Últimament no fem més que rebre noticies que semblen de ciència ficció relacionades amb la biotecnologia i la recerca biomèdica.
Fa uns dies, investigadors de la Universitat de Minnesota ens sorprenien amb la creació “de novo” d’un cor funcional de rata a partir d'un cor mort. La tècnica en qüestió no és pas megasofisticada, però sí sorgida d’una imaginació portentosa. En primer lloc, el cor s’ha de “buidar”. Això ho van aconseguir amb una mescla de detergents que arrossega totes les cèl·lules cardíaques, deixant sols la Matriu Extracel·lular (ECM), és a dir la carcassa (figura 1).
Figura 1: procés de "buidatge" del cor. Partint del cor original (esquerra), el pas de diverses solucions de detergents (i suposo que algun que altre enzim) van "digerint" el cor i arrosegant les cèl·lules (imatge central), fins deixar-ne sols la carcassa, coneguda com matriu extracel·lular o ECM (dreta).
Aquesta carcassa és molt important per a un teixit, doncs permet a les cèl·lules establir-se i agafar forma i funció. És l’esquelet de l’òrgan, al igual que nosaltres sense esquelet seriem una massa informe, els nostres òrgans sense ECM no serien funcionals, doncs els diferents tipus cel·lulars que ens formen no “sabrien” on col·locar-se.
La segona part és encara millor. Per que un cop hem obtingut la carcassa cal “farcir” el cor. Però no de qualssevol manera, sinó de forma ordenada. Calen cèl·lules epitalials, musculars, nervioses, .... cadascuna al lloc correcte. Evidentment, a Minnesota no van contractar un becari xino per anar col·locant les cèl·lules una a una. Van fer una aproximació més imaginativa. Van agafar un poti poti de cèl·lules cardíaques de fetus (de rata), on hi ha tota mena de tipus cel·lulars, entre ells els més interessants: cèl·lules mare. Així que van farcir la carcassa del cor amb la barreja cel·lular, van deixar que la natura seguís el seu curs i... patapam! Després de 4 dies van començar a detectar contraccions als cors, que s'estaven refent tot solets. Després de 8 dies, els cors bategaven amb normalitat ... Está vivooooooooo.
Oh my god! It's alive!
Un cop més, les cèl·lules mare arriben al rescate. Els mecanismes exactes es desconeixen, però aquesta tecnologia obre les portes d’un futur ple de possibilitats, la fabricació d’òrgans. Us imagineu poder agafar el cor d’un cadàver, buidar-lo, posar-li cèl·lules mare nostres (del nostre propi cor o medul·la) i tindre en 1 setmana un cor nou, llest per trasplantar sense haver d’esperar un donant?
Asimetrich m'ha agradat molt aquest post. M'ha deixat molt flipat lo de la bossa on es posa el "poti-poti” de cèl•lules. Tan sols un petit dubte tècnic que no se si sabràs la resposta, però el deixo anar. Suposem que s’entenen tots els mecanismes per a crear un cor artificial, que la tècnica funciona i que ja estem preparats per a posar el cor a un ésser viu, ja sigui una rata del laboratori o una persona, és igual. El meu dubte es basa en el rebuig, ja no per les cèl•lules que hi ha a l'interior, ja que provindrien de cèl•lules mare del propi receptor, sinó per l’ECM. Com dius en el teu post, aquesta ECM provindria d’un cadàver, per tant, tindria els antígens, les proteïnes de membrana que no serien propis del receptor. Saps com faran per evitar el rebuig que causin aquestes proteïnes? Bé, suposo que igual que quan es trasplanta un cor, que es busca un donant compatible. Què en penses?
En primer lloc aclarir que l'ECM no està format per c'el·lules, sinó per proteïnes com Laminina, Elastina, Fibronectina, cloagen i proteoglicans que han estat secretades per cèl·lules. A més, la composició de l'ECM varia depenent de l'òrgan. Els adipòcits (un exemple)secreten proteïnes i formen estructures tipus Scaffold (traduit seria com andami)que donen morfologia al teixit adipós.
D'aquí es pot deduir que en no haver-hi cèl·lules, no hi ha antígens... no hi ha rebuig.
Tot i que no se si a l'ECM hi queden antígens enganxats, però jo diria que no.
Per últim apuntar que l'ECM és un gran desconegut, però cada cop està guanyant més rellevancia el seu paper en el correcte funcionament de les cèl·lules que s'hi enganxen.
Jo això de la matriu extracel·lular no ho havia sentit mai! Sobre lo dels antígens per lo que dius aquestes proteïnes semblen cridades a fer una estructura fibrosa, un entramat de fibres que conformin un cos. A més aquestes proteïnes haurien de ser com proteïnes "estàndard" secretades per qualsevol cèl·lula que sigui del mateix tipus en qualsevol individu sa. Per tant no estem parlant de proteïnes específiques de membrana que sí que formarien els antígens.
Vaja no sé..estava ara pensant-hi, no sé si vaig errat. Grans possibilitats per això s'obren davant d'aquests descobriments.
Sí, exacte, és una estructura que anomenen scaffold (andami) formada per diverses proteïnes... filaments que acomoden les difenets cèl·lules. De fet, de l'ECM no es parla gaire,però cada cop pren més rellevància en el bon funcionament dels òrgans. Jo amb el que més he tractat ha estat amb l'ECM del teixit adipós ... i va sr per escriure un projecte. Com pots veure, doncs, no és que en sàpiga molt del tema, i tampoc puc aprofondir-hi massa... però segur que en sentim a parlar més en un futur proper
Oh my god! It's alive!
4 comentaris:
Asimetrich m'ha agradat molt aquest post. M'ha deixat molt flipat lo de la bossa on es posa el "poti-poti” de cèl•lules. Tan sols un petit dubte tècnic que no se si sabràs la resposta, però el deixo anar. Suposem que s’entenen tots els mecanismes per a crear un cor artificial, que la tècnica funciona i que ja estem preparats per a posar el cor a un ésser viu, ja sigui una rata del laboratori o una persona, és igual. El meu dubte es basa en el rebuig, ja no per les cèl•lules que hi ha a l'interior, ja que provindrien de cèl•lules mare del propi receptor, sinó per l’ECM. Com dius en el teu post, aquesta ECM provindria d’un cadàver, per tant, tindria els antígens, les proteïnes de membrana que no serien propis del receptor. Saps com faran per evitar el rebuig que causin aquestes proteïnes? Bé, suposo que igual que quan es trasplanta un cor, que es busca un donant compatible. Què en penses?
Molt bona la pregunta.
En primer lloc aclarir que l'ECM no està format per c'el·lules, sinó per proteïnes com Laminina, Elastina, Fibronectina, cloagen i proteoglicans que han estat secretades per cèl·lules. A més, la composició de l'ECM varia depenent de l'òrgan. Els adipòcits (un exemple)secreten proteïnes i formen estructures tipus Scaffold (traduit seria com andami)que donen morfologia al teixit adipós.
D'aquí es pot deduir que en no haver-hi cèl·lules, no hi ha antígens... no hi ha rebuig.
Tot i que no se si a l'ECM hi queden antígens enganxats, però jo diria que no.
Per últim apuntar que l'ECM és un gran desconegut, però cada cop està guanyant més rellevancia el seu paper en el correcte funcionament de les cèl·lules que s'hi enganxen.
Jo això de la matriu extracel·lular no ho havia sentit mai! Sobre lo dels antígens per lo que dius aquestes proteïnes semblen cridades a fer una estructura fibrosa, un entramat de fibres que conformin un cos. A més aquestes proteïnes haurien de ser com proteïnes "estàndard" secretades per qualsevol cèl·lula que sigui del mateix tipus en qualsevol individu sa. Per tant no estem parlant de proteïnes específiques de membrana que sí que formarien els antígens.
Vaja no sé..estava ara pensant-hi, no sé si vaig errat. Grans possibilitats per això s'obren davant d'aquests descobriments.
Sí, exacte, és una estructura que anomenen scaffold (andami) formada per diverses proteïnes... filaments que acomoden les difenets cèl·lules. De fet, de l'ECM no es parla gaire,però cada cop pren més rellevància en el bon funcionament dels òrgans. Jo amb el que més he tractat ha estat amb l'ECM del teixit adipós ... i va sr per escriure un projecte. Com pots veure, doncs, no és que en sàpiga molt del tema, i tampoc puc aprofondir-hi massa... però segur que en sentim a parlar més en un futur proper
Publica un comentari a l'entrada