Cadascú mata el temps d’espera als aeroports com pot. L’altre dia vaig decidir comprar la Scientific American, passar-me per l’Starbucks coffe i pendrem un Caffé latte extra espresso mentre llegia amb avidesa la revista. Tot plegat, i mirat així, em faig fàstic a mi mateix per lo pedant i lo ianqui que queda el que acabo d’escriure (podeu fotre’m calbots quan em veieu). El tema és que em va indignar profundament llegir un article breu sobre un grup de recerca espanyol, publicat recentment a PNAS. No m’indigna ni que siguin espanyols ni que publiquin al PNAS, sinó que hagi de llegir la notícia a una revista de divulgació americana (He buscat a la investigación y ciencia, a la muy interesante i la omnis cellula i no he trobat res sobre el tema, tot i que la noticia la va transmetre l’agència EFE i surt reflectida a una nota de premsa del CSIC tampoc trobo res ni al mundo ni a ElPais ... total, que ja us la poso aquí). Aquesta podria ser una mostra més de la importància que se li dona a la ciència al nostre país.
El treball en qüestió:
Alfonso Navas, Guillermo Cobas, Miguel Talavera, Juan Ayala, Juan López y José Luis Martínez. Experimental validation of Haldane's hypothesis on the role of infection as an evolutionary force for Metazoans. PNAS, 13-17 agost de 2007.
Al 2001, aquests científics volien comprovar com els caenorhabditis elegans (alias c.elegans) que podeu veure a la figura 1 eren anihilats pel bacteri infecciós Pseudomonas aeruginosa. Una setmana després, van quedar sorpresos de veure que a una de les 152 plaques petri usades en l’experiment, tot un munt de C.Elegans remenava com si res. Al principi van pensar que era un error (jeje, com no?). Però els següents experiments van demostrar que els supervivents d’aquella placa no només eren immunes a la infecció, sinó que a més podien subsistir alimentant-se dels temuts bacteris.
Figura 1. Imatge dels c. elegans ... els cucs simpàtics
Comparats amb els seus predecessors, els nous cucs són de moviments extra lents i consumeixen un 30% menys d’oxigen. Pel que sembla, això es deu a un canvi radical en els mecanismes de respiració, que es basen en enzims diferents als utilitzats pels progenitors dels nous c.elegans. De fet, els nous mutants tenen fins a set canvis proteics respecte als cuquets originals. En el cas d’altres nemàtodes, aquest número de divergències és suficient com per parlar d’espècies diferents. No obstant, els autors diuen que no ho consideren com una nova espècie, però que està molt a prop de ser-ho. És evolució en directe i dins una placa de petri.
Tot i que mai abans s’havia vist una evolució tant frenètica, ja es sospitava que les malalties infeccioses podien jugar un paper clau en l’evolució d’algunes espècies (conegut com a Haldane's hypothesis). Sense anar més lluny, es creu que a l’Àfrica coneixen bé les conseqüències d’aquest tipus de selecció natural. A certes poblacions africanes es dona una persistència insòlita de glòbuls vermells falciformes (figura 2), que pot causar un tipus d’anèmia letal.
Figura 2. Un glòbul vermell falciforme al costat de cèl·lules sanes vist amb SEM.
Es creu que aquesta persistència es deu a la resistència que confereixen les cèl•lules falciformes front la malària, una plaga que s’enduu milers de vides cada any. Estadísticament, els individus amb cèl•lules falciformes tenen 1/10 menys probabilitat de contraure la malària que els individus amb glòbuls vermells normals. Ara, gràcies a aquests cucs tant fastig ... simpàtics, podem comprovar al laboratori el paper de les malalties en la selecció de les espècies.
6 comentaris:
Asimetrich, molt interessant l’article. Segurament en els propers 2 anys veurem tot un seguit d’articles semblants, ja que s’ha posat bastant de moda estudiar l’evolució en un placa de petri. A nivell fenotípic fa temps que es fa, en bacteris i en eucariotes, sobretot unicel•lular. Però ara la novetat és fer el mateix a nivell de DNA, ja que les noves tècniques de sequenciació ho permeten, és a dir, estudiar la selecció natural i les altres forces de la natura a nivell de gens. Veure com s’adapta un gen, com adapta el seu ús de codons, la seva expressió, etc. Has sentit a parlar d’un servidor web que es diu OPTIMIZER? té moltes aplicacions en aquest camp ;)
JAJAJA... sí que n'he sentit parlar, sí. Diuen que és lo peor (k kabrooooon!)
Gràcies per enriquir el post amb aquest comentari (tot i que la frase final em sona a propaganda .. no perds i una oportunitat eh?). Segur que per allí en sabeu més d'evolució que jo. El fet és que em va cridar l'atenció per tractar-se d'un organisme complex (tot i que sigui poc més que un aparell digestiu en moviment).
En tot cas, ja era hora de començar a estudiar l'evolució,més que res per saber si la teria de l'evolució deixa de ser una teoria.
Ufff!! Ara has tocat un tema encara més calent que el de l’independència de Catalunya jejeje! La teoria de l’Evolució sempre serà això, una teoria, i no per que els científics del camp en tinguem cap dubte de l’existència d’aquest fet, ja que no hi ha cap prova que demostri el contrari, si no per que l’avanç creacionista agafa cada cop més força. De dogmes en biologia no n'hi ha, per sort, per això és una ciència en constant avança, l'únic dogma que teníem era el de DNA->RNA->Proteïna, però amb el descobriment de la transcriptasa reversa es va trencar. Al penúltim número de la SEBBM se’n parla àmpliament sobre el tema, ara han substituït el terme creacionisme per “disseny intel•ligent”, tot basat en proves falses i conclusions errònies. Però és clar, darrera d’aquesta teoria del “disseny intel•ligent”, estan grups de religiosos integristes, però amb molt de pes sobretot en alguns estats americans, que no volen acceptar l’evidència, dic integristes ja que fins i tot el papa (aquest no, l’anterior) va acceptar la teoria de l’evolució fa uns quants anys. Però bé, la guerra s’ha tornat a obrir i ara l’enemic és diu “disseny intel•ligent”.
AAAh, pensava que el tema calent era l'optimizer...
De fet acabo de llegir algo sobre el tema:
http://lacomunidad.elpais.com/apuntes-cientificos-desde-el-mit/2008/1/11/pasando-poco-los-creacionistas
És del Blog del Pere Estupinyà, llicenciat en bioquímica URV que es troba al MIT. Sobta veure el crèdit que s'està guanyant el "disseny inteligent" a US!!! ves amb compteeee
Ei! no puc obrir el link.
Jo també he estat buscant una mica més sobre el tema i resulta que el meu futur jefe s'ha fotut al mig de la guerra, entre els que defensen la teoria de Darwin com a inamovible i els defensors d'un disseny itel·ligent (ID, com ho diuen a tot arreu). En aquest article, resulta que dona explicació a un fet que la teoria Darwinista no explica, l'aparició en molt poc temps de milions d'espècies (l'explosió del càmbric). A les pàgines 11-12 hi ha comentaris que han fet els referees i les respostes i es fa al·lusió al ID. Doncs aquest comentari l'han agafat els defensors d'aquests postulats pseudo-científics per atacar els evolucionistes, sense parar-se a pensar que la ciència no és inamovible i que les teories es troben en un procés de canvi constant. En el comentari també aprofita per atacar una mica als que defensen la teoria Darwinista com inamovible (els anomena ultra-darwinistes).
Ja t'he dit, estem en plena guerra jejeje!
Ai si, perdona, que sha tallat
http://lacomunidad.elpais.com/apuntes-cientificos-desde-el-mit/2008/1/11/pasando-poco-los-creacionistas
A banda daquest post, el blog en general esta molt be, tracta diferents temes.
En quant als creacionistes ... Ande thas metio neeeeeeen!!!. Es una pena que, com tot integrista, no s'avinguin a raons i passin de les evidencies. Paradoxic quan els veus titllant els darwinistes dinamobibles. Pero quan tot aixo es barreja amb ciencia fins arribar al punt que depenguis de la xamba de trobar un referee que estigui del teu costat per que no et tombin un article ... be, de fet aixo passa a qualssevol disciplina en menor o major mesura.
Publica un comentari a l'entrada