a ver que passa? Et diré que passa:
Que estarem 4 anys treient-nos els mocs, això és el que passa!! com ho hem fet sempre!. Que hem d'anar a les barricades? Que ho varem fer quan governava el PP per majoria absoluta? Vinga ja! Ens queixarem, com a molt sortirem al carrer... I saps que faran desde Madrid? Enfotresen i xalar!
Em sorpren molt que s'ataqui una iniciativa així pel sol fet de ... ... de què? Perque sortirà guanyant el PSOE? Bé... a menys que en Carod o algú del BNG tingui superpoders mentals, dubto que les eleccions les guanyi ERC o el BNG. La cosa està entre PP i PSOE
De fet, no entenc ben bé el perquè d'aquesta negativitat.
"1) la máxima aspiració que es te es evitar que el PP torni a governar?
2) Ja no som motor de res. Els diners ara estan a Madrid. Fotut però cert."
1) A ver, ja ho he dit, però ho repeteixo: Si guanya el PP, estem venuts. Per aconseguir més autogovern, se t'acudeix alguna idea a més de negociar-ho amb el govern Espanyol??? PP= impossible negociar (nem a pique). PSOE+Forces catalanes = Algo farem (Poc, però algo). PSOE sense forces catalanes = PP (tot i que no se si aniriem a pique, aquest PSOE amb majoria absoluta encara no el conec).
El meu màxim objectiu no és que no governi el PP, és que catalunya pugui continuar tirant endavant... o tornar a tirar endavant.
"Entenc que el projecte 80% tindria molt més sentit en aquest context liberalitzador de les possibilitats electorals."
No. El projecte 80% te sentit ara. Cal que la gent es tregui la son de les orelles. Si tenir un govern del PSOE no és una opció per tu, endavant ... no votis. Si la gent passa de votar, a l'endemà sortiran tots els polítics lamentant-se de la baixa participació. Instants despres ho hauran oblidat. Però això sí, ens haurem de xupar 4 anys de PP.
Prisma, entenc que hi hagi un desencant amb els polítics. Però malauradament estem governats per ells. Així que podem optar per dues coses: Emigrar o votar al menys dolent, sigui de la ideologia que sigui. L'abstencionisme és perdre l'oportunitat de fugir endavant. I més quan tenim a les portes una amenaça com el PP, no està la cosa per ser primmirats.
Clar que podem mirar cap a horitzons més engrescadors, però primer ens cal tindre un present estable... Al igual que una persona només començarà a filosofar un cop tingui les necessitats bàsiques covertes (menjar, aigua, seguretat), només podrem començar a pensar a fer pais quan tinguessim estabilitat i capacitat de creixement. Això, amb el PP, és ben difícil.
Ah i en quant a
"I has dit una cosa que m’ha sorprès :encara que molts del PSOE siguin nacionalistes espanyols no s'han dedicat a fer campanya contra Catalunya per guanyar vots a Espanya com ha fet el PP i clar també està el tema del recurs de l'estatut al constitucional."
Jo no ho he dit. És cosa del Llindar. La meva opinió al respecte? Bàsicament que el PP ha anat a cremar Catalunya (ja que no te res a fer-hi) per guanyar-se el vot anticatalà, és evident. Però recordem a personatges com Bono i Ibarra.
Sí que el PSOE ens l'ha jugat. Però només hi ha una cosa pitjor. I és el PP. No defenso el PSOE. Ni el votaré.
Vull anar més enllà. Vull dir-li al PP: "Un partit que fa de la mentida la seva arma principal no té possibilitat de governar." Vull que per fi Rajoy, Acebes i Zaplana marxin. Que renovin la sang del PP amb gent com Gallardón. Que el PP esdevingui un partit polític i deixi de ser un partit on tot s'hi val, fins i tot jugar amb els morts quan encara raja la sang. Més enllà de discursos polítics, de partits, cal defensar la democràcia. El PP no és democràtic, ha trencat totes les normes del joc. Per això cal que no guanyin. Prisma, tot i que soni a paradoxa, ara no és el moment de fer política, és moment de lluitar per la política. Per una política neta. Comencem per aquí i després ja anirem a pel PSOE. Tot al seu moment. Cal fer neteja, i és responsabilitat nostra, del poble.
És la idea que va tindre en CArod i que va deixar anar a aquell miting de Taragona: voteu ERC, encara que només sigui per causar-li un mal de panxa a l'Aznar. Doncs ara toca votar esquerres per que fotin fora a la cúpula pepera. Després, comencem a fer política.
Uff! la cosa està calenteta, jeje! Sort que en el fons les posicions que tenim són properes, encara que pot ser divergim en les formes i en la manera d'arribar al fons.
Sembla que aquesta frase que he dit ha sorprès una mica: "encara que molts del PSOE siguin nacionalistes espanyols no s'han dedicat a fer campanya contra Catalunya per guanyar vots a Espanya com ha fet el PP i clar també està el tema del recurs de l'estatut al constitucional". No la trobo tant sorprenent, evidentment que hi ha gent a dins del PSOE que no entenen el que és Catalunya (com bé diu asimetrich Bono i Ibarra són dos exemples), i clar que hi ha moltes diferències entre els partits d'esquerres. Però, la diferència entre PP i PSOE respecte a Catalunya, segons el meu entendre, es basa en que mentre uns, el PSOE, intenten treure el màxim per a Espanya i repartir el pastís, tant de autogestió com de finançament, entre totes les comunitats (pensament lícit respecte el seu punt de vista, ja que governen per a tothom i no només per a Catalunya), els altres, el PP, el que intenten és enfonsar a Catalunya, eliminar qualsevol mena de cultura Catalana i qualsevol possibilitat d'autogovern Català.
Però bé, tampoc és que vulgui defensar el PSOE, ja se que no és la panacea, però crec que ens hem anat una mica del tema, ja que el plantejament del 80% no es basa en Catalunya, sinó en si volem un model progressista i d'esquerres o un model PPero ranci. Per tant, jo hi estic d'acord, votem a qui sigui, però d'esquerres, ja sigui PSOE, Iniciatica, ERC, el bloque,... malgrat les diferències entre ells, i evidentment, no és el mateix un govern del PSOE (ja que és l'única força d'esquerres amb capacitat de governar a Espanya) en solitari o lligat per la resta de forces d'esquerres. Jo no tinc cap intenció de fer campanya per cap força, tot i que si voldria dir que prefereixo un govern del PSOE (ja que, insisteixo, és l'únic que pot governar) que necessiti el suport de la resta de forces d'esquerres a que governi en solitari o amb el suport de CIU (per molt Catalans que siguin, a la mínima és baixen els pantalons, com amb l'estatut). Aquest pot ser el matís que faci que una persona d'esquerres voti un partit o un altre, però sobretot el que no vull és estar governat 4 anys més per Rajoy i companyia, tant sigui amb el suport del PNB o el de CIU, i encara menys en solitari. No vull ni pensar si traguessin majoria absoluta!
De fet és la idea. Tot i que aquí tenen cabuda tota mena de comentaris (relacionats amb el post, es clar). La idea és evitar l'ascens del PP. Però no puc evitar pensar en clau catalana, i crec que som els primers interessats en evitar un govern PPero.
Sempre és bò crear debat i, en aquest sentit, crec que aquest ha estat i és un post molt enriquidor.
Efectivament, té raó llindar ( i de fet ja es va dir) que en el fons estem molt a prop.
No tinc massa temps per rebatre res, tampoc crec que faci falta ja que els arguments que asimetrich i llindar esgrimiu, en la seva gran majoria jo hi estic d'acord.
Només, que el substrat del que dic jo es basa en un motiu idealista més que ideològic. Crec que us entenc bé si intepreto que, a hores d'ara i analitzant el panorama polític preval la ideologia que ha d'arribar al poder a Madrid abans de l'idealisme que els catalans poguem anhelar.
Jo, l'única idea que defenso és que sembla que mai hagi d'arribar el moment en el que el idealisme trobi una seu de força, de valentia, de risc. Això que dic està barallat amb l'estabilitat que es cerca i més tenint l'ombra del PP a prop. Cert. Però el dia en que algú digui prou, arrisquem-nos a emprendre un camí nou, sols i sense tenir en commpte Madrid, segurament hi haurà un daltabaix, però serà, si es fa bé, un camí sense retorn.
Salut
Sí,en això estem d'acord. De fet, els teus ideals són lloables i compartits. Això no treu que alguns els aparquessim per uns moments i tractem de posicionar-nos en base a la realitat actual.
Trobo que l'algú que digui prou hem de ser nosaltres, el poble. I encara hi som lluny. Ja que l'anhel dels catalans és molt diferent d'un català a un altre. Hi ha qui anela la independencia i els hi ha que anhelen ser una part d'espanya, i tots són exactament igual de catalans.
Com ja he dit abans, som una societat complexa. I si es vol o no la independencia s'ha de decidir en sufragi. I no sé fins a quin punt un referèndum sorprendria als independentistes (en el mal sentit). En tot cas, per saber com respirem els catalans no cal esperar a fer un referendum fins el 2014. Es podria haver fet ja.
Respecte a lo del referèndum, voldria donar la meva opinió amb una frase de l’art de la guerra: “lluita només quan estiguis segur de la victòria, sense deixar-ho saber a ningú”. Per tant, crec que encara s'hauria de madurar una mica més el tema abans de plantejar-se. El 2014? no ho se, pot ser llavors si serà el moment.
Salut!
Pot ser sí ... pot ser no ... Quant de temps portem així?
En tot cas, crec que aquest és un tema deigne de tindre el seu propi post, però deixarè que sigui Prisma qui doni canya en aquest sentit ... a veure si així actualitza el seu Blog!!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada